Per Juli Moreno i Moreno
La restauracio de la predela del Retaule de Sant Jordi del Centenar de la Ploma, que pertanyia a la desapareguda iglesia de la companyia del Centenar de la Ploma, dedicada ad este sant, ha posat d’actualitat este monument pictoric del segle XV atribuit a Marçal de Sax i Miquel Alcanyiç (o Alcanyis), en el que colaboraren uns atres pintors.
El retaule es conserva en el Victoria and Albert Museum de Londres a on ana a parar al cap d’algunes vicissituts. En acabant del desmantellament de la casa de la Confraria de St. Jordi i de l’iglesia (que depenia de la parroquia de Sant Andreu), emplaçades en l’espai que ocupa actualment el Teatre Principal de Valencia ciutat, la primera noticia certa que tenim del retaule es que se troba en Paris, desmontat, en la casa d’un marchant d’art i antiguetats, Mr. Bauer. De cóm arribà alli se tenen ben poques noticies; podria ser a conseqüencia de la guerra del frances, potser. Lo cert es que en 1864 ixque a subasta.
Fon adquirit pel llavors South Kensington Museum de Londres (ara Victoria and Albert Museum), encarregant-se de les gestions el seu director, Henri Cole, que pagà un montant de 800 lliures, lo qual suponia tot un dineral per a l’epoca. Actualment està expost en la sala 48A “The Raphael Cartoons”, dependencia que alberga els cartons per a tapiços que pintà Rafael Sanzio, per encarrec del papa Lleo X, per a la Capella Sixtina.
El retaule constituix una mostra extraordinaria i es referent de la pintura gotica valenciana. El conjunt te unes dimensions de 6,60 x 5,50 m i el conformen cinc carrers (divisions verticals), sent el central mes ample; en la part de baix està representat sant Jordi, que apareix a cavall, lluitant contra el drago, mentres es observat per una dama –una princesa–; damunt d’esta image es troba la famosa representacio de la batalla d’El Puig (1237), en la que destaca la figura del rei Jaume I; estes dos taules son les mes grans i els motius centrals del conjunt. Com a remat i dalt d’elles, una image de la coronacio de la Mare de Deu i, damunt, dominant tota la composicio, Crist sentat en majestat. En els carrers laterals, dos per cada costat, se situen setze escenes que fan alusio a la llegenda de sant Jordi, coronada cada una d’estes quatre parts per la figura d’un evangeliste. En els espais entre els carrers estan plasmats els profetes (un total de 24), mentres que en el guardapols (alero que volta el retaule) estan els apostols, entre cadascu dels quals es representen els emblemes de la confraria: la creu de sant Jordi i la ballesta flanquejant la figura del Esperit Sant.
En la predela (part inferior, que forma com una base), que es l’element del retaule que s’expon per uns mesos en Valencia, se representen deu escenes de la Passio de Crist, a falta de una peça central desapareguda. Esta era l’unica part no restaurada del conjunt. Un conveni firmat pel museu que l’alberga i el Institut Valencià de Conservacio, Restauracio i Innovacio (IVCR+i), per a que fora restaurada aci en Valencia, ha permes que retornara a la seua ciutat d’orige (abril de 2019). Ara, finalisada la seua restauracio, s’ha expost al public en el Museu de Belles Arts (del 19 de novembre d’enguany al 31 de giner de 2021). El IVRC+i ha pogut realisar tot un estudi multidisciplinar sobre l’historia de l’objecte, l’estil i els materials, lo que ha implicat a historiadors, restauradors i especialistes en art.
Sobre els autors
Marçal de Sax, es un pintor d’orige alema que està actiu en Valencia entre 1390 i 1410, any en el que fallix. Se’l considera, junt a Pere Nicolau, u dels primers representants del gotic internacional valencià. Se sap que participà en la confeccio pictorica d’alguns atres retaules i pintures murals, pero l’unica obra documentada que en certea se sap que es d’ell es el Dubte de Sant Tomas, taula que pertanygue a un retaule de la Seu valenciana (actualment en el Museu de la Catedral de Valencia). En el retaule que nos ocupa provablement les taules centrals siguen d’Alcanyiç i no d’ell pero la seua intervencio està constatada.
Miquel Alcanyiç es naixcut en Valencia a finals del s. XIV. Es tambe representant del gotic internacional en influencies de Marçal de Sax. Fon identificat per alguns historiadors com el Mestre de l’Alcudia i per uns atres com el Mestre de Gil i Puchades; provablement els dos siguen el mateix personage, almenys aixo es deduix per l’estil pictoric que usen. La seua obra es caracterisa per la precisio en el traç, en caracters molt accentuats i caricaturescs. Ad ell se li atribuixen pintures murals i diferents retaules, entre ells el de la Santa Creu (MBBAA de Valencia), les taules laterals del Retaule de Sant Jaume conservades en el Musée des Beaux-Arts de Lio. En 1434 s’instalà en Mallorca a on realisà varies obres: taules de la rectoria d’Alcudia, el Retaule de la Mercé del convent de la Concepcio o el Diptic de la Veronica.
*Publicat en la revista del Rogle Constanti Llombart nº171-Decembre 2020
