Editorial del Rogle Constanti Llombart nº177 Juny 2021
Tot lo que ocorre en politica està amerat d’ideologia. Aço fins a cert punt es normal ya que se supon que els representants politics han segut triats per a defendre una determinada orientacio. Lo que no es normal es que se duga als extrems de perjudicar a la societat a la que hauries de servir barat a una ventaja partidista. Llamentablement es just aço lo que nos està passant als valencians.
L’ampliacio del port de la ciutat de Valencia està paralisada i tot son traves per a que se duga a terme. Pero en esta ocasio no venen de fora, sino que son formacions que participen en el govern de la Generalitat les que estan posant estos impediments, en els quals està d’acort el mateix alcalde capitali, Joan Ribó. Durant decades el port de Valencia ha hagut de competir en desigualtat de condicions en el de Barcelona o el de Algecires, els quals han estat rebent unes partides presupostaries molt majors, i a pesar de tot no ha deixat de creixer. ¿Hem de creure que tanta malvolença està motivada unicament per motius ecologistes? ¿I aixo a pesar d’haver modificat el proyecte i de contar en una Declaracio d’Impacte Ambiental avalada per Ports de l’Estat? Resulta dificil imaginar que politics d’aci busquen delliberadament perjudicar interessos propis per qüestions partidistes, pero quan el mateix partit Esquerra Republicana de Catalunya demana al govern central que se paralise l’ampliacio, la sospita d’un intent de favorir al port de Barcelona se justifica.
Continuem en el Cap i Casal, pero ara ya no en una sospita, sino en la certea de que l’ideologia partidista està darrere de l’instalacio en la plaça de l’Ajuntament d’un monolit commemoratiu del 15M en complir-se 10 anys d’aquella movilisacio. A ultima hora, la pressio davant l’evidencia de la parcialitat de l’emblema ha fet decidir a l’alcalde canviar l’ubicacio. Tampoc se pot negar que el sectarisme està darrere de les sucoses subvencions i privilegis que cada any reben els organisadors de la cavalcata de les “Magues de Gener”, celebracio per la que nomes una minima part de la poblacio sent alguna aficio. Subvencions que soterren en euros qualsevol moguda pancatalanista pero que se transformen en escarransides almoines quan se tracta de sostindre entitats culturals centenaries, com la RACV o Lo Rat Penat, per la simple rao de que encara resistixen al proces de catalanisacio.
No, Joan Ribó no governa per a tots els valencians, sino nomes per als de la seua corda, els que son catalanistes o esquerrans, i millor si ho son a l’hora. Sera per aixo que se troba tan a gust en Barcelona, ciutat a la que recentment ha anat a entrevistar-se en la seua alcaldesa, Ada Colau, en qui, com ell diu, “compartix llengua i cultura” –cert, en el seu cas; no oblidem que ell es catala–. No sabem si ha anat a preguntar-li cóm fan alli per a que el seu port reba els diners que rep de l’Estat i per a que no tinga obstaculs per a creixer. O simplement ha anat en missio de vassallage, eixes visites tan propies dels politics que eixercixen en Valencia –regne o nacio– que no tenen mes punts de referencia –perque per si mateixos no saben ser referents– que les estacions terme que son Madrit o Barcelona.
I parlant de vassallage, una mostra mes nos aplega a conte de les Bandes de Musica; una manifestacio cultural valenciana propia, autoctona i original a la que ara li han trobat una vinculacio catalana en el seu naiximent, segons assegura el Decret 229/2021, de 30 de maig (BOE, 108, de 6 de maig de 2021) sobre la declaracio de les societats musicals valencianes Manifestacio Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial en Espanya. Lo pijor no es que esta afirmacio siga absolutament falsa, al cap i a la fi estem aveats a que des de Catalunya reescriguen la nostra historia per a subjugar-nos, com ho estem a que en Madrit colaboren gojosament en la labor, lo mes trist es que se basa en una “tesis doctoral” escrita per una professora valenciana; aixo si, en una trayectoria lligada al catalanisme
Penoses han resultat certes actituts de politics de les Corts Valencianes que, remugant, han hagut de reconeixer que s’ha publicat una aberracio i una falsetat vinculant bandes de musica valencianes en corals catalanes, quan res tenen que vore ya que estes son posteriors a un bon grapat de bandes creades en terres valencianes. Puix a pesar d’aixo encara ha hagut algun “compromisari” –que s’intitula “music i valencianista”– que a tenor de lo que diu la prensa (ABC. Comunitat Valenciana, 27-05-2021), davant l’exigencia de rectificacio en el BOE duta a les Corts pel PP, “justificó el voto a favor de ellas (las bandas) y no por la propuesta de PP, ya que la ve irresponsable, surrealista i ridícula” i llamenta “se arrastre un elemento de unión del pueblo valenciano por el fango político”. Es curios que parle d’unio qui forma part d’un partit que si per alguna cosa se caracterisa es per la seua intolerancia sectaria. Perque quan fan us de la “marfega” com a bandera valenciana, parlen d’una “mateixa llengua i cultura”, o quan colaboren (aixo si, “en l’intimitat”) en la construccio dels “països catalans”, ho fan, clar, per l’unio dels valencians.
Confiem, almenys, en la rectificacio del Ministeri i que en el BOE es publique una esmena corregint una difamacio i una falsetat de ranc historic.