Editorial del Rogle Constanti Llombart nº 175 (Abril 2021)

El dimecres, 24 de març, en les Corts Valencianes s’escenificà una volta mes el teatre de porritos al que nos tenen acostumats els nostres politics.

Una diputada de Unides Podem, Estefania Blanes, amollava, sense vindre a conte ni haver cap de necessitat, “la llengua catalana que parlem els valencians”.

Des de l’oposicio començaren els crits de protesta a les que la diputada contestà “La ignorància és tan atrevida…”, mentres el president de la cambra, Enric Morera, afirmava “ha llegit la definició de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua”.

Igual que, en un teatre de porritos, s’espera que el public infantil reaccione emocionant-se en lo que passa en l’escenari, nosatres, encara que sabem –com ho saben els chiquets– que tot es una impostura, anem a respondre tambe com s’espera, per inutil que siga: argumentant.

Començarém pel final, per les paraules de Morera. Est home forma part d’un partit politic, Compromís, que alardeja de formar part d’un moviment que ells diuen “feministe” que, entre unes atres coses, ha introduit unes formes noves de parlar, com dir aixo de “els diputats i les diputades”, “els ciutadans i les ciutadanes”, etc., o l’us de la paraula “genero” per a distinguir als homens de les dones.

Este bon home, que apela a la Real Academia Española (que no se diu “de la Lengua”, dit siga de pas) quan se tracta d’agredir al valencià, se passa pel forro, com tots els seus colegues, les indicacions d’eixa institucio que s’ha cansat d’explicar que els plurals “diputados” o “ciudadanos” –seguint l’eixemple– inclouen als dos sexes i no cal repetir-los; i hem dit be, “sexes”, perque, com no deixen d’insistir des de l’academia, les persones no tenen genero, el tenen les paraules, per lo que “violencia de genero” en tot cas sería dir “el moto” i “la coche”, pero no l’agressio d’un home a una dona.

Es dir, que, per a lo que els interessa, la RAE es una entitat “heteropatriarcal” i retrograda a la que no s’ha de fer cas, pero si parla de lo que no es objecte del seu estudi, com es d’una llengua que no es l’espanyola, es una autoritat inqüestionable. Recomanariem al senyor Morera que buscara en el diccionari d’eixa institucio la paraula “coherencia”.

I a la senyora Blanes, per a que tinga clar quí es aci el (o la) ignorant, li emplacem a que es lligga l’informe que feu el Colectiu Valldaura explicant les terboles circumstancies que rodejaren el canvi d’accepcio de la paraula “valenciano” en el diccionari, quan de llengua la rebaixaren a dialecte botant-se el reglament de l’institucio.

Sense disculpar-la, hem d’entendre que la senyora diputada no fa sino repetir les mentires que, per la seua edat, ha hagut de sentir practicament des de que naixque. Un llavat de cervell multicanal: escola, mijos de comunicacio (Canal 9 i provablement TV3), trobades de Escola Valenciana, etc.

Ya sabem que pensen aixina, lo que sorpren es que ho exteriorisen en segons quins llocs (recordem cóm Monica Oltra dia a la TV3 que ells lo dels “països catalans” ho tenien clar pero no podien mencionar-ho). Com els politics lo que fan es política, u se pregunta, ¿a quín sant esta eixida de to? ¿Potser que la mala gestio i les perspectives roïnes (en Pablo Iglesias refugiant-se en Madrit en prevencio d’una caiguda de vots), els moga a arborar lo que els queda –la bandera del catalanisme– per a afalagar als seus votants naturals?

Potser, o potser tambe que van tantejant el grau de tolerancia del poble valencià a la progressiva catalanisacio. Van fent chicotetes proves a vore quant som capaços d’engolir. Ultimament estan atrevint-se a travessar dos de les llinees rojes que tenien autoimpostes: els possessius i la declinacio verbal. A tall d’eixemple, la Junta Central Fallera de Valencia ciutat, el dia 8 de març publicava en les rets socials una felicitacio a les dones usant l’expressio “en les seves tasques”. Volen que, a poc a poc, acabem trobant el catala tan normal com els valencianofops Morera o Blanes.

Concloem parlant de les critiques de l’oposicio, lliderada pel Partit Popular. El teatre continúa mes teatral encara, perque que se diga en eixa conviccio que els valencians parlem catala no es sino la conseqüencia de dos decades llarges de governs populars.

En un sorprenent eixercici de suicidi programat, mentres s’embolicava en la Senyera per a conseguir vots, el PP consentia, mes encara, recolzava el proces de catalanisacio, incrementant aixina els votants dels seus rivals politics. No mogue un dit per a evitar que s’ensenyara catala (i catalanisme) en les escoles, deixà funcionar els repetidors illegals per a que se vera la televisio catalana en Valencia (fins que l’interessà en un moment puntual, despuix de molts anys, denunciar-los), creà la AVLl i la posà en mans del catalanisme, ademes de blindar-la en el Estatut… ¡¿De qué dimonis protesten ara?!

Be, hem fet lo que s’esperava de nosatres, respondre en arguments, inclus –ya ho hem dit– sabent que son inutils, perque, uns per interes, uns atres per fanatisme, no pararan fins a fer desapareixer este poble.

Pero aixo sera nomes si el poble se deixa, ¿veritat?

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies