Per Juli Amadeu Àrias
(Transcrit del llibre «De soca i arrel. Falles i oficis tradicionals valencians»)
En moltes ocasions s’ha parlat del trage negre de faller i s’ha criticat el seu us en fòrums, mijos de comunicació i tota clase de reunions públiques, especialment des de finals dels anys 90. Pero no tots els qui han parlat coneixen l’història d’este trage -que, despectivamente, rep el nom de “panderola” o de “voltor«-.
L’Ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats que cada any realisen els fallers del Cap i Casal a la seua patrona naixqué en els primers anys 40 del passat sigle XX. Fins a 1957, les dònes que desfilaven per a ofrenar les seues flors a la Geperudeta vestien de “llauradores” i els homens que les acompanyaven portaven els seus trages de jaqueta habituals -es dir, que anaven en roba normal de carrer-. El 18 de març de 1957 un grup de tretze faller de la comissió Peu de la Creu conseguí unes jupes del sastre Ballesteros en la “Ropería Castellote”. Pero no trobaren pantalons adequats i se’ls posaren negres de carrer, en faixes morades, a excepció del president, que se la colocà roja. Les jupes o jaquetes que lluïen, com advertix Elena Maupöey -modista fallera de la dita comissió des de l’any 59 fins fa pocs anys -, “eren correctes” en tant que “curtes, ajustades, en mànegues llargues estretes i en forma, juntaven i no abotonaven”. Segons explica Maupöey “eixa jaqueta en un bon pantaló de tapa -negre o de color, pero no rallat com el del frac o jaqué-, un correcte jopetí i camisa de pitrera de l’época (XIX), en faixí, mocador en el cap i sabates o espardenyes, és un correcte trage del segle XIX”.
L’èxit d’este grup de fallers de Peu de la Creu en el seu particular trage negre fon tal que en les Falles de 1958 -després la gran riuada d’octubre del 57- foren copiats per membres de “comissions masculines” d’unes atres falles i acabà sent aprovat, en el nom de “trage faller”, dins del IV Congrés Faller. L’ex secretari general de la JCF, poeta festiu i faller de Peu de la Creu, Donís Martín, considera que el “trage faller” naixqué “com una ilusió” i severa que també fon assumit per les Comissions de Fogueres d’Alacant. “El seu èxit se basà en se un trage cómodo i barat, en el seu toc tradicional i que era perfectament admissible en qualsevol acte social”. S’ha dit que, en estendre este trage entre els hòmens fallers, la pretensió fon eliminar les diferències de classe -notories per la roba de carrer- per a que, dins d’una falla- en moments de dificultad econòmica -un mege o un arquitecte no foren més que un obrer de vila o un peó de fàbrica.
A dia de hui, el “trage faller” està practicament en extinció.
