Transcrit del llibre «Les Normes de l’Academia o Normes Ortografiques del Puig» de la Serie Filológica de la RACV (1998) per Voro López i Verdejo.
«El valencià es una de les llengües en mes tradicio escrita per ser la llengua oficial d’un estat, el Regne de Valencia, durant cinc segles (del segles XIII al XVIII), i per contar en un primerenc i esplendoros Segle d’Or lliterari, el segle XV, en figures universals com Joanot Martorell o Ausias March, per posar nomes un eixemple de prosa i poesia.
Esta situacio privilegiada d’oficialitat, per ser l’aïna llingüistica d’un estat, supon un us de la llengua en l’ambit public com privat durant segles, que hui podem constatar gracies a la documentacio conservada, pero tambe una produccio lliteriara quantiosa i d’un reconegut prestigi mundial.
Aço fa que, a pesar de no haver una institucio que marcara clarament una norma a seguir, trobem una constant en els usos d’una ortografia valenciana propia; si be a lo llarc dels cinc segles constatem una variacio i oscilacio normal i llogica de grafies.
La norma marcava de forma indiracta l’administracio i els escritors mes importants de manera que es pot afirmar que existia un consens ortografic general».
