Encara que enguany hem vixcut un 9 d’octubre totalment inusual, l’esperit del dia dels valencians s’ha mantingut. Real Senyeres als balcons, la celebració de San Donís en la mocadorà, l’orgull del Poble per ser valencians… Per molt distinta que siga ara la realitat, eixe esperit es manté. És veritat que no han hagut grans concentracions de gent en els distints actes que s’han fet o que tots hem tirat en falta la processó cívica tan esperada en la que la Real Senyera s’exhibix pels carrers de Valéncia. Pero pese a això, s’ha pogut notar eixa sensació d’alegria i d’orgull que els valencians sentim en estes dates.
Ara be, sent ya dia 10 d’octubre, és important recordar que el valencianisme s’ha de fer durant tot l’any i no puntualment durant els dies pròxims al 9 d’octubre. Conforme s’acosta el nostre gran dia es pot vore com en un gran número de persones resorgix l’interés pel valencianisme i es presten a ajudar en tots els preparatius per als actes o events que es portaran a terme. Pero una volta que passa la data, de la mateixa manera que passa tots els anys, poc a poc s’apaguen en molts casos eixes aspiracions que es tenien i molts aparquen el valencianisme en un segon o tercer pla. Eixe valencianisme puntual tenim que tranformar-ho en u més durader. En u en el que mes darrere mes es donen poc a poc passos avant i es conseguixquen chicotets objectius de manera que, al vore-ho des d’una perspectiva anual, es puga entrevore un important alvanç.
Hi ha tant treball per fer per a enfortir i enaltir lo valencià… Defensar la nostra personalitat , honrar nostra cultura, lograr que l’idioma valencià tinga còdic ISO, conseguir que el dret civil valencià siga una realitat, denunciar el infrafinançament que tristement continuem sofrint… Totes eixes metes són fonamentals si volem que el nostre moviment alvance i lo valencià estiga en el lloc que es mereix. Si de veres creem en el valencianisme i volem lo millor para tot lo relacionat en el nostre Poble, llengua i cultura, posem-nos hui mateixa mans a l’obra i pensem en tots eixos menuts objectius que tenim que lograr per a conseguir cada una d’eixes victòries finals. Sigam inteligents i unim esforços per a no caure en la resignació al no vore alvanç algun. Si nos unim i aprofitem el temps que cada u pot dedicar al nostre moviment, podrem aspirar a conseguir objectius ambiciosos i poc a poc transformarem la situació en la que actualment es troba el valencianisme. Deixem rencilles personals i personalismes per a atres moments. Ara toca unió i treballar junts. Evitem anar per lliure i juntem-nos entorn a eixes entitats que es deixen la pell cada dia de l’any per a poder afrontar objectius més ambiciosos. Deixem a un costat discussions estèrils que no porten a cap lloc i enfoquem-nos en superar aquells obstàculs que ara mateixa existixen i que nos impedixen alvançar.
Poques coses hi ha en la vida més gratificants que el treballar per a lograr lo millor per a la teua terra i el teu Poble. Tots tenim que posar el nostre granet d’arena per a que lo valencià torne al lloc que es mereix. Treballem junts, de manera constant durant tot l’any i segur que podrem conseguir-ho. No importa el mes en el que estigam. Hi ha que seguir i seguir. Dignifiquem lo nostre. ¡Avant Valencians!
Font de l’image: http://www.joseluisluri.com/index.php/2016/08/24/707/
