Per Javier Navarro Andreu
- Treball publicat en la web del Rogle Constanti Llombart.
L’immensa majoria de la societat valenciana provablement desconeix quí eren els Maulets, lo qual no resulta estrany si atenem a la gran falta d’autoestima que sofrim i a lo poc que valorem lo nostre, sorprenent-nos sempre per les grandees o efemèrides forànees, infravalorant les autòctones.
Dit açò, son varis els investigadors i historiadors que han estudiat als Maulets i que han escrit sobre ells. Reparem en el treball de Mª Pilar Prosper Soriano i Josep Manuel Matas García que en 1994 editaren, a través de l’Ajuntament de Valéncia, el llibre Els Maulets, i dos anys més tart un quadern de divulgació des de Lo Rat Penat en el títul 25 d’Abril.
En est últim treball, els dos historiadors nos fan un perfecte resum de quí eren els Maulets i de la famosa Batalla d’Almansa, que transcrivim per a posar en context al llector:
“La batalla d’Almansa s’inserta dins de la Guerra de Successio, en la que els dos aspirants a la corona d’Espanya –l’Archiduc Carles i Felip d’Anjou– lluitaren per a ser el monarca dels territoris espanyols. Els regnes de l’antiga Corona d’Arago, entre els quals es trobava el Regne de Valencia, prengueren partit majoritariament en favor de l’Archiduc (de la dinastia dels Austria), puix significava el respecte cap a les institucions i lleis propies de cada nacionalitat, i, en el cas valencià, el respecte als Furs. Pel contrari, Felip d’Anjou representava una monarquia centralisadora de tall frances sense cap tipo d’interes en respectar les llibertats dels pobles.
Els valencians no estaven units en la guerra. Es dividiren en dos bandos, els que estaven disposts a morir per defendre les nostres llibertats nacionals –els maulets– i els que, per motius economics de classe, no tenien escrupols en vendre el nostre poble –els botiflers–. Els primers recolzaren llogicament a l’Archiduc, mentres que els atres ho feren al princip frances.
Els maulets, que lluien com a distintiu una veta blanca, estaven composts socialment per les classes menys elevades de la societat valenciana, pero no solament per llauradors com pot creure’s per l’etimologia de la paraula maulet (diminutiu de “maula”, que es referia a una persona de baixa categoria social, que està en relacio de subordinacio respecte d’una atra). Tambe s’enquadraven dins dels maulets el baix clero secular, la burguesia, els gremis i la mijana noblea, sobre tot, urbana.
Els botiflers, que portaven com a distintiu colors grocs, eren sobre tot els membres de l’alta noblea terratinyent, pero tambe s’inclogueren l’alta jerarquia eclesiastica i els llauradors de realenc. El nom botifler prove de la paraula frances “beautéfleur”, que es la flor de lis borbonica.
Els resultats de la guerra fon un exit per als partidaris de Felip V. Les seues tropes, compostes sobre tot per francesos i castellans, conseguiren guanyar als austracistes”.
A lo llarc del Regne de Valéncia, distints ajuntaments valencians, han volgut recordar aquells héroes nacionals que lluitaren en el bando dels Austries, partidaris de mantindre els Furs i les llibertats del poble valencià.
Continua llegint l’artícul en el següent PDF:
