Per Vicent Sanz Sancho
Hui recordaré el 12 d’Octubre, pero no per a unir-me al cor de veus que rebugen i critiquen esta data i el seu simbolisme en l’història de la nova monarquia hispànica encetada en l’unió de les Corones de Castella i Aragó, sino per a retraure l’anacronisme de moltes d’estes veus valencianes que mentres jujen la conquista d’Amèrica, callen o ignoren la nostra pròpia «vergonya nacional» valenciana.
Estes veus i cors contraris a la festa del 12 d’Octubre ho són en la seua majoria perque en la seua retòrica anticastellana i antiespanyola, volen associar el colonialisme practicat en América per la Corona de Castella, al «nou colonialisme» que segons ells patim hui en dia els ciutadans «dels països catalans».
A estos «anticolonialistes» del segle XXI convé recordar-los que la societat del Regne de Valéncia que fundara el rei Jaume I i que ajudaren a consolidar els seus descendents Jaume II i Pere el Ceremoniós, era també una societat colonial a on la majoria dels seus habitants, descendents dels musulmans de la Balansiya de 1238, estaven privats de la majoria dels drets que els nouvinguts, cristians del regne d’Aragó i del comtat de Barcelona en major part, llegislaren per als cristians. El comportament d’aragonesos i catalans en les terres valencianes ab els seus habitants natius no fon diferent al que els súbdits de Castella dugueren a terme en les terres d’Amèrica. I de fet eixa cohabitació difícil i complexa que durà pràcticament 400 anys, acabà com sabem en l’expulsió massiva i dràstica dels morics valencians o «cristians nous» com els batejaren en acabant de la Guerra de les Germanies, quan els agermanats valencians (cristians vells) els forçaren a triar entre el baptisme o la mort. Segons conten les cròniques, una tercera part de la població valenciana fon expulsada de les terres en les que havien vixcut des de molt abans de la conquesta i l’invasió de 1238. La major ignonímia comesa en el Regne de Valéncia no fon el 25 d’abril com s’empenyen en insistir des dels discursos oficials, sino el 22 de setembre de 1609 quan començaren les primeres expulsions del moriscs valencians. Ab unes conseqüències socials i econòmiques per al Regne de Valéncia que foren més doloroses que la pèrdua de Els Furs cent anys despuix. ¿Algú d’estos portaveus del fusterianisme i del neofusterianisme anticolonial penseu que han recordat fa escases semanes eixa data per a l’ignonímia (22 de setembre)? Cap.
¿Alguna menció institucional per part de les autoritats valencianes en estos 45 anys que portem des de la Transició al genocidi que cometeren els nostres antepassats en 1609 ab la població autòctona? Cap.
Hem passat de llarc, com hem fet en casi tots els events que no s’acomodaven primer al discurs de l’Espanya imperial i a partir de 1977 al nou discurs anticastellà i per extensió antiespanyol.
¿Per a quan un relat valencià que explique les llums i les foscors de la nostra història?
