Esta corona poètica está escrita per els teus companyons poetes. Espere que t’aplegue al cel i t’agrade. Joan V. Ramírez Boscà

A Joan Victorià Ramirez i Boscà.

Diem adeu a un poeta
un amic del seus amics,
que al cel porta de bestreta
Ingeni i gràcia a pessics.

Al cel com el fum de falla,
va un faller tan vehement,
que n’alçà la faramalla,
en son vers tan retillent.

Els versos que vas teixir
sempre te faran memòria,
com el temps que vas fruir
fent cultura i sent història.

Has segut geni i figura,
de nostres festes amant.
De bona taula i cultura,
bon alcoyà, del Llevant.

Faller d’arrel i de soca,
el vers crític cultivà,
defenent sempre com toca
nostre idioma valencià.

Entre perfums d’herbassana
te recorde en esta flor
per haver defés de cor
nostra Llengua Valenciana.

Eixemple per als amants
de la festa i tradició,
i també per als garants
del destí de la nació.

Hui pose al cor per testic
del buit que nos has deixat
mege gran, millor amic,
valencià de veritat.

Irònic, burló, subtil,
que del foc fores amant
tan en Elda com Ónil
en Valéncia o Alacant.

Es tal la valenciania
que en tal vida has demostrat,
que nos servirás de guía
per a obrar com tú has obrat.

Un «m’encanta» me donares
moments abans de partir,
i atra vegada expressares
lo que un faller deu sentir.

Al cel arriba un faller,
un poeta un valencià,
i lo primer que va a fer
és preparar la plantà.

Als qui no hem tingut la sòrt
de gojar de t’amistat
tindrem per sempre el conhort
de fruir del teu llegat.

Rebem al cor un pessic
ben difícil d’olvidar.
Hui nos deixes bon amic,
mes quedes en nostra llar.

Puix nostre dolor s’aferra,
a un consol per al futur:
Que ton recort en la terra,
serà etern, sincer i pur.

A tu, valent professor
de falla i valenciania,
adeu diem des del cor:
«Gràcies Joan, per ser guia».

I si no pica no és Falla,
eixe era el teu sentiment
que tallava com cisalla
si algú dia monument.

En ton peculiar humor
gràcia ironía i salero,
te farem gloria i honor
¡cantant el Chisme Fallero!.

Segur que faras historia
Versant per els universos
I Deu te tindra en la gloria
Per o frenar-li els teus versos.

Una estrela torna al cel
deixant-nos ací l’essència
Que ha de ser nostre model
Honrant la teua presència.

Lluna plena en primavera
Que allumenes l’univers
Fes brillar nova sendera
En els pasos del seu vers.

El seu cor era el cisell
que la festa ha modelat.
Hui els àngels porten per ell
les ales de Rat Penat.

¿T’has anat? No és veritat,
puix habites la memòria
d’una història i un llegat…
¡Per a Joan honor i glòria!

Poetes valencians.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies