Joan Sancho actual president de Convencio Valencianista es Ingenier T. de Telecomunicacions, treballa en ENAIRE (abans AENA). Es el Cap d’Explotacio Tecnica de la Navegacio Aerea en el Centre de Control Aereu de Valéncia. Des de 1997 es professor en llengua valenciana per Lo Rat Penat, havent format part del claustre de professor de dita entitat.
Fa unes semanes presentareu Convencio Valencianista junt a l’associació Rogle Constanti Llombart una carta a la Real Acadèmia Espanyola, ¿Qué demanàveu en ella?
Vullc començar dient que en esta mateixa llinia, abans de nosatres, fa uns anys ya ho feren unes atres entitats valencianes, no som els primers ni serem els ultims. Solicitem una rectificacio en el diccionari de la RAE d’una de les set acepcions en que apareix el terme “valenciano” en concretet la que es referix a la llengua propia dels valencians. Solicitem que en lloc de figurar l’actual definicio que no es correspon en la realitat: “variedad del catalán que se habla en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como propia” es substituixca per la definicio que arreplega el diccionari de la RACV o una atra similar: “Llengua romànica parlada en la major part del teritori valencià”.
¿Per qué penses que sería esta la més correcta per al vocable ‘valencià’?
Si atenem a la consciencia que els valencians historicament han tengut, especialment les abundants referencies a la llengua valenciana dels nostres classics des dels segles XiV i XV, tambe als numerosos intents de depuracio i normativisacio de la llengua valenciana a lo llarc de l’historia i tambe atenent a la lliteratura creada en llengua valenciana de manera continuada des de fa mes de mig mileni hauria d’estar clar. Si ademes de tot lo anterior, atenem a la llingüistica moderna, el valencià reunix totes les carecteristiques per a ser considerada una llengua en igualdat de condicions i reconeiximent que unes atres llengües romaniques germanes entre les que està el català.
«El valencià reunix totes les carecteristiques per a ser considerada una llengua»
A lo anterior hem de sumar tambe que els valencians tenim eixe dret reconegut per l’Estatut d’Autonomia a que el valencià siga considerada una llengua i no un dialecte, a tindre una gramatica propia diferenciada del catala que s’acoste lexica, sintacticament, morfologicament pero sobre tot, foneticament al genuï parlar dels nostres pobles.
Comparativament els valencians tenim exactament el mateix dret a decidir sobre les qüestions que nos afecten, incluida la llengua, que tenen els catalans a decidir sobre les qüestions seues. Els valencians tenim dret a normativisar i entandarisar la llengua valenciana perque la normativisacio i estandarisacio del català llunt d’adequar-se al valencià està bandejant-la i substituint-la, de fet, escoltem parlar de manera mes freqüent a les noves generacions i no puc mes que llamentar la progressiva perdua, generacio darrere de generacio, de moltissimes expressions i frases fetes que s’estan substituint, igual que molt de lexic propi i genuï, estan canviant-se des de les escoles moltes formes morfologiques, sintactiques i fonetiques autoctones i privatives, distintives i genuines per unes atres.
Pense tambe que la RAE es una academia que no te competencies ni incumbencies en una atra llengua que no siga la castellana.
Si mirem de forma retrospectiva els ultims cent anys, vorem que mai nos han deixat al poble valencià decidir lliurement, sense ingerencies foranees, sense cavalls de Troya sobre la normativisacio de la llengua valenciana.
¿Des de quan la RAE definix en el seu vocabulari que el ‘valencià’ és una variant del català?
En 1959 va haver unes deliberacions arreplegades en el Bolleti de la dita Real Academia Espanyola perque es pretenia rectificar les definicions de “catalán”, “valenciano”, “mallorquin” i “balear” de manera que en el cas del valencià que fins ad eixe moment es definia com a “dialecto de los valencianos”, es passara a reconeixer la categoría de llengua i afegir que es la “hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia”, pero sorprenentment quan apareix la nova edicio del diccionari es falsejà la dita deliberacio i lo que aparegue fon: “variedad de la lengua catalana”. Este canvi resultà fatal per a l’independencia de la llengua valenciana.
Gracies al Colectiu Valldaura de Castelló que publicà un excelente treball titulat “La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana” podem consultar una abundant documentacio sobre tot este falsejament i les persones que participaren.
Es constatable el pes que ya tenía el catalanisme politic en temps de Franco. En eixos temps de la dictadura, ya eren influyents per a fer totes estes maniobres fora del territori català, tant en Madrit i tambe en Valencia.
«La RAE hauria de comportar-se de manera “neutra” i exenta de connotacions politiques i ideologiques».
¿Es un qüestio academica, llingüistica o politica?
Es claramente una qüestio politica en la que el catalanisme politic i les autoritats de les administracions espanyoles utilisen est assunt com a moneda de canvi en les respectives pretensions i lluita d’interessos. Es trist contemplar que per mig de la compra de voluntats i la colaboracio de valencians servils sempre disposts, han pogut boicotejar sistematicament tots els intents dels valencians per normativisar i normalisar la llengua valenciana durant tot el segle XX.
Passades una semana des de la vostra demanda, ¿Heu rebut resposta de la RAE?
No hem rebut encara cap resposta formal, ni tan sols una resposta de cortesía del Decà.
Esta es una causa justa, representa el sentir majoritari del poble valencià. No entenem per qué en mes de 70 anys no s’escolten les veus qualificares que emanen i representen el sentir majoritari del poble valencià. Simplement volem per als valencians la mateixa vara de medir que per a uns atres pobles peninsulars com els gallecs, vascs, canaris i catalans.
¿Qué atres accions teniu previstes respecte a este tema?
Esta es una causa colectiva que nos afecta a tots els valencians i tambe a les noves generacions que venen darrere, per esta rao tots hem de remar en la mateixa direccio, Com a causa colectiva no tenim una atra que insistir, persistir, resistir i mai desistir.
«Pense tambe que la RAE es una academia que no te competencies ni incumbencies en una atra llengua que no siga la castellana»
Fa pocs mesos que presidixes Convenció Valencianista, per a qui no vos conega ¿cóm naix Convencio Valencianista i per qué?
Convencio Valencianista te el seu orige poc abans de la primavera d’hivern de 2011, en un ambient de desmoralisacio social i politica en acabant de dos decades infructuoses que seguiren al desmoronament d’Unio Valenciana i el fracas de Coalicio Valenciana (valencianisme politic) i del cisma normatiu en el valencianisme cultural. Començava a intuir-se un futur incert sense referents.
Un grup de valencianistes provinents de distints ambits es reuniren en diverses tertulies per a donar resposta a la pregunta ¿i ara qué fem?
Era clarament necessari tancar aquells assunts que han generat divisio interna, perdua de forces i recursos, desmarcar el valencianisme definitivament d’actituts i grups pseudovalencianistes que tan de mal han fet a la credibilitat i la coherencia del valencianisme.
Es buscava possibilitar un cami per al futur del nostre poble valencià en clau valenciana.
El punt de partida era posar en comu el talent individual de cada ú i coordinar els esforços personals treballant en equip. Fugint de caudillismes i d’estructures organisatives presidencialistes basades en el vell i ineficaç “mando, ordeno y hago saber”. Es juntaren persones coherents, positives en un perfil conciliador en voluntat i capacitat de superar cismes interns i en possibilitat d’obrir camins alternatius. Front a l’obssessio de ser molts i creixer pronte, optaren per la coherencia per a tindre credibilitat. En eixe context es va fer una crida a tots els valencianistes dispersos per a juntar a quants estigueren disposts a arrimar el muscle en una multitudinaria Convencio Valencianista que tingue lloc en 2012 que es clausurà en l’aprovacio d’un document Marc “Consens per al futur” (2012), i en el proposit de que de tot allo naixquera un Partit Politic que representara i arreplegara les reivindicacions historiques del valencianisme coherent.
A partir d’eixe moment, com la necessitat de tancar el cisma existent i de revertir la situacio seguía latent, alguns dels organisadors decidirem dotar d’estatuts una entitat en el mateix nom i registrarla, fon este el naiximent de l’actual entitat Convencio Valencianista.
¿Quins són els objectius a curt i llarc determini de l’entitat?
A curt determini estem preparant una Assamblea General perque en temps de pandemia el president Joan Carles Micó demanà un relleu i junt a la necessitat de continuar els tramits llegals en les admministracions publiques ajustarem uns canvis interns per a poder seguir funcionant. Les llinies estrategiques i objectius generals es mantenen despres de la multitudinaria Convencio Valencianista de 2012 i la constitucio formal d’entitat.
A lo llarc d’esta ultima decada Convencio Valencianista ha tengut un paper d’incubadora de nous proyectes en l’intencio de contribuir a regenerar el valencianisme: es conegut el proyecte audiovisual “Raonem”, L’Observatori de la Llengua Valenciana, l’activitat mensual “Tots els dies 9”, la Campanya i concurs anual Senyeres al balco, el Congrés Valencianisme (2018), i la Revista Claus de Llibertat (antic Dossier 9 d’octubre) junt al Calendari anual (des de 2021). Tambe donem soport tots els anys al premi d’ensaig en llengua valenciana de El Pilo. Des de Convencio estem propiciant i no deixem de generar espais de pensament i de reflexio sobre el valencianisme.
«Des de Convencio estem propiciant i no deixem de generar espais de pensament i de reflexio sobre el valencianisme»
Per a culminar esta entrevista, existixen moltes entitats valencianistes actualment, ¿Qué penses que pot aportar Convenció Valencianista respecte a les demés?
Tres son els camps en els que Convencio centra les aportacions:
- Servir de punt d’encontre de pensament valencianiste aixina com de pont de comunicacio entre les distintes “sensibilitats” que des de fa temps estan enfrontades, cada día mes distants i que tenen fracturat el moviment en un autentic cisma. Els que conformem la Junta de Convencio volem aprofitar la capacitat de dialec aixina com una posició neutral que hem adoptat des dels inicis entre les diverses sensibilitats existents dins del valencianisme.
- Ser una incubadora d’uns atres proyectes i noves iniciatives que pensem necessita el moviment valencianiste, facilitant la seua materialisacio. Tractem de realisar, sempre que siga possible, les iniciatives de Convencio en colaboracio en unes atres associacions, per una banda, com una forma d’incentivar la colaboracio i la cohesio i, per una atra, com una demostracio de falta d’afa de protagonisme, evitant aixina el recel d’associacions mes consolidades.
- La promocio de l’orgull i l’autoestima valenciana, no des de la visceralitat, sino des de la racionalitat, resultat del coneixement i la cultura.
