Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:
jagant, -ta, -ts, -tes
(Del llatí gigante, mat. sign.)s. m.
De grans proporcions i desmesurada força.Persona molt alta.Passa de jagant, passa molt llarga, loc. fig. Progrés ràpit i marcadament gran.Folc. Ninot de cartó i fusta molt alt que és dut per una persona que va en el seu interior i que ix en festes i processons com la del Corpus de Valéncia.fig. Persona o obra grandiosa o monumental.adj. Molt gran.Estar molt ocupat en la roba dels jagants, loc. Tindre un treball tan gran que mai no s’acaba.
observacions/documentació: La forma clàssica etimològica era gigant que convivia en jagant, que és hui l’única viva en terres valencianes. La forma gegant és una forma catalana moderna.
Diccionari Historic del Idioma Valenciá Moderm (DHIVAM) de Ricart García i Moya:
«sis nanos y huit jagants» (BSM. L. 6781, Coloqui… dels flares lo día de St. Vicent, 1767)
«nom fique en jagants ni nanos» (Coloqui pera consolar als pares, Imp. Laborda, 1808)
«dels misteris y els chagants» (Vives, R.: Entre amics no cal tovalles, 1877, p. 13)
«es l’amo del jagant y del nano» (Gadea: Tipos, apéndix, 1908, p. 8)
«Cristofol, gran jagant…» (Ausias de Sant Johan: Obra a Sant Cristofol, 1498)
«les figures dels dits jagants» (Notes al cant del Turia, doc. 8 d’abril 1598)
«jagants» (Fiestas en el Convento del Carmen, 1622, p. 222)
«un discurs chagant» (BUV. Morlá: Ms. 666, c. 1649)
«los jagants y nanos» (Gil: Relació del segón Centenar de la Can. St. Vicent, 1655)
«fent lo chagant» (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos y Melisenda, c. 1660)
«del presumit jagant» (Blay, G.: Sermó de la Conquista, 1666, p. 1)
«los Jagants, Nanos, les roques» (Pregó can. S. Pere Pasqual, 1674)
«al pintar tal jagant, en ve curt …» (Montalt, Domingo: Quintilles valencianes, 1687, v. 69)
«jagants, llumenaries, roques» (Rebollida, R. J.: Quinta Centuria, 1740, p. 169)
