Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV):
vacació, -ons
(Del llatí vacatiōne, mat. sign.)
s. f. Estat d’una cosa vacant, principalment un càrrec, una plaça, etc. // plr. Temps de descans durant el qual cessa temporalment una activitat habitual, generalment el treball o els estudis.
observ. Esta és la forma etimològica, clàssica i única en valencià. La forma aliena vacances és un galicisme adoptat pel català en el sigle XX.
Diccionari Historic del Idioma Valenciá Moderm (DHIVAM) de Ricart García i Moya:
vacacions -el sust. vacances no eixistix en idioma valenciá. Es galicisme y barbarisme catalá naixcut per 1900 entre’ls seminaristes de Solsona, introduit en lo Reyne de Valencia per el fascisme catalaner. El vocable valenciá “vacacions” era un cultisme usat dasta per els catedrátics de la Univ. de Valencia.: “en lo temps de les vacacions” (Const. Universitat de Valencia, 1611)
vacacions “Cap. XXV. De les vacacions, Pera que …” (Const. Univ. de Valencia, 1675, p. 56)
vacacions “vacació: suspensió dels negocis o estudis” (Escrig: Dicc. 1887)
vacacions “¿Per qué no t´has guardat a les vacasions?” (Montesinos, Vicent: Un Belmonte de sotana, 1913, p.19)
vacacions “aná al poble…, aprofitant les vacasions” (Colom, Chuan: Un estreno, 1917, p.19)
vacacions “y el chic… de vacacions. Hui s´en torna” (Barchino: La barraqueta, 1921, p.7)
vacacions “vacacións” (Fullana: Voc. 1921)
vacacions de Pascua “durant les vacasions de Pascua” (Morante: El tío Estraperlo, 1947, p.16)
vacacions “¡Eixe si qu’es tira unes vacacions!” (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934, p. 13)
Per a més informació pots llegir este artícul del filòlec Manuel Gimeno: El terme «vacacions», de proscrit a beneit.
