El primer gran acte valencianiste en Xàtiva

Per Javier Navarro Andreu

El 18 d’agost de l’any 1933 es celebrà la I Diada Valencianista en Xàtiva, organisada pel Centre Valencianista de la localitat, en la finalitat de “enaltir tot lo pròpiament valencià”, pretenent “contagiar la seua inquietut (valencianista) als conciutadans xativencs”, tal i com indicava el número 75 del Semanari Valencianiste “El Camí”.

Esta celebració s’emmarcà dins de les antiquíssimes Fira i Festa organisades pel Molt Ilustre Ajuntament de Xàtiva, que daten ni mes ni manco, que de l’any1250, quan el rei En Jaume I estant en Lleida otorga a la ciutat el privilegi de celebrar una fira que s’ha vingut celebrant fins a l’actualitat.

L’alcalde d’aquell any, Ricart Ibáñez, participà activament i de forma comprometuda en totes les activitats celebrades en la “Diada Valencianista”.

A les 10 del matí d’aquell, divendres 18 d’agost, decenes de coches i un tren replet de valencianistes aplegaren de diferents punts del Regne de Valéncia per a participar d’aquell significatiu acte d’afirmació valencianista que s’anava a celebrar en la ciutat dels socarrats.

La benvinguda fon espectacular, centenars de xativencs esperaven als viagers entre aplausos i vítors a la Pàtria Valenciana. Només baixar al moll el primer dels valencianistes desplaçats, la Banda Municipal de Xàtiva començà a interpretar l’Himne Regional que va ser entonat per tots els allí presents, en gran emoció.

Una volta realisats les salutacions pertinents entre els presidents de les associacions adherides a l’acte i els alts càrrecs, s’organisà una comitiva per a realisar la Marcha de les Senyeres. Des de la Plaça de l’Estació marcharen en provessó en l’acompanyament de les trompetes i tambors de la Creu Roja centenars de persones, encapçalades per les Senyeres de distintes associacions en tots els honors pertinents, recorreguent els principals carrers fins a aplegar l’Ajuntament.

Una volta aplegats a la Casa Consistorial, l’alcalde i alguns regidors recibiren als representants més destacats de les entitats presents, entre ells es trobaven, el president del Centre d’Actuació Valencianista, En Joaquím Reig i el directiu de l’entitat, el senyor Cebrian, el president de Lo Rat Penat En Nicolau Primitiu i els respectius presidents del Centre Valencianista d’Alcoy, Centre Cultural Valencianista d’Algemesí, Penya Cultural Valencianista d’Alcira, Agrupació Valencianista Escolar, Acció d’Art i per supost els artífexs d’esta jornada històrica, el senyor president del Centre Valencianista de Xàtiva, el senyor Miquel Sánchez, acompanyat per la seua mà dreta i membre actiu de l’entitat, el senyor Ernest Bosch.

Després de les pertinents reunions i la cordial recepció per les autoritats, es passà a celebrar l’acte central de la Diada Valencianista, als acorts de l’Himne Regional del Mestre Serrano i entre els vítors i vixques a Valéncia, fon issada per primera volta en el balcó de l’Ajuntament de Xàtiva, de les mans de l’alcalde Ricart Ibáñez, la nostra gloriosa Real Senyera coronada.

Pujada de la Real Senyera al balcó de l’Ajuntament de Xàtiva.

El públic esclatà d’alegria i demanaren entusiasmats que parlaren els presents en el balcó. Prengué de manera immediata la paraula, el senyor alcalde de Xàtiva que va dir:

Representant al molt ilustre Ajuntament de la Ciutat, tinc que significar en son nom l’adhesió més entusiasta a este acte que celebrem, que al ser de exaltació de la personalitat valenciana ho és també d’afirmació de l’esperit xativenc, perquè Xàtiva, que en sa gloriosa història ha segut baluard de valencianista, en son esplendorós present vol fer honor a sa tradició, enaltint el sentiment patriòtic d’este festeig, que essent una brillant iniciativa del Centre Valencianista, té un ampli caràcter popular, perquè a ell es suma tota Xàtiva, que per la paraula d’esta sa modesta, representació oficial dirigix una salutació carinyosa a les entitats de la capital i pobles germans, que al vindre a la nostra ciutat saben que tenen a ella un fogar amb l’efecte de germanor que hui i sempre brindem.

Per a estes representacions són esencialment estes paraules que volguera reflexaren tot el sentiment, tot entusiasme, tota la devoció d’esta adhesió nostra, per a conseguir la mampresa de reivindicació de la personalitat valenciana que motiva les seues generoses actuacions, amb les que poden comptar de bestreta, que en cos i ànima estem amb ells, dedidits i ferms, copiant del passat gloriós de la nostra Xàtiva, si fòra precís, l’esperit i l’abnegació d’aquelles magnífiques Germanies que tanta significació tenen en la història sebatense, sota quina advocació tanque estes paraules i condensant tot lo que ens anima digueu ben fort: ¡¡Vixca Valéncia!!”.

Les paraules del senyor Ibáñez foren les més aplaudides de totes, mostrant en fermea que Xàtiva estava al costat del valencianisme i des del consistori es defendria la personalitat valenciana per damunt de tot. Després d’este parlament varen prendre la paraula el senyor Reig del Centre d’Actuació Valencianista de Valéncia i el senyor Basit en nom de l’Agrupació Valencianista Republicana i de l’Agrupació Valencianista d’Esquerra de Barcelona, abdós intervencions molt aplaudides també.

D’allí marcharen al Museu Municipal on poguerén apreciar la colecció d’objectes i fragments d’origens visigòtics i romànics, escoltant tots els present les paraules erudites del archiver municipal, Carles Sarthou, que remarcà l’importància de saber l’història de l’art per a conéixer el nostre gloriós passat. En Josep Carchano encarregat del museu disertà peça a peça sobre la seua procedència i història.

A continuació de l’amena visita al museu, els participants, eixiren en comitiva fins a la sèu del Centre Valencianiste que fon inaugurat als compassos de l’himne patriòtic “Crit de redempció”, entre traques i crits demanant llibertat per a Valéncia. Culminà l’inauguració en la posà de la Real Senyera en el balcó de la sèu valencianista, seguint el mateix procediment que hores abans s’havia realisat en la Casa Consistorial.

Aplegà el mig dia i tocava repondre forces, més d’un centenar de persones varen menjar en l’Hotel “Espanyoleto”, on després d’un suculent menjar, es varen repetir discursos patriòtics que animaven i afirmaven el sentiment patri dels allí presents.

Frances Bosch, delegat del Centre Valencianiste de Xàtiva va agrair una volta més la disponibilitat de l’Ajuntament i l’ajuda rebuda. Llegí les adhesions a l’acte rebudes per carta, entre les que destacaven les d’Acció Nacionalista Valenciana, Agrupació Alcudia de Carlet, la de la delegació d’Acció Nacionalista d’Ontinyent i la de la Joventut Valencianista Republicana de Manises.

D’entre tots els parlaments el més notable i més aplaudit fon el de Sarthou, que va recalcar que la “preuada reliquia d’una epopeia de fa set-cents anys és la nostra amada Senyera, que, a la fi, per vostra simpàtica iniciativa, el molt ilustre Ajuntament de Xàtiva ha hissat, ara mateix, en el seu balcó; acte de gran emotivitat que enjamai podrem llançar a l’oblit, ja que significa açó per a nosatres un tribut de reverència pera la terra fidalga que acarona el nostre bras i llaurà el nostre sepulcre. (…) Honor a la senyera, beneit estandart general per treinta generacions que a commou de nostre Castella tornarà hui a llançar al vent les barres sangrants del Grifeu el Vellut”.

Per la vesprada per a culminar la I Diada Valencianista, es celebrà un desfile en l’Alameda, que estava engalanada en columnes lluminoses, adorns florals i senyeres valencianes, mai esta part de la ciutat havia vestit tan festiva i elegant al mateix temps per a la sorpresa dels veïns. Les carrosses adornades en símbols valencians, destacant l’última d’elles que era una reproducció d’una gran barraca valenciana recorregueren els principals carrers de la ciutat repartint segons el Semanari Valencianista El Camí, “cent-vint mil pasquinets” on es podien llegir varis lemes:

Poble de Xàtiva: Enaltint lo valencià s’enaltiu vosatros mateixos”, “Dones valencianes: La renaixença del País Valencià espera molt de vosatres. Contribuiu a ella associant-vos a la Diada Valencianista i parlant valencià”, “La nostra parla no pot se més eufònica. Parla sempre en valencià. La llengua és la característica fonamental dels pobles”, “Valencians de Xàtiva: Fóreu els defensors del País Valencià. Contribuiu al seu renaiximent associan-se a la Diada Valencianista”, “Xativenca: Nosta llengua és la valenciana. Qui no ama la seua llengua no se ama a sí mateix”…

L’acte culminà en l’intervenció radiofònica del president del Centre Valencianista de Xàtiva, En Miquel Sánchez, que se mostrà molt orgullós durant tota l’intervenció per l’èxit tingut en esta jornada patriòtica i per haver complit el principal objectiu del dia, que la Real Senyera onejarà en el balcó de l’ajuntament.

Cartell i programa de la Fira i Festa de Xàtiva de 1933, on es pot observar que la Real Senyera ocupa un lloc destacat en abdós publicacions.

Fon provablement un dels actes valencianistes més importants de la década dels anys 30 del passat sigle i resulta curiós que tots els sectors valencianistes estigueren d’acort en que la bandera que representava a tots els valencians del Senia al Segura, i per la qual cosa devia onejar en el balcó consistorial, no era atra, que la Real Senyera coronada i en franja blava.

Ademés que entre els assistents a l’acte estigueren personalitats i associacions catalanes com la Associació Catalana d’Amics del País Valencià, el Centre Català o l’associació d’Actuació Valencianista d’Esquerra de Barcelona abans ya citada, i cap d’ells reclamaren o protestaren per no posar la “Cuatribarrada” en el balcó en lloc de la Real Senyera com es va fer.

Demostrant-se que els valencians tenien clar com era la seua bandera i que no va ser fins que el pancatalanisme dels anys 60, pel seu afany expansioniste, volguera impondre símbols sense tradició als valencians, creant un conflicte que perdura fins al dia de hui.

Nota: Podem observar en la transcripció dels parlaments que “alguns” havien introduït catalanismes de forma “arbitrària”. El propi de nom de “diada” era alié a la nostra llengua i no es corresponia en la recuperació d’una purea llingüística ancestral, com alguns creïen en acceptar-les. El professor Ricart García Moya recalca en el DHIVAM que “diada” és un derivat intensiu de dia i que mai ha segut valencià, afegint que va ser un invent català de l’any 1910.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: