La Mare de Deu dels Desamparats en los cementeris de Valéncia

Per Javier Navarro i Andreu

La devoció per la patrona del Regne de Valéncia és immensa i fins a l’últim sospir en les nostres vides nos amparem a en ella, per l’amor incondicional que el poble valencià li professa.

Tant és aixina, que la Capella del Cementeri General corona la seua frontera en una gran image pétrea de la Mare de Deu dels Desamparats que fon colocada una vesprada dels últims dies de maig de l’any 1960, en motiu de l’Any Marià Valentí.

L’inauguració de l’escultura fon comentada favorablement per tots els que visitaven el cementeri, pero a lo llarc dels anys la gent començà a preguntar-se el perqué en els demés cementeris de Valéncia, no contaven també en una image de la nostra patrona.

Esta demanda popular va ser acertadament subsanada en l’any 1973, en motiu de les Bodes d’Or de la Coronació de la Verge. Uns preciosos retaules ceràmics de Manises, cobriren la necessitat dels fidels.

El retaule compost per una bella image de la Geperudeta, allumenat solament per la gama de blaus, a l’estil de Paterna i en la pregària que va fer famosa en llengua valenciana, el Cardenal Benlloch durant la Coronació en 1923: “Mare dels Desamparats, jamai ens desampareu, ni en la vida ni en la mort, ni en lo tribunal de Deu”.

Retaule del cementeri del Palmar.

Este composició ceràmica fon colocada en els cementeris del Grao, Cabanyal, Benimaclet, Campanar, Benimamet, Borboró, Massarrojos, Carpesa, Palmar i ademés el de Carraixet, que a pesar de no trobar-se dins del terme municipal de Valéncia per estar en el de Tavernes Blanques, la Real Confraria solicità un per ad ell, sent acceptat gustosament pel Arquebisbat.

L’image de la Mare de tots els valencians, fon colocada en la porta d’entrada de tots els cementeris nomenats, exceptuant els de Carraixet i de Carpesa per no posseir espai en les seues minvades entrades i foren colocades dins del cementeri en lloc visible.

Les inauguracions de les imàgens, consistiren en la bendició dels retaules per part de l’Arquebisbe de Valéncia i l’interpretació per la Escolanía de la Verge, de l’Himne de la Coronació davant una gran cantitat de fervorosos fidels que no varen voler perdre-se este acte de devoció a la Perla del Turia.

I és que tant en la vida com en la mort tota la Pàtria Valenciana… ¡S’ampara baix ton mant!!

Image portada: valenciaconiniciatives.blogspot.com

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: