Per Javier Navarro Andreu
El periòdic Las Provincias, des de la seua fundació allà per l’any 1866, la seua redacció ha segut dirigida per vàries personalitats, totes elles d’una gran valia periodística i un gran bagage intelectual, destacan-ne algunes pel seu acèrrim valencianisme i la seua valiosíssima aportació a l’historiografia valenciana.
Sabedors estos de la grandea de la nostra terra i dels seus episodis més gloriosos, no han pogut els directors d’este rotatiu deixar d’alabar a lo llarc del temps a Francesc de Vinatea, personage d’una inqüestionable importància històrica per a l’integritat del Regne de Valéncia.
En Teodor Llorente Olivares, primer director del periòdic i fundador d’este junt a Josep Doménech, en la seua magna obra “Valencia”, publicada en 1887, en resenyar l’episodi que protagonisà el “Jurat en cap” davant del rei Alfons II, personifica en Vinatea la “oposición legal” davant l’intent de contrafur per part del monarca i destaca que en els anals valencians s’ha vingut recordant efusivament este fet com un triumf del poble.
En Teodoro Llorente Falcó, fon el quart fill del gran poeta de la Renaixença i, a pesar d’haver estudiat dret com el seu son pare, a la prematura edat de catorze anys escomençà a escriure els seus primers artículs periodístics i, degut segurament a la gran admiració que sent cap a la seua figura paterna, es dedicà plenament a l’art de la ploma, dirigint el diari Las Provincias des de 1904 fins a 1949, llevant dels tres anys que durà la Guerra Civil, periodo en el qual el diari no ixquè al carrer per trobar-se l’empresa incautada.
Llorente Falcó utilisà a lo llarc de la seua dilatada vida, diversos seudònims per a firmar els seus artículs periodístics, destacant el de Jordi de Fenollar. Este sobrenom l’usà de manera habitual per a firmar els artículs que apareixien en la columna “En defensa de la personalidad valenciana”, que recopilaria anys més tart en una obra publicada en dos toms, aixina com en molts atres escrits en els que tractara temes valencians.
U d’estos artículs tan sucosos per als amants de l’història, fon el que publicà en motiu del VI centenari de la gesta heròica de Francesc de Vinatea, el 11 d’agost de 1933 baix el títul “El Centenario de Francisco de Vinatea”.
El “Setentón” cóm se’l va conéixer al final dels seus dies, glossà de manera precisa pero senzilla a la vegada, el fet històric que els valencians estaven commemorant, destacant que Vinatea “se hizo famoso por la dignidad y energía con que supo defender los privilegios del Reino contra la indebida intromisión del poder real”.
Culminava l’artícul en la següent frase reflexiva: “Hace bien la sociedad valenciana al celebrar el centenario de Francisco de Vinatea, y no Guillem como equivocadamente han dicho algunos historiadores; con ello enaltece la memoria de uno de los más celosos defensores de la personalidad valenciana. El temple de hombres como el del “Jurat en cap” citado se ha perdido”.
Aquell any de 1933 en motiu del sext centenari del Fet de Vinatea es realisaren diversos actes commemoratius encapçalats per Lo Rat Penat i contant en el ple recolzament de l’Ajuntament republicà de Valéncia. Estos actes foren inclosos dins de la “Primera Jornada de la Renaixença”, destacant la conferència impartida per l’historiador Salvador Carreres Zacarés sobre la vida de Vinatea, recolzant la teoria de que era un eixemple a seguir per tots els valencians ya que nos es doblegà “mai als manaments de la Corona, si eren en contra dels nostres Furs i privilegis” i l’inauguració de la làpida commemorativa en l’antiga Casa de la Confradia de Sant Jaume, que encara es conserva.
El periòdic de Las Provincias, gràcies en part als seus grans directors, sempre ha realisat una gran llabor informativa avalada pel gran rigor i la valenciania, demostrat àmplament a lo llarc de més d’un sigle. Per això espere que els polítics que governen actualment en l’Ajuntament de Valéncia, vagen a l’hemeroteca d’este diari i lligguen els erudits artículs de Teodor Llorente, pare i fill, i deixen a Francesc de Vinatea del gran escultor Manolo Rodríguez en el lloc que es mereix, en la Plaça de l’Ajuntament del Cap i Casal.
