La Falla del Centenar de la Ploma de Catarroja ha plantat una creu en la finalitat de recrear a la Real Senyera, com a sincer homenage al nostre símbol patri.
Plantar una creu el dia 3 de maig es una tradició que es remonta a l’Edat Mija i que des de 1925 Lo Rat Penat la manté viva gràcies al seu concurs de Creus de Maig. El fi de dita activitat es commemorar la festivitat de la Santa Creu i evitar, aixina, que esta tradició d’adornar els carrers es perga.
Pero no a soles es planten creus en el Cap i Casal, i un bon eixemple es a Creu de Maig plantada per la falla de Catarroja, que ademés de recrear tots els components identificatius de la nostra Senyera de forma molt fidedigna, inclou dos cartells explicatius en els quals els viandants poden conéixer l’història de la nostra gloriosa bandera.
Els texts citats són els següents:
La corona
En l’any 1365, el rei Pere el Cerimoniós (II de Valéncia, IV d’Aragó) concedí al Regne de Valéncia el privilegi de portar en el seu escut i, per consegüent, en la seua senyera, la corona real, com agraïment i reconeiximent a la lluita i defensa de la ciutat durant el sege a la que la van sometre les tropes de Pere I el cruel, rei de Castella, durant la coneguda com “Guerra dels Dos Peres”.
En l’escut de la ciutat, dita corona, quedaria ubicada damunt de les armes (barres), quatre pals de gules sobre camp d’or. En la Senyera, la corona es representaria, de la mateixa forma damunt de les barres, pero en este cas sobre color blau, per ser este el color dels antics reis d’Aragó i símbol de la realea.
Protocol
El rei Pere IV d’Aragó i II de Valéncia va crear un protocol i ceremonial molt especial per a la Real Senyera, que es ve observant des de llavors i es resumix en estos tres punts:
1.- Que no faça reverència, ni s’incline davant ningú.
2.- Que la seua eixida no siga mai per la porta, sino que solemnement siga baixada verticalment des del balcó consistorial.
3.- Que de la seua custòdia s’encarregue el Mestre Racional, qui li entregarà al Justícia de lo Criminal per a les commemoracions ciutadanes i al cap del Centenar de la Ploma per a les eixides per contrafurs o en defensa del Regne.
Hui en dia, 659 anys més tart, este protocol continua vigent.
