Josep Lluís Alapont i Raga naixqué en Massanassa en 1945. Pero, des de 1962 residix en Paterna. És llicenciat de Dret per l’Universitat de Valéncia i ha segut empresari.

Fon president de l’Ateneu Cultural de Paterna i de l’Unió Musical de Lliria. Fon membre de l’Unió Regional Valenciana i regidor de l’Ajuntament de Lliria. 

Estudió de l’història en general i molt especialment de l’historia del Regne de Valéncia. Ha publicat molts llibres sobre temes valencians i el seu últim llibre esta dedicat a Paterna.

Has escrit varis llibres sobre l’història de la Ciutat i Regne de Valéncia, ¿per qué un sobre Paterna?

La raó es simple, porte quasi tota la meua vida vivint en Paterna i participant en la seua estructura cultural dins de l’Ateneu Cultural Paterna, del que vaig ser el seu segon president. Per tot aixó pensaba que tenia el deure de tornar-li a la meu ciutat part de lo que he rebut en forma d’un llibre dedicat ad ella.

¿Qué aporta el teu llibre a l’historiografia paternera?

Segons tinc entés no hi ha cap llibre que parle dels carrers de Paterna, per lo que em pareix interesant posar de manifest l’història dels personages i institucions que arrepleguen els noms dels carrers.

Estic segur que has realisat una laboriosa investigació, com en el restant dels teus llibres, durant ella ¿qué és lo que més t’ha sorprés sobre l’història de Paterna?

He procurat investigar lo mes que he pogut. Tot m’agradat i en ocasions sorprés, com per eixemple recuperar unes fotos de l’image original del Stm. Cristo de la Fe, l’image que fon cremada el 22 de juliol de 1936 en la Plaça del Poble. Sobre les diferències entre esta i la nova image, adjunte una magnífica tesis doctoral de la doctora Mª Carmen González Bohigues.

¿I l’anècdota més graciosa?

La sorpresa del meu prologuiste Paco Ferrandis quan li vaig portar el borrador del llibre acabat.

¿Quin succés consideres més important per a la vila de Paterna?

La Vila de Paterna, hui Ciutat i a punt de ser considerada Gran Ciutat quan tinga 75.000 habitants, s’ha desarrollat demogràficament pels seus poligons industrials, i u d’ells te parada del “metro”. Son al voltant de 45.000 treballadors els que acodixen diariamente al seu lloc de treball.

Sabem que la ceràmica per a Paterna ha jugat un paper econòmic molt important, ¿en quina situació es troba ara?

La ceràmica de Paterna tingué el seu cim durant el matrimoni real de Maria de Lluna i Martí l’Humà. En estos moments es residual.

¿Qué faries per a que els valencians conegueren millor les riquees culturals que amaga Paterna?

Lo primer que lliggen el llibre. En ell trobaran moltes informacions sorprenents i enriquidores. Per a estimar algo, hi ha que coneixer-lo. Este llibre dona l’oportunitat de coneixer prou mes sobre la ciutat de Paterna i els seus barris: La Canyada (535 ha), Bovalar (57,8 ha), el barri del Mas del Rosari (69,4 ha), Lloma Llarga (44,2 ha), i casc vell de Paterna i Terramelar.

¿Quàn es presentarà el llibre i on ho poden adquirir els nostres llectors?

En la propia presentació dispondrem de libres per als assistents. Posteriorment buscarem botigues del poble que colaboren en la seua difussió, i per supost a través de l’autor o de l’Ateneu Cultural Paterna.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies