Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959), és empresari, escritor, articuliste, conferenciant i investigador valencià. Fon vicepresident del Grup d’Acció Valencianista i president de Renaixença Valenciana.
Des de l’any 1982 fins a l’any 2004 ha simultanejat l’acció cultural en la política, sempre des de formacions dedicades a la defensa de la personalitat valenciana. Ha segut candidat a la Generalitat Valenciana, a l’Ajuntament de Valéncia i al Congrés dels Diputats.
Des de 1982 ha publicat més de 300 artículs sobre el valencianisme cultural i polític en Las Provincias, Levante, Diario de Valencia, Valéncia Hui, Som, Espenta, Renou, Cambio 16, aixina com en distints diaris digitals.
Ha participat en innumerables debats, taules redones i coloquis, sobre política i cultura. Es coautor del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana editat per la Diputació de Valéncia en l’any 2007 i autor del llibre Valencià, desperta.
¿Quí fon Francesc de Vinatea?
Francesc de Vinatea, fon Jurat en Cap que defengué els Furs i les llibertats valencianes front al rei Alfons II de Valencia.
Durant molt de temps la seua figura apareixia un poc desdibuixada, fins al punt que alguns confonien el seu nom en Guillem. Pero hui sabem que era natural de Morella, que havia segut Justicia Criminal, que representava a la parroquia de Sant Nicolau de la ciutat de Valencia (cap i casal), com diuen les croniques, era perfectament responsable.
¿Qué feu per a meréixer un monument?
Es sense cap dubte un gran referent historic per la defensa que realisà dels furs i llibertats valencianes.
El rei Alfons, el Benigne, debil de caracter, qualitat que aumentà en la seua maltia, i que sabe aprofitar la segona muller, Leonor de Castella.
Èsta començà demanant-li per al seu fill, naixcut en un matrimoni anterior, l’infant Ferran, Tortosa, en el titul de marqués. Llunt de contentar-se en aixo, que li paregue poc, tambe va conseguir del rei, completament dominat per ella, les donacions d’Alacant, les valls d’Elda i Novelda, Oriola i Guardamar, ademes d’Albarraci, en perjuï de l’Infant Pere, al qual pertanyien per donacio del rei, al seu pare.
Pero la reina no es donava per satisfeta i li exigi al rei noves donacions: Xativa, Alzira, Morvedre (Sagunt), Morella, Burriana i Castello.
Els valencians d’estes villes protestaren perque aixo era anar contra els nostres Furs i privilegis. Se posaren en contacte en els genuïns representants de Valencia, donat lo molt que representava com cap i casal del Regne, sobretot, quan se tractava de defendre els Furs.
Els jurtats i consellers de Valencia feren seua la causa per entendre que eixes donacions constituien un contrafur. Alertaren a tots els habitants i els prepararen armats per a lo que poguera ocorrer en fer la reclamacio davant el monarca.
Ningun conseller es feya avant fins a que se presentà Francesc de Vinatea “per honor de Deu, e per amor a la veritat, e per honor a la seua fidelitat”. Resolt el portaveu, pel mati confessà, combregà i feu testament, com aquell que ha de morir.
Se dirigi en els jurats i demes consellers de la ciutat de Valencia al Palau Real on es trobaven Alfons el Benigne i Leonor de Castella, rodejats dels seus oficials i cortesans. I, davant d’ells, parlà Vinatea demanant la revocacio al rei de les donacions, no sense advertir, per a evitar alegacions d’ignorancia, que si algu s’oponia a lo demanat moriria sense misericordia alguna, “tostemps salvada la vostra persona e no altra, passara lo que passara despuix”.
Llavors el rei reconvingue a la seua muller. “¡Oh, reina! ¿Aço es lo que volieu oir? A lo que ella replicà: “Señor, no consentiría el rey Alfonso de Castilla, hermano nuestro, que él no los degollase a todos”. I el monarca encara digue a sa muller: “¡Reina, reina! El nostre poble es franc e no aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a Nos com Senyor, e Nos a ells com bons vasalls e companyons”. Despuix de lo qual s’alçà, se retirà i no se confirmaren les donacions.
Es sense cap dubte un gran referent historic per la defensa que realisà dels furs i llibertats valencianes.
Alguns historiadors han apuntat que Vinatea matà a la seua dòna i l’amant d’esta, ¿qué hi ha de cert en açò?
Si, es cert. I alguns este fet l’ulisen per a desprestigiar-lo.
Analisar els successos de temps passats en la mentalitat de hui, es fer un mal us de l’historia. En aço no estic intentant justificar un fet com eixe, faltaria mes, pero si que tenim que contextualisar-lo.
En l’Edat Mija la dona dins del matrimoni devia obedir a Deu i al marit, criar als fills, encarregar-se del treball domestic i alluntar-se de les tentacions pecaminoses. Seguir l’eixemple de María, no d’Eva. Del comportament de la dona depenia l’image publica del marit. L’adulteri en aquells temps era el pijor dels delits quan ho cometia, llogicament, la dona. I no era homicidi que un marit matara a la seua dona adultera i al seu amant.
Vinatea, despuix d’estos fets, se presentà a la justicia en la ciutat de Valencia. El rei Jaume II l’eximi de les penes llegals per ser una qüestio d’honor.
Es curios que hui alguns se centren en els fets ocorreguts fa mes de 700 anys, per ser Vinatea qui es, i hui en dia se fasen homenages a atres quan hi han assunts molt terbols.
Ara l’Ajuntament de Valéncia vol llevar dit monument de la Plaça més emblemàtica de Valéncia, ¿qué li pareix esta decisió?
Una barbaritat, un sense sentit. Vinatea, com he dit, representa la defensa de nostra essencia, de les nostres llibertats… del fet valencià. El qui no admete l’injusticia a la que mos volien sometre per ingerencies foranes. Es l’espill a on deurien mirar-se els politics actuals, en la seua immensa majoria al servici del catalanisme o del centralisme, mai del valencianisme. I eixa estatua els recorda en la seua consciencia que hague personages valencians que antepongueren la seua llealtat al Regne de Valencia, fins i tot la seua vida (mori al poc temps de forma «estranya»), a uns atres interessos despersonalisadors. I aixo incomoda, i molt.
Si finalment no es queda en la Plaça de l’Ajuntament, ¿a on la posaries tu?
Vinatea no pot eixir de la plaça de l’Ajuntament. Es la plaça mes emblematica de la ciutat. No n’hi ha atra millor per ad ell. Nomes un 0.002% ha donat la seua opinio, i la gran majoria desconeix qui era Vinatea. Lo que han de fer les autoritats llunt de llevar estatues que simbolisen la nostra identitat, es fer pedadogia dels grans patricis valencians. El problema que tenen els actuals governants es que mes que memoria historica tenen memoria selectiva. Nomes els interessa aquells que defenen la seua ideologia partidista.
Per últim i per a finalisar esta entrevista, sabem que has iniciat una arreplega de firmes en Change.org la qual ya té centenars de rúbriques, ¿Quin és l’objectiu d’esta campanya?
SI, l’he inciat yo como la podía a haver fet qualsevol atre. Aixo no te importancia. Lo important era denunciar la campanya per a fer desapareixer a Vinatea de la plaça de l’Ajuntament. Este poble no pot aguantar mes la despersonalisacio a la que, dia a dia, mos someten aquells que llunt de defendre-la, la denigren.
Vinatea li va dir al rei: “Cadascu de nos som tant como vos, pero tots junts som molt mes que vos”.
¡Despertem!
