Entrevista a Juli Moreno i Moreno en motiu de la publicació del llibre «Orgull del nostre poble, Mare i Sol de Valencia».
Juli Moreno es Llicenciat en Geografia i Història per l’Universitat de Valéncia i Professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat. És president de l’associació Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana des de l’any 2005 i ha escrit infinitat d’artículs i llibres sobre temes valencians.
¿Que podem trobar en el llibre?
El llibre conté un relat sobre el proces que dugue a la coronacio de l’image de la Mare de Deu dels Desamparats l’any 1923, dedicant tambe un capitul, el primer, a l’aspecte devocional per esta advocacio, absolutament lligada a l’obra social i assistencial que supongue la creacio del primer hospital de dements en el mon occidental en el segle XV.
L’ultim capitul resumix la celebracio del centenari d’aquella efemerides, un assunt en que en un primer moment no volia entrar, pero que es feu necessari al retardar-se la publicacio del llibre. Ve a ilustrar lo mes significatiu de les celebracions centenaries.
Vullc destacar que el conjunt està profusament ilustrat en fotografies i imagens que acompanyen la cronologia en que se desenrollaren els actes i les accions que portaren a la coronacio pontificia de la Mare de Deu.
¿Que et va motivar escriure’l?
Primer que res un gran afecte per esta advocacio mariana, un sentiment que resulta dificil d’explicar quan de creencies parlem.
Immersos en la commemoracio me va interessar el relat que es feu en l’epoca del proces que conclogue en la coronacio de la santa i venerada image de la Mare de Deu dels Desamparats. A través de diferents llectures descobrí com es volcà la societat valenciana d’aquell moment, la solidaritat que es vixque de cara ad este reconeiximent, tot lo qual me feu pensar en que es feya precis rememorar d’alguna manera tot allo. Ara se podía fer en perspectiva i consultant diferents fonts i, ademes, contar-ho en llengua valenciana.
Tambe fon una manera de retre homenage a la patrona de Valencia (regne i ciutat) des del Rogle Constanti Llombart, del que saps forme part, puix primigeniament fon una manera de colaborar en una serie d’articuls per a recordar i donar difusio, a través del seu bolleti mensual Rogle, d’aquell event.
S’han escrit molts llibres sobre la Mare de Deu dels Desamparats, ¿Quina novetat creus que aporta este?
En realitat i com be dius s’ha escrit molt al respecte, sobre l’orige i l’historia de l’advocacio i l’image, sobre la Confraria, sobre l’Hospital de Folls i Innocents…, sobre les obres piadoses i socials que s’han amparat baix el titul de Mare de Desamparats; pero crec que faltava una obra com esta, modesta si se vol en quan a extensio, pero intensa en contingut i estructurada d’una manera molt accessible.
¿Cóm va sorgir l’idea de fer una Corona Poètica?
En realitat, no hi havia una previsio al respecte. Com t’he dit en diferents entregues anava publicant-se en el bolleti del Rogle part del material de lo que ara es el contingut del llibre i, com sempre que ha hagut algun acontenyiment vinculat en la Mare de Deu dels Desamparats s’han organisat certamens poetics, pensarem en que cada mes podría acompanyar-se l’escrit corresponent en un poema, parlavem de 12 poesies, posats en contacte en diferents poetes conseguirem la colaboracio d’un total de 27, per lo que valorarem la seua publicacio i a ser possible, com en tantes ocasions s’havia fet, baix el titul generic de “corona poetica”. Una corona que conforma la segona part de l’obra.
¿Quan es presentarà i a on?
El llibre es presentarà el proxim dia 14 de decembre en el salo d’actes del Museu de la Ciutat, plaça de l’Arquebisbe, 3, a les 19:30h.
En el mateix acte tambe se presentarà un atre llibre, La Veu del Rogle IV, volum que arreplega els editorials publicats en el bolleti de l’associacio i que abarca des del numero 151 al 200. Conta esta edicio en la colaboracio tambe de tres importants firmes, les de Javier Navarro Andreu –que ha fet la presentacio-, Pau Giner i Bayarri –que ha prologar el llibre- i Manolo Gimeno Juan que ha escrit el colofo.
Eixint del tema lliterari, acaba l’any 2023 en uns dies i per lo tant el Centenari de la Coronació, ¿Com valores tots els actes i accions commemoratius?
No soc qui per a jujar. Si que te dire que he participat en aquells actes en els que m’ho ha permes la situacio familiar, i alguns els he seguit pels mijos de comunicacio.
Considere que el conjunt de la celebracio ha segut variada i no ha faltat tampoc la societat civil protagonisant diferents iniciatives; conferencies, actes solidaris… Els actes han gojat de gran participacio i segur que han remogut els cors i la fe de molts valencians; que s’ha aunat lo religios en lo popular i en l’obra social que des de la Real Basilica, temple erigit en honor a la Mare de Deu dels Desampartas, se du avant.
Per una atra banda tambe he observat que esta no es la societat valenciana que se volcà en l’acontenyiment de 1923, pero encara queda solage de fe i de valenciania.
«He observat que esta no es la societat valenciana que se volcà en l’acontenyiment de 1923, pero encara queda solage de fe i de valenciania».
¿Has tirat en falta alguna cosa?
Pense que tot ha estat molt complet. Si alguna cosa tire en falta es que a part del clero li fa falta una millor conexio en el poble valencià fidel, comunicant i expressant-se en autentica llengua valenciana, que deu incrementar el seu us en les celebracions i comunicacions i deixar tambe a un costat eixe “normalitzat”, que seguix alluntant-nos de la realitat, de la veritat i de la llengua materna que segur part d’ells deprengueren en el si de les seues families.
Per últim i per a culminar, ¿quin és el teu pròxim proyecte?
Ne tinc u recentment conclos, gens pretencios, puix a la fi sera un opuscul. El tema del treballet versa de cóm, ya en els anys 30 del passat segle, se vivía la mateixa situacio polemica sobre la llengua dels valencians. Una corrent pancatalanista, que contava especialment en el recolzament del proyecte expansioniste orquestat en Catalunya, que chocava contra els qui no sols mantenien la seua fidelitat a la patria valenciana, sino que apostaven ademes per una llengua llegitima, propia i valenciana.
Foto portada: Pep Bertomeu.
