El passat dia 29 de giner, just el dia del seu aniversari, nos deixà el nostre soci i companyo Julio Coll i Borrell. Complia 85 anys d’una vida plena. Ell, com molts atres, hague d’eixir de Espanya, junt a sa mare, a rant de la desgraciada lluita fratricida que comportà la sublevacio i posterior guerra civil. Estigue en França i d’alli es traslladaria a Alemanya a on començà a treballar en la Ford. Inaugurades les instalacions de la factoria en Almussafes, un home com ell, que gojava d’una gran experiencia i formacio en el proces de fabricacio, no dubtà en traslladar-se i establir-se en la seua Valencia, a on formà familia, creixqueren els seus fills i ocupà llocs de responsabilitat en el funcionament de la Ford d’Almussafes.
Qui haja conegut a Julio vinculat al mon del valencianisme ratificarà que era un home dinamic, compromes i que exponia obertament les seues idees i pensaments. La seua pertanyença a diferents associacions d’este caracter acrediten eixa voluntat, pero Julio entenia el valencianisme d’una manera global i no deslligava la part cultural de la politica, per aixo tambe milità en partits d’est ambit.
Julio, en algunes de les seues conversacions, “presumia” de posseir una bona biblioteca familiar, en la que interessants volums els heretà de son tio, i en la que les publicacions valencianistes des de principi del passat segle ocupaven varies estanteries. Ell anà completant-la en tot allo que s’editava en llengua valenciana.
Conversador, afable, en un interes prioritari per treballar units, sense fisures, que patentisava cada vegada que parlava sobre el valencianisme; les seues paraules en els ultims anys eren: “¡Unio!, ¡unio!, ¡unio!”
Des del Rogle llamentem la seua perdua i eixa paraula, tan repetida i tan necessaria, la tindrem ben present en les nostres actuacions com a associacio. Des d’aci, el nostre condol a la familia i que Julio descanse en pau.
*Artícul publicat en la revista del Rogle Constanti Llombart nº173-Febrer 2021 per R.C.L.
