Estos dies ha tornat a l’actualitat l’us de la normativa valenciana per part de la Conselleria d’Agricultura i Mig Ambient de la Generalitat Valenciana a rail de la publicació en rets socials d’uns mensages en Normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Normes d’El Puig). Tot començà en l’any 1995, quan Unió Valenciana va accedir al Govern de la Generalitat, gràcies a un pacte en el Partit Popular, i va colocar al seu front a una jove històrica del valencianisme polític, Maria Àngels Ramon Llin.
Des de l’inici del seu manament, Ramon Llin, se va destacar per l’us de la llengua valenciana en publicacions internes, documentació, llibres, revistes, calendaris,… Recordar l’edició del Bolleti d’Informacio Agraria integrament en llengua valenciana que va tindre una ampla difusió per tot el territori valencià i que era traduït per Joan Batiste Sancho, professor de llengua valenciana de Lo Rat Penat. Atres publicacions a senyalar varen ser els llibres de la Colecció l’Alfardó de l’Oronella, obres lliteràries relacionades en l’agricultura que patrocinava la Conselleria. També la Conselleria va dotar un premi en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. En 1997 se separà la Conselleria en dos, el nom de la nova Conselleria, Mig Ambient, també va ser polèmic. Des de l’oposició política se denuncià que el nom no era normatiu. Encara hui queden senyals d’aquell moment en els que se pot llegir Conselleria de Mig Ambient.
En maig de 1999 va guanyar en majoria absoluta el Partit Popular i Ramon Llin se va mantindre com a titular de la Conselleria mantenint l’us de la normativa valenciana i convertint-se en una de les poques polítiques que fea us d’ella. Això va fer que fora centre de crítiques en en diari Levante-EMV, que sempre ha atacat l’us del valencià normativisat per la RACV. Aixina el 12 d’octubre de 1999 titulava “Agricultura insiste en las normas de la RACV”. L’1 novembre de 2001 tornava a l’atac en un titular el que assegurava que Maria Àngels Ramon Llin “Apuesta la utilización de valenciano no normativo”. En giner de 2002 denunciava que la Conselleria d’Agricultura ha traduit un calendari “al valenciano de la RACV”.
Tot açò va acabar en la creació de la AVL i els seus dictàmens; després de sèt anys de normalitat valenciana la Conselleria se catalanisava, el pacte Aznar-Zaplana-Pujol conseguia els seus efectes i en març de 2002 Maria Àngels Ramon Llin declarava “la seua satisfacció perque la AVL valencianisava la normativa i assegurà que la Conselleria passava a gastar el valencià de la AVL”. Encara en giner de 2003 el Levante denunciava que la Conselleria d’Agricultura «ha difundido les Normes del Puig en Expojove, siendo esta una buena plataforma para el valenciano no oficial». En juny de 2003 Ramon Llin deixà la Conselleria.
Esperem que la llengua valenciana torne a la Conselleria i se quede per a sempre.
