Per Fco. Enrique Rico Martínez
Hi ha moltes formes de viajar i fer turisme: cultural, gastronòmic, deportiu, de naturalea… En este cas, i com últimament tot lo que es relaciona en la meua terra pareix que siga roïn, volia enfocar esta visita cultural des dels ulls d’un valencià i trobar coses positives, per a que la gent de la Comunitat Valenciana, d’a on yo soc natural, se’n puga alegrar.
Lo primer que et trobes al creuar la reixa d’entrada a la Hispanic Society of America de Nova York (623 West 155th st) és un ampli pati. A la dreta n’hi ha una estàtua eqüestre del Sit, «escoltada» per dos relleus, un de Boabdil i l’atre de El Quixot. A l’esquerra, a on es troba la porta principal, es pot llegir en la part alta de l’edifici una gran cantitat de noms relacionats en la cultura espanyola: Cervantes, Greco, Columbus, Murillo o Lope de Vega, pero lo que em va cridar molt l’atenció és que en el primer lloc d’eixa llista apareix Jaime 1 (sic), monarca que mos va integrar com a regne diferenciat dins de la Corona d’Aragó, ademés d’otorgar als valencians uns Furs que respectaven els usos i costums de les nostres terres i que ell mateix va jurar davant de les Corts del Regne de Valéncia el 7 d’abril de 1261.
La part expositiva està distribuïda en cinc sales, dos grans i tres més chicotetes. De les dos sales grans, una d’elles (Sala Bancaja) està dedicada per complet a Joaquim Sorolla (1863-1923), ilustre pintor valencià famós pel magnífic tractament de la llum en les seues obres. La sala va ser remodelada fa uns quants anys per a acomodar novament la recent restaurada colecció de les 14 pintures que componen la Visió d’Espanya. Si el visitant es coloca en el centre d’eixe espai, pot contemplar una per una totes les obres de les que consta la maravellosa colecció d’escenes quotidianes de principis del sigle XX de distintes parts de Espanya: Sevilla, Ayamonte, Extremadura, Guipúscoa, Navarra, Catalunya, Aragó, Galícia… De totes elles, son per a mosatros especialment importants les imàgens dedicades a Elig (El Palmeral, 1918-1919) i a Valéncia (Les Grupes, 1916), image esta última a on apareixen dos Reals Senyeres coronades de la Ciutat i Regne de Valéncia.
Durant el recorregut per la planta superior, en l’atra sala gran, encara podrem gojar de dos obres més del nostre pintor més internacional, com son Traent el barco (1903) i Idili en la mar (1908), acompanyades per obres de Goya, Zurbarán o El Greco. En la mateixa secció trobem dos obres més dedicades a llocs valencians, com son Senyoretes de Burriana de Hermenegildo Anglada Camarasa, pintat abans de 1911, i Calvari en Sagunt de Santiago Rusiñol Prats, 1901. En la planta de baix destaca un retrat de la Duquesa d’Alba. Ademés, i fòra del recorregut obert al públic, s’ha de mencionar que totes les obres que n’hi ha dins de la biblioteca de l’Hispanic Society son també de Sorolla.
De les tres sales menors, s’han de destacar les dos dedicades a la ceràmica espanyola i iberoamericana. Sense cap dubte, la regió més representada en les dos sales és la valenciana ya que més de la mitat de les peces expostes (gerrons, fonts, plats, figuretes, socarrats, busts…) són de Valéncia, L’Alcora, Manises i inclús de Paterna. Algunes atres, davant de la dificultat de saber el lloc d’orige, estan catalogades indicant un possible doble orige, com per eixemple, «província de Valéncia o Tarragona» o en el cas dels «socarrats» (1500-1550), Regió de Valéncia.
Pero sense cap dubte, les joyes més importants que un valencià pot trobar en la Hispanic Society estan inaccessibles al gran públic i inventariades en la biblioteca. Allí estan depositades, per al seu estudi professional i a l’alcanç de molts pocs, incunables de la nostra lliteratura com la traducció de 1500 del Vita Christi feta per Joan Roïç de Corella, el Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentiede 1515, els Fueri Regni Valentiæ de 1547, els Furs de Valencia de 1482, eixemplars de 1490 i 1497 del Tirant lo Blanch, edicions impreses en Valéncia i Barcelona respectivament, escrites les dos en llengua valenciana (les dos magníficament conservades) o l’única fulla que queda de la primera Biblia impresa en Espanya en una llengua distinta del llatí i la tercera del món escrita en una llengua moderna, de 1477-1478, traduïda a la llengua valenciana pel reverent Bonifaci Ferrer, doctor en Dret i Sacra Teologia, germà de Sant Vicent Ferrer. Quan en l’any 1498 la Inquisició va declarar que només reconeixia l’autoritat de la Biblia «Vulgata» (escrita en llatí), es van cremar tots els eixemplars i només en va quedar u, conservat en Estocolmo, pero un incendi en l’any 1697 va destruir completament l’incunable, salvant-se únicament esta fulla.
Gràcies a l’existència d’este document es pot vore en quína mala fe poden aplegar a actuar algunes persones mogudes quí sap per quíns motius, com per eixemple Manuel Sanchis Guarner qui, en l’artícul que va escriure per a la Revista de Filologia Valenciana, va eliminar la menció específica que figura en el colofó d’esta Biblia Valenciana «de lengua latina en la nostra valenciana».
En la mateixa caixa a on està guardat l’original, n’hi ha dos còpies facsímils de gran calitat que, segons em va contar el conservador de la biblioteca, es van realisar en motiu de la cessió temporal de l’original a Alacant, a on es va poder contemplar durant l’exposició «La Llum de les Imagens».
Tindre la possibilitat d’estar davant d’estes obres mestres de la lliteratura valenciana es provablement un dels grans honors que qualsevol fill de Valéncia pot tindre a lo llarc de la seua vida.
I si la visita a l’Hispanic Society de Nova York deixa temps per a més, son molt recomanables dos visites, una a l’Iglésia de Sant Vicent Ferrer (cantó de la Lexington Avenue en l’East 66th Street) que conserva una escultura del sant escoltada durant tot l’any per una Real Senyera valenciana; i l’atra al Socarrat Paella Bar (socarratrestaurants.com), a on es poden tastar les millors paelles i arrossos de tot Manhattan, ya que tot en esta vida és cultura, també la gastronòmica, sobre tot si eres valencià.
*Artícul publicat en la revista del Rogle Constanti Llombart nº 180 i 181 – Setembre i Octubre 2021
