Per Juli Moreno i Moreno
El dia 25 de juliol de 1960, festivitat de sant Jaume, el papa Joan XXIII promulgava una nova orientacio lliturgica que restringia notablement el cult als sants per a dedicar major interes al denominat cicle temporal (Advent, Nativitat, Epifania, Quaresma, Pasqua, etc.). Aço afectava al cult dedicat a la Mare de Deu dels Desamparats, que perseveraria en la capital valenciana al ser patrona, pero no en el restant de la diocesis i terres valencianes, de les quals, sense ser-ho, se la considerava com a tal.
La Junta de l’Antiga i Real Confraria de Nostra Senyora dels Desamparats davant d’esta situacio, precisament l’any que la diocesis havia declarat marià i d’homenage a la Mare de Deu, considerà que suponia una contradiccio, a l’hora que trencava en la tradicio en que havia segut tractada la festivitat i l’arrelament festiu en tantes localitats valencianes en les que el fervor per la Mare de Deu baix el titul de Desamparats estava vigent. Fon precisament esta situacio la que feu sorgir l’idea de promoure la consecucio del patronage canonic de la Mare de Deu dels Desamparats per a totes les terres valencianes i, conseqüentment, assegurar el seu cult lliturgic en el mateix ranc que en la capital.
La Real Confraria inicià les corresponents gestions en les distintes diocesis valencianes per a conseguir esta concessio de Roma. Les tres diocesis, la de Oriola-Alacant, la de Sogorp-Castello i la de Valencia, en la Confraria al front, participaren en l’elaboracio del document de peticio, tot un memorandum replet de senyes historiques vinculades en esta advocacio mariana sorgida en el segle XV i en totes les obres de caritat i d’evangelisacio generades baix la mateixa. La peticio fon recolzada per les maximes autoritats regionals del moment (presidents de les tres diputacions provincials i alcaldes de les tres capitals valencianes). L’arquebisbe de Valencia, Marcelino Olaechea, com a maxima autoritat religiosa valenciana sería l’encarregat de dirigir-la i fer-la arribar a Sa Santetat. La peticio se firmava el 7 de decembre de 1960.
Passaren uns mesos fins a que el 25 d’abril de 1961 arribava, via telegrafica, la següent comunicacio des de la Santa Seu (concretament des de la Prefectura de la Sagrada Congregacio de Ritos):
“Santo Padre acaba de proclamar Virgen Desamparados Patrona Principal Primaria Región Valenciana con especialísima apostólica bendición. Reverentemente, Laboa.”.
Des d’eixe moment, i despuix de la comunicacio a les diocesis i demes estaments, els acontenyiments se precipitaren per a l’organisacio dels actes en que celebrar la grata nova. El mes important era la proclamacio oficial i publica, la qual se decidi realisar en el mateix lloc a on anys abans (1923) havia segut coronada l’image de la Mare de Deu: la esplanada del pont del Real de la ciutat de Valencia. El 28 d’abril, l’arquebisbe de Valencia, Marcelino Olaechea, el bisbe de Sogorp-Castello, José Pont i Gol, i el d’Oriola-Alacant, Pablo Barrachina Estevan, firmaven una carta pastoral en les disposicions a seguir en els actes de la celebracio religiosa per a donar gracies i en senyal de goig, la qual tindria lloc el dia 29, dissabte, en tot el Regne de Valencia: a les set de la vesprada volteig general de campanes en totes les parroquies de les tres diocesis i, a la fi d’eixa vesprada, un acte d’accio de gracies en cadascuna d’elles en el cant de la Salve i de l’oracio lliturgica de la Patrona. Es reservava la data del 13 de maig (dissabte) per a la proclamacio oficial, a la qual invitava l’arquebisbe a tots els valencians a través d’una alocucio de radio en les emissores existents en la ciutat.
Arribat el dia, l’image original de la Mare de Deu dels Desamparats fon traslladada, en els maxims honors, al mateix emplaçament en que havia segut coronada. La comitiva que l’acompanyava estava formada per: les autoritats civils en representacio de l’Estat, les provincials i les municipals; les eclesiastiques; la Confraria, clero de la Basilica, l’Escolania, representacio d’Accio Catolica i del Seminari, etc. Arribats al punt de desti i davant de totes les autoritats i de la multitut congregada, el cardenal prefecte de la Sagrada Congregacio de Ritos i fill adoptiu de Valencia, monsenyor Cayetano Cicognani, com a delegat del papa llegi el Breu pontifici en llati –que, emmarcat, s’exponia alli al public–, el qual era traduit al castella i valencià per l’arquebisbe de Valencia, doctor Olaechea. Els presidents de les tres Diputacions feren la consagracio de les respectives provincies a la Patrona i tots ells pronunciaren discursos alusius. Ostentaven llavors el carrec: Alberto Lagarde Aramburu, president de la Diputacio d’Alacant; José Ferrer Forns, de la de Castello, i Bernardo de Lassala, de la de Valencia. Eren alcaldes: Adolfo Rincón de Arellano, de Valencia; Agatángelo Soler Llorca, d’Alacant, i Eduardo Codina Armengot, de Castello.
L’arquebisbe de Valencia i el cardenal Cicognani en les seues intervencions posaven fi a l’acte que culminava en el cant del Himne de la Coronacio entonat per millers de veus, puix era una gran multitut la que havia acodit ad aquella proclamacio de l’excelsa Mare de Deu dels Desamparats com a Patrona Primaria i Principal de la Regio Valenciana, tal i com resava la Bula expedida en Roma pel papa Joan XXIII el 10 de març de 1961.
EXTRACTE DE LA BULA PAPAL
«Joan Papa XXIII. =Per a perpetua memoria.= La regio valenciana, denominada antigament «Regne de Valencia», dividida hui en tres diocesis i en tres provincies civils, encara que es coneguda en el mon per les glorioses gestes de sa historia, pels valors dels seus temps passats i pels treballs fecunts en que hui s’ocupa, no obstant, no ha arribat a menor esplendor i fama per la santetat dels varons que crià i molt principalment pel cult que dedica a la Santissima Verge Mare de Deu, el qual, transmes de generacio en generacio, se considera com el seu mes alt timbre de gloria. […]
Puix efectivament hui se pot assegurar que des d’un confi a l’atre d’esta terra privilegiada de Deu, des del Maestrat fins a Oriola, no es trobaria un sol poble, per menut i desconegut que siga, que no tinga escollida devocio a la Mare Celestial en algun dels seus misteris i invocacions principals […].
Pero entre totes les advocacions que els fidels cristians d’esta regio solen aclamar a la Santissima Verge Maria preval la de MARE DE DESAMPARATS, advocacio dolcissima que arreplega i expressa la doctrina sagrada que relaciona a la familia humana en les singulars prerrogatives de la Mare de Deu. I esta advocacio centra la pietat mariana de Valencia no unicament en estos ultims temps o des de fa poc, sino des de temps immemorials a través de llargues generacions i en l’eixemple i entusiasme de varons eximis en santetat i lletres. […]
Finalment, arriba a ser tan intensa la devocio i el cult que els fidels de la regio valenciana dediquen a la Santissima Verge Mare de Deu que els nostres venerables Germans Marcelino Olaechea Loizaga, Arquebisbe de Valencia; José Pont Gol, Bisbe de Sogorp-Castello; Pablo Barrachina Estevan, Bisbe d’Oriola-Alacant, arreplegant les supliques dels presidents de les Diputacions Provincials, dels alcaldes de les tres capitals de provincia, i de tot el poble fidel, Nos han pregat que declarem a la «Santissima Verge Maria Mare dels Desamparats» Celestial Patrona de tot el seu territori. I esperant Nos que la concessio d’este Patrocini ha de servir eficaçment per a que la devocio del poble de Valencia a sa clementissima Mare creixca dia a dia […].
En la plenitut de Nostra potestat Apostolica, en virtut d’estes Lletres i per a sempre, fem, constituim i declarem a la BENAVENTURADA VERGE MARIA BAIX EL TITUL DE NOSTRA SENYORA DELS DESAMPARATS Celestial Patrona Principal davant de Deu de toda la regio valenciana, concedint-li tots els honors i privilegis lliturgics que per tal nomenament li competen, sense que obste res en contra. […]
Donat en Roma, en Sant Pere, baix l’anell del Peixcador, en el dia 10 del mes de març de 1961, tercer del Nostre Pontificat -JOAN XXIII PAPA.»
_________________
Per a realisar el present escrit s’ha seguit la relacio detallada dels fets relacionats en l’event que nos ocupa de l’obra Nuestra Señora de los Desamparados Patrona de la Región Valenciana d’Emilio Mª Aparicio Olmos, prevere i Capellà Major de la Basilica, publicat 1962.
*Artícul publicat en la revista del Rogle Constanti Llombart nº176 – Maig 2021.
Image portada: Archiu de la Diputació de Valéncia. AGFDV. Colecció Boldún, núm. 7462 (detall)
