Per Javier Navarro i Andreu

La gloriosa ciutat de Sagunt celebra les seues festes patronals en la segona quinzena del més de juliol, sent el dia gran el 30, quan es recorda als sants màrtirs Abdon i Senent, coneguts popularment com els Sants de la Pedra, ya que durant sigles els llauradors valencians han demanat la seua protecció per a salvar les seues collites del graniç o la pedra.

¡Quànts antepassats nostres han pregat la consueta popular: “Ab gran honor veneram vostres osos mártirs,/ constans Senent i Abdón reals,/ pers quens vullau guardar dels temporals/ i de perills les ànimes i els cossos”, en l’objectiu de salvar la collita quan observava que el cel començava a posar-se negre anunciant una possible tormenta estival!

Morvedre, a pesar de contar en un port que proporcionava treball a moltes famílies, fon també profundament agrària i és per això que dits sants contaren sempre en una gran devoció.

A pesar de que moltes atres localitats valencianes, com Benimaclet per eixemple, té com a patrons ad estos sants, Francisco Javier Delicado Martínez, en el seu treball Iconografía, arte y devoción popular en torno de los Santos de la piedra Abdón y Senén, en el antiguo Reino de Valencia, assegura que “De mayor entidad y más antigua es la devoción de los santos de la piedra en la ciudad de Sagunto, donde ya existía un fervor arraigado, como lo probaba la presencia de una capilla a ellos dedicada en la iglesia parroquial de Santa María, que se hallaba a cargo de los Jurados de la villa de lo que hay noticia en el transcurso del siglo XV, mientras que en 1644 y ante una plaga de orugas fueron elegidos patronos de la ciudad”.

Altar dedicat a Sant Abdon i Sant Senent en l’Isglèsia de Santa Maria de Sagunt

Delicado Martínez proseguix en dit treball afirmant que “Algunos años más tarde, finando el siglo XVII, acontecimiento singular será la traída de las reliquias de los santos Abdón y Senén desde Roma por fray Bernardo Pellicer (un relicario de plata contenía restos óseos de los mártires), tras el permiso obtenido del papa Inocencio VII, festejándose su llegada con comedias, festejos populares y corridas de toros, siendo tal el clamor popular que los Jurados de la ciudad en 1695 encargaron al arquitecto Rafael Martí la erección de una capilla, de estilo barroco, dedicada a dichos santos en la iglesia conventual de San Francisco”.

Molts han segut els festejos i actes que a lo llarc dels sigles els saguntins han celebrat en el seu honor, pero entre tots ells destaquen especialment els ocorreguts en 1953 per a lo que al valencianisme cultural es referix.

Aquell any es commemorava el XVII centenari del martiri d’estos sants d’orige persa, coincidint també en la proclamació canònica de la Nostra Senyora del Bon Succés, patrona de la localitat. Davant tals acontenyiments històrics la corporació municipal acordà crear una comissió per a que se fera carrec de l’organisacio dels actes commemoratius i festius.

Aquella comissió composta per erudits i ingeniosos veïns, donà lloc a la coneguda més tart com la Penya Esvaradora, que feu la seua primera actuació pública el 6 de febrer a les 21 hores, quan, a través de la freqüència de Ràdio Sagunt, llançaven el següent mensage:

¡Saguntins germans! ¡Este año se cumple el décimo séptimo centenario del martirio de los gloriosos Santos de la piedra Abdón y Senén reyes de Persia! Pronto van a comenzar las fiestas que no pueden decaer en esta inmortal ciudad. Alcémonos todos en un clamor de músicas, brillante colorido, risas y tracas, portadores de alegrías a todas las casas, amor, paz, trabajo entre todos los hombres, desde el barrio de Santa Ana a la Vila y desde la Vila al Arrabal del Salvador. Alcemos el grito muy alto para que todos los valencianos vengan a visitarnos y puedan participar de estas fiestas de sana alegría. ¡¡Vixca Sagunt!!

La Penya li agarrà el gust ad allò de la ràdio i tots els divendres des d’aquell moment fins a l’any 1962, emetien un programa ple de chamarrusqueria i en llengua valenciana. Escomençaven sempre en la locució “A l’ombra milenària del castell de Sagunt…” i acavaben en “Si vols més, para el cabaç”, frases que es popularisaren en aquella época i que encara són recordades pels saguntins d’alvançada edat.

Conseguiren en la seua gràcia i ingeni, difondre l’història local a través de noveles radiofòniques, conseguint una cosa molt complicada: que el poble pla s’interessara per la seua identitat, història i llengua pròpia en plena etapa del franquisme centralisador.

Algunes d’estes paròdies foren editades per la pròpia penya, com és el cas de La destrucció de Sagunt, obra de Joan Chabret Villar, editada en 1957 i que havia segut premiada per Lo Rat Penat en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia dos anys abans.

Porta del llibre «La destruccio de Sagunt» de Joan Chabret Villar.

Ademés del mencionat Joan Chabret Villar, descendent del gran historiador Antonio Chabret Fraga, componia esta colla cultural el director de la Lira Saguntina, Baltasar Palanca Besols, l’escritor Miquel Martínez Nebot, Enric Quevedo Bojó, que substituiria anys més tart a Palanca en el seu càrrec, l’erudit Germà Ribelles Lluesma, Ramon Palanca Palos membre de la Societat Vitivinícola Saguntina, l’historiador José Maria Cueco Adrián, Joan Suay Roig, que seria anys mes tart fundador del Centre Arqueològic Saguntí i Santiago Bru Vidal, alma mater d’esta penya.

Bru Vidal, entre uns atres càrrecs que ostentava quan es fundà la Penya, ocupava el de croniste oficial de Sagunt i el de president de la Delegació d’Història i Arqueologia de Lo Rat Penat, aixina com la presidència dels Jocs Florals de l’entitat valencianista.

És per este motiu, aixina com la pertinença a l’entitat ratpenatista d’uns atres dels membres fundadors, que esta nova societat se fundara com Penya Esvaradora, pero a la vegada actuara com a delegació de Lo Rat Penat en Sagunt, tal i com apareix reflectit en els documents de l’época.

Esta doble identitat fon la que impulsà a l’organisació en Sagunt a realisar una de les activitats lliteràries que en terres valencianes ha estat sempre vinculada a la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes: els Jocs Florals.

Joan Chabret Villar

Sagunt celebrà per primera volta els seus Jocs Florals l’any 1954; només dos anys més tart el certamen contà en un gran recolzament social i oferí un total de 29 premis patrocinats per entitats com Lo Rat Penat, els ajuntaments de Sagunt, Massamagrell, Quart de les Valls i Valéncia, la Diputació de Valéncia i la Jefatura Local de FET i de les JONS, entre unes atres, i personalitats com l’arquitecte municipal, Eladio González Méndez, Milagros Casanova de Villar i els germans Carrió Cavaller.

El certamen se solia celebrar en l’evocador Teatre Romà en caràcter bienal; aquell any de 1956 actuà com a mantenedor el doctor Blanco Soler, la regina fon la ya citada Milagros Casanova de Villar i la Flor Natural, el premi més important, fon per a Santiago Bru Vidal.

En la tercera edició, celebrada en 1958, fon elegida María del Pilar Blanco Devís com a regina, obtingué la Flor Natural Juan Lacomba i Julià San Valero tingué l’honor d’eixercir com a mantenedor. Entre uns atres premiats figuraven: Beatriu Civera, Josep Cervera Grifol, Antoni Igual i Ubeda, Martín Laínez, Vidal Villanueva, Agost Juliá, Almela i Vives, Moreno Moscardó, Pla Ballester o Arnau Andrés. Ademés, durant estos jocs es nomenà a l’ilustre bibliòfil i president de l’entitat ratpenatista Nicolau Primitiu, president d’honor de la Penya.

Els Jocs Florals es celebraren en Sagunt fins a l’any 1963 com a mínim, tal i com he pogut consultar en la prensa, sent en aquella edició el mantenedor Luis Gómez de Aranda, secretari general tècnic de la Secretaria General del Moviment.

Per un atre costat la delegació saguntina també finançà premis en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, promovent aixina que els historiadors investigaren i publicaren gran número de treballs històrics de caràcter local.

Destaca també la participació que tingué en una de les principals activitats de Lo Rat Penat, com ho és el Concurs de Llibrets de Falla que se celebra des de 1903, ya que en 1956 la Penya obté una menció honorífica en dit concurs per una explicació escrita per a la falla Plaça Trinitat de Sagunt.

A pesar de la seua intensa activitat, despuix de més d’una década de vida la Penya acabà desapareixent, i en ella la delegació de Lo Rat Penat en Sagunt.

D’aquell grup de patriotes queda un gran llegat cultural i el seu recort encara és visible en els carrers del poble saguntí. Una via del nomenclàtor porta actualment el nom de la Penya i una placa en el carrer dels Cavallers Saguntins, núm. 5, recorda un homenage celebrat en 1968 en honor a Sant Vicent Ferrer.

L’any 2006, molt acertadament, la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent publicà un llibre elaborat per Veva Martínez Suay i Manuel Civera Gómez a on recuperaven algunes de les emissions radiofòniques que tant agradaren i alguna cançó popular que encara és cantada a l’hora del berenar i que diu aixina:

Salvadora,

repica la tambora

i acompanya les chiques

a la Penya Esvaradora.

Salvadora és una chica

llarga i llisa com un fus,

que tan sols se menja al dia,

quatre dàtils i un tramús.

Salvadora, pica, pica,

pica i repica al compàs,

que a Penya Esvaradora

ni arribes ni arribaràs.

Salvadora, que és molt prima,

prima i alta com un pi,

s’alimenta de sardina

i llonguet sucat en vi.

Salvadora, pica, pica,

pica i repica al compàs

que a Penya Esvaradora

ni arribes ni arribaràs.

Salvadora no va a escola

per anar-se’n a jugar,

i s’escapa de sa mare

quan li porta el berenar.

Salvadora, pica, pica,

pica i repica al compàs

que a Penya Esvaradora

ni arribes ni arribaràs.

Salvadora, com no menja,

se li ha fet cara de fil,

i sa mare l’empapussa

ab formage, pa i pernil.

Salvadora, pica, pica,

pica i repica al compàs

que a Penya Esvaradora

ni arribes ni arribaràs.

*Artícul publicat en el Rogle Constantí Llombart nº 211/212-Abril/Maig 2024

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies