La Real Acadèmia de Cultura Valenciana ha nomenat Acadèmic d’Honor de l’institució a l’Excm. Sr. En Mario Vargas Llosa, Premi Nobel de Lliteratura i figura de ranc mundial, a proposta de N’Antonio Marín Lázaro, Vicepresident del Patronat de la Real Institució i en el seu nom.

El nomenament atén als seus abundants mèrits lliteraris i, en particular, a la seua especial atenció cap a una de les principals obres del Sigle d’Or de la llengua valenciana: la novela ‘Tirant lo Blanch’ de Joanot Martorell.

El discurs d’ingrés com a Acadèmic d’Honor de l’ilustre escritor tindrà lloc el 7 de juny de 2022, a les 18 hores, en la Casa de Valéncia en Madrit.

Mario Vargas Llosa (Arequipa, 28 de març de 1936) és un escritor peruà que conta també en la nacionalitat espanyola des de 1993.

Considerat com a u dels més importants novelistes i ensagistes contemporàneus, les seues obres han conseguit numerosos premis, entre els que destaquen el Nobel de Lliteratura de 2010, el Cervantes de 1994 —considerat com el més important en llengua castellana—, el Príncip d’Astúries de les Lletres de 1986, el Biblioteca Breve de 1962, el Rómulo Gallegos de 1967 i el Planeta de 1993, entre uns atres.

Ademés de Gabriel García Márquez i atres autors, entre els seus models lliteraris se troba la novela ‘Tirant lo Blanch’, de Joanot Martorell.

‘Carta de batalla por Tirant lo Blanch’ és una obra de Mario Vargas Llosa publicada en 1991 en el que s’arrepleguen tres ensajos de l’autor sobre dita novela valenciana. L’obra s’edità en motiu del quint centenari de ‘Tirant lo Blanch’ (publicat per primera volta en 1490 «en llengua valenciana, per a que la Nació d’on soc natural se’n puga alegrar», segons deixà escrit Martorell en el pròlec).

En cada u d’estos ensajos Vargas Llosa es mostra com un fervent admirador d’esta novela cavalleresca, i s’enorgullix, d’alguna manera, d’haver-la treta del seu oblit a nivell internacional.

‘Tirant lo Blanch’ és, segons la confessió del propi Vargas Llosa —i l’opinió de la majoria dels seus crítics— u dels “models” de novela, que l’autor peruà ensomia en imitar i fer seus.

Membre de l’Academia Peruana de la Lengua des de 1975, en 1994 és nomenat Acadèmic de Número de la Real Academia Española. Dedicà el seu discurs d’ingrés a un atre destacat escritor valencià, en este cas contemporàneu: ‘Las discretas ficciones de Azorín’. En 2021 fon elegit membre de l’Acadèmia Francesa.

Mario Vargas Llosa, com a Acadèmic d’Honor de la nostra Real institució, enriquix el notable llistat que encapçalen Joaquín Rodrigo Vidré, Vicent Blasco Ibáñez o Julián Ribera i Tarragó, entre uns atres.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies