La Real Acadèmia de Cultura Valenciana reprocha a l’arquebisbe de Valéncia el seu oblit del valencià autèntic en els Evangelis i la Carta Pastoral enviats per la seua diòcesis
Valéncia, 4 d’abril de 2024.- Dirigents de la RACV acusen a l’arquebisbe de Valéncia, Monsenyor Benavent de “botar-se el seu compromís d’obtindre el consens dels bisbes de l’Archidiòcesis, pel fet d’haver remés una versió dels Evangelis catalanisats per a llegir en les misses, aixina com una Carta Pastoral del mateix signe, en contra de lo considerat i a pesar de reconéixer la sensibilitat que existix en la Comunitat sobre el tema llingüístic”.
Els fets es remonten al passat més de març quan una representació de la RACV, en el Decà, Jose Luis Manglano al front, va assistir a l’audiència del nou arquebisbe de la ciutat en motiu d’oferir-li els seus respectes i posar-se a disposició del nou responsable de l’Archidiòcesis valenciana, Monsenyor Benavent.
En l’audiència, que va transcórrer en un clima d’amabilitat i respecte, el Decà de la Real Acadèmia va obsequiar al Sr. arquebisbe en un eixemplar del catecisme i un atre de la Santa Missa, redactats en autèntic valencià i que havien rebut el nihil obstat tant de la Conferència Episcopal com del Vaticà, i se li va informar de que havia segut utilisat en determinades ocasions pel seu antecessor, Cañizares.
En eixa reunió, l’arquebisbe va traslladar a la delegació de la RACV el seu coneiximent de la sensibilitat en la societat valenciana sobre este tema, pero va afirmar que “la decisió no li corresponia a ell sino a la majoria dels Bisbes de l’Archidiòcesis i que, si no hi havia una decisió de consens, mantindria la llitúrgia en castellà”.
Pero, segons els membres de la RACV que varen encapçalar esta visita, l’arquebisbe “no solament no va respectar el nostre catecisme, si no que va remetre a totes les seues diòcesis una versió catalanisada dels Evangelis i fins a la Carta Pastoral en eixe idioma. Com a eixemple d’esta “catalanisació” la RACV recorda que “han convertit a la Mare dels Desamparats, en la catalana Mare dels Desemparats, substituint l’A del valencià Ampar, per l’I del català Empar.”
Davant esta situació, la RACV desija manifestar la seua mes profunt rebuig a este tipo de polítiques llingüístiques que es duen des del Palau Arquebisbal i recorda que, fins ara, en Cañizares, l’Iglésia valenciana ha vixcut en pau i tranquila i s’ha pogut expressar en les dos llengües que reconeix el nostre Estatut d’Autonomia: el castellà i el valencià, per lo que animen al nou arquebisbe a reconduir esta situació.
