Per Javier Navarro i Andreu
En l’any 1923, coincidint en la festivitat de la Coronació de la Mare de Deu dels Desamparats, patrona de la Ciutat de Valéncia i la seua Regió, les Joventuts Ratpenatistes regalaren a la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes una Real Senyera, facsímil de la que es conserva actualment en el Museu Històric de la Ciutat de Valéncia, la qual data de 1596. Esta nova Senyera fon beneïda el 6 de maig de 1923 en el Camaril de la Mare de Deu dels Desamparats. L’acte contà en la presència de l’alcalde del Cap i Casal, el lliberal Juan Artal, i el president de la Diputació de Valéncia, el catedràtic Modest Jiménez de Bentrosa; fon solemnement presidit per la bellíssima marquesa de Vivel, la senyoreta Rosario Sanchis i Creixach –Regina dels Jocs Florals eix any–, i estigué amenisat per un nutrit cor de veus que entonà una pregària escrita pel poeta Josep Maria Bayarri i musicada per Álvaro Marzal; esta composició havia segut premiada en anterioritat en un concurs lliterari que organisà la dita entitat.
Per a finalisar l’acte, tal i com nos narra el diari Las Provincias del dia, l’orador sagrat Hernán Cortés pronuncià un eloqüent discurs, que se reproduïx a continuació: “Hemos tomado parte de un acto de patriotismo valenciano, porque el patriotismo es religiosidad, en agradecimiento y correspondencia a Dios, que nos dió la tierra bendita en que nacimos.
Porque es religiosidad el patriotismo, cuando Jesucristo tiene lástima de su patria, cuando el pueblo judío llora lejos de su tierra. Este acto es también de gran amor a la ciudad de Valencia, porque todo patriotismo descuella en amor a la propia ciudad, que es amor a la madre que descuella en el de toda la familia. Y Valencia florece en la Senyera que se acaba de bendecir. Es, además el acto de hoy de identidad, de amor y poesía, porque todo ello significa una bandera a los pies de una mujer, la Virgen soberana de cielo y tierra.
Ya tiene Lo Rat-Penat su Senyera, ya tienen los valencianistas pendón que les recuerde las gestas gloriosas de sus antepasados y sea estímulo y porvenir. Solo nos resta, Señora, dirigiros un ruego: que ya que os inclináis hacia nosotros, deis un beso a esta Senyera, porque si os dignáis mirarla y besarla, sería milagrosa, y todos, el ilustre valenciano que la bendice y es columna firme de la Iglesia Española; el Ayuntamiento, la Diputación provincial, este Rat-Penat, sabrán influir su entusiasmo a todos los valencianos para que eleven el nivel de su patria y hagan que broten gritos clamorosos de: ¡Viva Valencia la de la Virgen de los Desamparados!”.
El diari decà nos informa també que una volta acabada la cerimònia religiosa i efectuada la benedicció de la Senyera, s’organisà una lluïda comitiva per a conduir la bandera a la casa social de Lo Rat Penat, acompanyada en tot moment per la Banda de Música Municipal de Valéncia i un nutrit grup de jóvens entusiasmats que aclamaven al símbol de la Pàtria Valenciana.
Una volta en la sèu ratpenatista, el president, Francesc Almarche i Vázquez, obsequià a les autoritats i membres de l’entitat en un almorzar.
Acabat el lunch, com indica Las Provincias, s’organisà una velada lliterària, obrint l’acte el president de la secció de les Joventuts Ratpenatistes, Emili Cebrián i Navarro. Se llegiren patriòtiques poesies dedicades a la Senyera i el president Almarche, en un eloqüent i excelent discurs, posà fi a la celebració.
Des d’aquella jornada i fins a l’any 1991 la Real Senyera de Lo Rat Penat ha estat present en infinitat d’actes patriòtics, tant en territori valencià com fòra de les fronteres del Regne, convertint-se en la Senyera de tots els valencians en les primeres processons cíviques del 9 d’Octubre, quan encara l’Ajuntament de Valéncia no trea la Real Senyera per a presidir aquella commemoració o quan en els anys 80 el Consistori municipal es negà a participar, com en l’actualitat, en el Te Deum, impedint que la Senyera que custodia entrara en la Catedral de Valéncia. En els moments en els que, per nocura patriòtica o per imposició política, la Real Senyera no ha estat present en actes de rellevància, ha segut dignament substituïda per la de Lo Rat Penat, per això per ad alguns historiadors està considerada la segona Senyera en major representativitat històrica.
Des de 1983 la Senyera de Lo Rat Penat es conserva en una noble vitrina de fusta, en la casa social de l’entitat, que fon regalada en motiu del centenari dels Jocs Florals per Na Pepita Samper, Regina en aquella edició. Per motius de conservació, en 1991 es realisà una réplica facsímil per a que fora esta la que des d’eixe moment presidira els actes de Lo Rat Penat, la qual fon donació d’una atra Regina, Na Rosalia Trullenque.
L’ensenya de 1923 només ha segut treta de la seua vitrina en actes molt especials i de manera excepcional, com fon en els sepelis de Xavier Casp, Joan Costa Català, Josep Maria Bayarri, Joan Gil Barberà, Marivi Ferrandis… en que l’històrica bandera cobrí els ataüts d’estos destacats valencians.
Per a saber realment el valor històric i patriòtic de l’ensenya en qüestió nos és suficient recórrer a l’entrevista realisada al president de l’entitat, Manuel González Martí, que li feren en el periòdic català Imatges el 16 de juliol de 1930, en motiu d’una de les moltes eixides de la Real Senyera de Lo Rat Penat. A la pregunta de si la Senyera que portaven era històrica, donà una permenorisada resposta que venia a dir lo següent: Es tracta d’una fidelíssima còpia de la que se custòdia en el cap i casal, i que en el moment que l’entitat ratpenatista acordà fer-ne una facsímil, esta, des del primer moment, contà en els mateixos honors, la qual cosa ratificà el propi Ajuntament de la capital valenciana. És més, el Consistori se servia d’ella en moltes ocasions, reservant la custodiada en l’Archiu Municipal per a actes excepcionals, degut al protocol que eixigia la seua exhibició. Indicava ademés que la Senyera de Lo Rat Penat fon la primera i la que durant anys presidí els actes que s’organisaven en motiu del 9 d’octubre, dia de la Pàtria Valenciana, als peus de l’estàtua eqüestre de Jaume I en la capital.
Entre les seues paraules indicava que es tractava de la “que portava el rei Jaume quan la conquista del reialme de Valéncia”. És curiós llegir l’afirmació de que la Real Senyera –la coronada i en franja blava– la portava el rei Jaume I, pero est anacronisme és comú a lo llarc de l’història; tan és aixina que fins a fa unes décades la majoria dels valencians pensaven que la Real Senyera era de l’época de la reconquista (sigle XIII), quedant en evidència encara més l’insostenible teoria de que la “quatribarrada” –la bandera del rei i d’Arago– ha segut a lo llarc del temps la bandera del Regne de Valéncia.
La Real Senyera de Lo Rat Penat és la segona bandera en orde jeràrquic que representa a tots els valencians en l’actualitat; aixina ha segut a lo llarc de l’història, i cóm a tal, ha de ser tractada tant per la societat civil cóm per les institucions públiques.
*Artícul publicat en el bolletí del Rogle Constantí Llombart nº165-166 i en el Llibret de la Falla Plaça Europa d’Aldaya.
Foto portada: Manolo Guallart.
