Video de la conferència «La Senyera Valenciana, Història i Simbolisme», impartida per el president del Casal Bernat i Baldovi, vicepresident de formació de Lo Rat Penat i Acadèmic de la RACV, N’Òscar Rueda en l’Ateneu Mercantil de Valéncia.
Pocs coneixen que la Batalla d’Almansa també tingué com a conseqüència una significativa repressió simbòlica: la Senyera Valenciana fon guardada en un arca. Els vencedors, abanderats de la centralisació castellana, la consideraven un símbol de les llibertats nacionals valencianes que devien ser oblidades per a sempre. Pero no ho varen conseguir. La Senyera estava ben arraïlada entre els valencians des de que naixqué en 1377, per privilegi del rei Pere el Ceremoniós. A pesar de la repressió borbònica, els valencians varen mantindre viva la memòria de la Senyera durant el sigle XVIII fins que Vicent Boix, el gran precursor de la Renaixença, la va rescatà definitivament.
La Senyera fon protagoniste principal dels orígens del nacionalisme valencià a principis del sigle XX, de les manifestacions pro Estatut dels anys 30 i en la posterior Guerra Civil, com a símbol associat al republicanisme. En els primers anys del franquisme, la Senyera no fon tolerada pero el carinyo popular va fer que fora tímidament restablit el seu us, llunt del protagonisme polític que havia tingut i que recuperaria en la transició. L’història de la Senyera és també l’història de l’identitat valenciana. I la vitalitat del símbol és la mesura de la vitalitat identitària del poble. La Senyera, 636 anys despuix del seu naiximent, té pendent el seu gran repte: tornar a ser símbol de llibertat i encapçalar la supervivència dels valencians en un món globalisat i cada volta més homogeneisat.
