Per Javier Navarro i Andreu
En octubre de l’any passat vaig tindre el plaer d’assistir a l’exposició ‘La festa del 9 d’Octubre’ que molt encertadament organisà la Diputació de Valéncia en el Saló de Reines de dita institució.
L’exposició consistia en un recorregut a través dels 800 anys d’història de la celebració del Dia Nacional Valencià a través de les fotografies que la Diputació de Valéncia, l’Archiu Municipal de Valéncia i la Biblioteca Valenciana custodien en els seus rics fondos.
D’entre les decenes de fotografies expostes hi hagueren dos que me cridaren clamorosament l’atenció: les referents a la celebració del 9 d’Octubre de l’any 1944 i 1945, degut a que la Real Senyera desfilava portant en l’asta una crespó o un tros de llenç del que desconeixia completament la seua existència o la seua procedència.
Vaig pensar que podria ser algun crespó negre per la mort d’algun càrrec del règim franquiste o inclús pels “Caídos por España” ya que la culminació de la fatídica Guerra Civil era encara recent i en moltes localitats per aquella época s’estaven construint creus i plaques commemoratives al respecte. Intentí investigar més sobre este tema, pero no trobí res.
Pero casualment fa uns dies aplegà a les meues mans l’Almanac de LAS PROVINCIAS de l’any 1944. És sabut que els almanacs del diari decà de Valéncia són fonamentals per a poder estudiar l’història del Regne de Valéncia de l’últim sigle, gràcies als erudits artículs que en ells se recopilen. Entre les seues pàgines i per a sorpresa meua u d’estos artículs a que em referixc portava per títul “La Senyera Valenciana y la Corbata de la Orden de Alfonso X el Sabio”, escrit pel valencià Eduardo Julià Martínez, que fon Inspector d’Ensenyança Mija i Conseller de la Mutualitat Nacional de Catedràtics.
En ell l’autor nos narra que dins dels actes celebrats per l’inauguració del nou edifici de l’Universitat de Valéncia en 1944 destinat a la Facultat de Ciències —edifici, per cert, situat en l’actual avinguda Blasco Ibáñez, número 13, i que fon obra de l’arquitecte Mariano Peset Aleixandre—, la Real Senyera va rebre la Corbata de l’Orde d’Alfonso X el Sabi de las mans de José Ibáñez Martín, ministre d’Educació i president del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Esta institució és una orde civil espanyola que té la finalitat de premiar a la persones físiques i jurídiques i a les entitats, tant espanyoles com a estrangeres, que s’hagen distinguit pels mèrits contrets en els camps de l’educació, la ciència, la cultura, la docència i l’investigació o que hagen prestat servicis destacats en qualsevol d’ells en Espanya o en l’àmbit internacional, tal com resen els seus principis fundacionals.
La Corbata, concretament, és el guardó que s’otorga a corporacions, institucions, persones jurídiques, organismes o entitats públiques o privades i consistix en un cinta llarga i estreta que es nuga junt a l’asta de les banderes, estandarts o guions i que sol acabar en flocs dorats.
El motiu pel que la Real Senyera fon condecorada en este reconeiximent, en calitat de bandera del rei En Jaume, és que Múrcia celebrava eixe any el centenari de la conquista cristiana de Lorca i Mula. Jaume I, una volta guanyat el Regne de Valéncia, conquistà en acabant el de Múrcia, portant en ell la seua ‘Senyera Real’, que s’hissà en les muralles de la capital murciana una volta conquistada. El rei aragonés cediria més tart el territori murcià al seu gendre Alfons X el Sabi, segons s’havia pactat prèviament.
Hui sabem que la ‘Senyera Real’ de Jaume I no era la Real Senyera coronada sobre franja blava, sino la de dos pals de gules sobre fondo d’or, pero la creència de que la Real Senyera tricolor era originària del sigle XIII i pròpia del rei Jaume I se venia sostenint per una llarga tradició, acceptada per no pocs historiadors fins fa escasses décades; si be investigacions més recents han mostrat que l’aparició de la Senyera valenciana és un sigle posterior, a partir del privilegi concedit per Pere el Cerimoniós.
Siga com siga, esta condecoració, que per cert també tenen la Banda de Música de Valéncia i la Capella del Misteri d’Elig, demostra el gran amor que tenien els valencians a la Real Senyera, i el poc apreci i identificació que tenien cap a un ‘Penó de la Conquista’ d’autenticitat històrica més que dubtosa.
Estaria be que en la Sala Foral de l’Ajuntament de Valéncia, que és a on està exposta la Real Senyera del sigle XVI, s’afegira en una vitrina pròxima la Corbata de l’Orde d’Alfons X el Sabi que li fon concedida a la bandera de tots els valencians, per a coneiximent i orgull del poble valencià.
