Per Carles Recio i Alfaro
He rebut hui el “llibret” de la Falla el Centenar de la Ploma de Catarroja i m’he sentit omplit per la tristor d’una alegria.
Encara que diu “llibret” es tot un llibre a on la falla queda a un costat, eclipsada pel magnífic treball de Javier Navarro i Andreu sobre els Diccionaris i Vocabularis Valencians, artícul que te la particular virtut de demostrar que per a ser una llengua que universitariament no existix resulta que ha tingut mes llibres específics sobre les seues paraules que qualsevol atra llengua europea.
Es una alegria que es publiquen estos treballs tan documentats i es un orgull que siguen les falles les que facen possible estes publicacions.
Pero al mateix temps es una gran tristor que no tingam la potència editorial com per a que estos llibres tinguen vida propia i no estiguen “refugiats” com a simples “artículs d’investigació” dins d’una publicació més ampla.
I molt més preocupant es el gran esforç realisat per autors com Javier Navarro, que troben en esta via benemerita la seua eixida d’amor per Valéncia.
Javier Navarro te un atre treball que no te res a vore en la lliteratura ni en els llibres. La seua jornada llaboral es circumscriu a un treball “normal” i després, en el seu temps lliure, es dedicar a traçar monografies tan extraordinaries com esta dels diccionaris de l’idioma valencià.
Mentres en universitats i centres oficials hi ha multitut d’“intelectuals” apessebrats que no fan res i es mantenen gràcies als sous oficials; en la vida quotidiana hi ha “heroes” com Navarro que, a canvi de no res, ho donen tot.
Quan el veig en la seua faena habitual i medite sobre tot lo que treballa quan podria estar descansant, em pregunte que es lo que podria estar fent si l’hagueren colocat en un lloguet oficial, i tinguera les 24 hores per a espentar en la seua irrenunciable valenciania.
El valencianisme no ha pensat mai en que els seus defensors han de tindre una seguretat oficial ya siga en una escola o en una oficina de promoció del valencià. Tot això ho han pensat i ho han fet els atres. I aixina han colonisat tots els llocs, i encara que no els fa falta fer res, perque tot ho porten ya fet des de Barcelona, cobren i es mantenen gracies al presuposts oficials.
L ‘actual Govern valencià hauria de pensar en estes coses, i no sé si en tindrà capacitat per a fer-ho. Mentrimentes tenim estos escritors fidels que disparen des de les trincheres més insospitades. Quines grans alegries produixen estes tristors.
