Per Javier Navarro i Andreu
L’ensenya nacional valenciana més antiga que conservem en teixit és la que es troba actualment en l’Ajuntament de Valéncia, concretament en el Museu Històric Municipal, la qual se confeccionà l’any 1545 (refeta en 1596 degut a un incendi que pati), sent restaurada entre decembre de l’any 1927 i maig de 1928, per les germanes de la Caritat i les asilades de la Casa de la Beneficiencia.
Esta restauració fon necessària ya que la Real Senyera es trobava en un estat deplorable, pels seus sigles d’antiguetat i per haver estat present en tota classe d’acontenyiments, ya foren batalles, celebracions o qualsevol acte de rellevància social, be tingueren lloc dins del Regne, be, en més d’alguna ocasió, fòra d’ell.
A pesar de ser restaurada d’una manera formidable per part de la religioses, es va decidir fer una Senyera facsímil per a que esta presidira la processó cívica els 9 d’Octubre i els demés actes en els que el poble valencià la requerira, mentres que la bandera decana del sigle XVI reposava en l’Ajuntament per a una millor conservació i durabilitat de la mateixa.
Pero el major símbol de la Pàtria Valenciana no podia estar tancat de manera humiliant, com ho havia estat durant anys, amagat en una arca de tres claus per orde del rei Borbó Felip V, per això l’Excelentissím Consistori del Cap i Casal, el 10 de maig de 1932 anunciava un concurs públic per a que els industrials valencians presentaren els seus proyectes per a la creació d’una vitrina en la que conservar dignament la Senyera valenciana, en una retribució econòmica de 15.000 pessetes per al guanyador del concurs, que seria l’artífex de tan magna obra.
La resposta a la convocatoria dels industrials valencians fon notable, i la calitat dels seus proyectes tan elevada que el 21 de juliol de 1932 el periòdic Las Provincias publicava el següent comunicat de la Unió de Fabricants Ebanistes i similars de Valéncia i la seua Regió: “teniendo noticias de que se han presentado a concurso para la construcción de un vitrina donde guardar nuestra valiosa Senyera, varios proyectos de industriales valencianos de reconocida fama, agradecería dispusiera nuestra Alcaldía pudieran ser expuestos al público durante los día de Feria”.
Segons informava el senyor Enric Durán i Tortajada, president de la Comissió de Monuments, un dia abans de que apareguera esta nota en prensa, foren sis els proyectes presentats, “tots ells molt bells”, i anunciava que el determini per a presentar nous proyectes es tancava.
Ademés es feya pública la composició del jurat que havia de decidir sobre el guanyador del concurs, estant integrat d’ell el mateix Durán i Tortajada, l’alcalde de Valéncia Vicente Lambies Grancha, el restaurador artístic de l’Ajuntament Josep Renau i l’archiver municipal Juan Boix Vila.
Finalment els proyectes foren exposts en la Fira de Juliol de Valéncia i el 17 d’agost de 1932 se feya public el fallo del jurat en la sessió plenaria de l’Ajuntament, sent el proyecte guanyador el dels ebanistes Andrés i Fuster.
Pero no seria fins a decembre de 1935 quan fon acabada la vitrina i exposta al públic, en la Real Senyera en el seu interior, en el mateix lloc on es troba en l’actualitat, en la Sala Foral, emplaçament elegit per a instalar l’Archiu-Biblioteca i que ocupava lo que antigament havia segut la capella de Santa Rosa de Lima, d’ahí que el lloc conte en uns fermosissíms frescs d’Ignaci Vergara.
La vitrina és una autèntica joya d’artesania, realisada en fusta noble i carregada de simbologia valenciana, a pesar de lo qual la gran majoria de les persones no es fixen en ella, degut a que la Senyera centra la totalitat de l’atenció dels visitants del museu.
Si prestem atenció a la magna vitrina podem trobar en la part inferior, centrat, l’escut del Regne de Valéncia custodiat per dos grans dracs alacs que protegixen l’heràldica de la pàtria i, just baix d’este conjunt el lema “Señera de Valencia”.
En les quatre columnes, que conformen l’estrutura principal de la vitrina, podem observar uns atres dracs alats, estos de menor tamany, i escuts de la Casa Real d’Aragó en cada una d’elles, i en la part superior de les citades columnes quatre “almogávares” -se pot llegir en la memòria presentada pels autors-, un en cada columna, els primers en el combat, els vigies (altius i orgullosos), ací valerosos cavallers que custodien dia i nit l’ensenya nacional.
Si seguim pujant la nostra mirada cap a dalt del tot, observarem com la vitrina esta coronada per quatre cimeres en el drac alat, una per cada columna. Esta cimera fon creada en l’época de Pere II El Ceremoniós, monarca que concedi el privilegi real d’incloure la corona i franja blava en la bandera del Regne de Valéncia, en reconeiximent a la seua llealtat al monarca i la seua valentia davant dels atacs de la Corona Castellana.
Sense cap de dubte la vitrina és una autèntica obra d’art i forma part del nostre patrimoni artístic i identitari, ya que tot simbolisme en ella té la seua raó històrica, per lo que anime als valencians a que acodixquen a venerar a la nostra gloriosa Real Senyera, símbol de tot el poble valencià, pero sense oblidar-se de gojar de la bellíssima vitrina que la salvaguarda.
Feliç 9 d’Octubre, Día Nacional Valencià
Artícul publicat en la Revista del Rogle Constanti Llombart nº169.