La Comissió municipal de Cultura de l’Ajuntament de Valéncia ha acordat hui, en els vots a favor del PP i Vox i l’oposició del PSPV-PSOE i Compromís, elevar al ple la proposta per al canvi de denominació actual de Valéncia pel bilingüe de Valéncia/Valéncia -incloent el canvi de la tilde d’oberta a tancada en la denominació en valencià-.
Ara s’inicia el procediment del Decret 69/2017 i, despuix dels informes necessaris sobre el canvi de denominació de la ciutat, serà debatut en sessió ordinària del ple de l’Ajuntament.
Recordem que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ha emés diversosque avalen este canvi de denominació. A continuació reproduïm un dels mencionats informes:
- Les regles valencianes d’accentuació determinen que totes les paraules esdrúixoles s’han d’accentuar gràficament. Valéncia està composta de quatre sílabes (Va-lén-ci-a) i l’accent fonètic recau sobre l’antepenúltima d’elles, per la qual cosa no és plana sino esdrúixola, ya que l’unió de vocals finals ia forma un hiat i no un diftonc.
- Els valencians fem una distinció entre les paraules valència i Valéncia. En la vocal e greu o oberta nos referim al número químic màxim d’àtoms d’hidrogen que poden combinar-se en un àtom d’un cos simple, mentres que en la vocal e aguda o tancada parlem del topònim relatiu a les nostres terres.
- Sobre el topònim Valéncia s’ha de dir que prové de la forma llatina Valentia, ya que la ciutat és de fundació romana, i que evolucionà a Valéncia en llatí vulgar, abans de la conquista i sense haver encara repobladors catalans, si be no s’escrigué en accent durant l’Edat Mija perque l’accentuació és un fet relativament modern en totes les llengües. Lo que sí està clar és que sempre es pronuncià, com hui es fa, en é tancada. Es tracta d’una excepció de la regla, ya que totes les paraules valencianes que acaben en -ència són en è oberta perque les vocals obertes no existien en llatí, i quan aparegueren en algunes llengües romàniques el topònim Valéncia ya era tan important i conegut que mantingué la é etimològica llatina tancada, ya que la toponímia sol tendir a conservar les formes antigues.
- Tot el territori valencià ha pronunciat històricament la vocal tònica e del topònim tancada a pesar que l’oficialitat ha descuidat l’assunt i ha assumit la fonètica catalana que la fa oberta. S’ha de reparar est important erro i restablir la correspondència entre la realitat llingüística del topònim i el seu reconeiximent oficial. Esta qüestió està completament assumida en el restant de poblacions valencianes, que oficialment s’han adaptat a la fonètica valenciana. Per eixemple en els casos de les poblacions de Dénia, Vallés o Bétera seria impensable adoptar les formes Dènia, Vallès o Bètera. Per tant, en este sentit, no hi ha fonamentació llingüística ni política per a la defensa de la forma València.
- És competència de les institucions valencianes prendre autònomament les seues decisions, sense la necessitat d’haver-se de subjugar a institucions o entitats extravalencianes. El fet que unes atres llengües o territoris seguixquen, des dels seus principis i lícitament, uns atres criteris, no és motiu suficient per a coartar la llibertat i independència dels valencians a l’hora d’ordenar i decidir el nom dels nostres territoris segons la nostra realitat i història. El Corpus Toponímic Valencià que ha realisat la AVL és de caràcter consultiu i no vinculant, és per lo tant competència de cada corporació municipal aprovar la forma valenciana del seu topònim.
- Totes les autoritats llingüístiques de diferents tendències reconeixen que el topònim Valéncia es pronuncia en e tancada, com ho fan la AVL i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. És inexplicable que si existix este consens a l’hora de reconéixer la fonètica del topònim, s’haja trencat per part de la AVL adoptant una ortografia que reflectix la pronunciació catalana del topònim, subjugant la fonètica valenciana a l’ortografia catalana.
Ademés Juan Manuel Badenas Carpio, catedràtic en Dret Civil, membre de la Real Acadèmia de Ciències d’Ultramar de Bèlgica i portaveu del Grup Municpal de Vox en l’Ajuntament de Valéncia ha publicat este video:
Es deu recordar també, que membres destacats de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a Abelard Saragossà i Jordi Colomina president de la Secció de Lexicografia de l’AVL han defés la grafia «Valéncia». Colomina fa poc de temps asegurava en un artícul en el diari Levante-emv que «Si l’AVL adoptara la grafia Valéncia, coherent amb la pronunciació unànime regnícola, enfortiria l’autoestima dels nostres conciutadans envers la pròpia varietat i contribuiria a reforçar el seu prestigi».
