Per Juli Moreno i Moreno
Provablement una de les construccions mes emblematiques, situades en el centre de la localitat de Burjassot, siga el complex de les siges, concretament el conegut com a Pati de les Siges o de Sant Roc, puix alli s’erigix l’ermita del sant pelegri, ademes d’uns edificis destinats tambe a l’almagasenament de gra situats en la mateixa esplanada.
Es tracta d’un conjunt de deposits, excavats en la roca, destinats a contindre gra (blat), la construccio dels quals s’inicià en 1573. Son, per la seua forma, com una especie de grans gerres que presenten les seues parets reboçades en una espessa capa de morter; en el coll i part mes elevada es veuen els atobons de les parets. Les embocadures tenen uns 60 cm de diametro.
El Regne de Valencia sempre havia segut deficitari en la produccio de blat i este problema s’agravà en el segle XVI. Tradicionalment l’abastiment se solucionava comprant el cereal a Castella i Arago, pero una serie de crisis i males collites en estos regnes potenciaren que es buscara un atre mercat, en este cas Sicilia. L’aprovisionament de gra en Valencia ciutat, a pesar de contar en l’Almodi, que era essencialment el lloc de distribucio, i en alguns deposits situats en les proximitats de les Drassanes, no estava exent d’alguns problemes de conservacio degut a les humitats.
El govern del Cap i Casal, davant estes circumstancies −el blat ara venía de mes llunt i l’almagasenament no oferia massa garanties−, decidi la construccio de tres siges, de lo qual s’encarregà al canter Sancho de Camino, triant l’emplaçament d’un tossal proxim, en el lloc de Burjassot. Un terreny de caracter calcareu, sobreelevat i proxim, tot lo qual suponia que l’ubicacio era la mes apropiada. Pareix que l’eleccio fon satisfactoria i, just a l’any següent, es decidi construir mes deposits, que anaren aumentant en numero fins a l’any 1806 en que, baix el regnat de Carles IV, s’inaugurà el complex que conforma l’edificacio despuix d’haver-se dotat d’almagasens en la superficie, un pou, una terrassa enllosada, una creu de terme i un mur de proteccio en barana. Fins a un total de 47 siges compongueren el conjunt, del qual, actualment, se’n conserven 41. En 1907 deixà de complir la funcio per a la qual s’havia creat el complex.
L’esplanada o terrassa enllosada, de forma trapezoidal, encara que aparentment quadrada −d’uns 75 m cada costat−, es obra de Cristofol Sales, proyecte que data de 1798. En ella es poden comtempla les tapadores semiesferiques de pedra o pilons que tapen les boques de les siges, les quals estan situades de manera irregular sobre l’espai que conforma tot el perimetro. Estes boques quadrades, d’uns 60 cm per costat, estan cobertes per una doble peça, una part es la base quadrada i llaugerament piramidal, que es fixa, i l’atra, el pilo o tapo, una semiesfera que es la part movil, en argolles de ferro, ancorades i subjectades en plom a la pedra, les quals facilitaven les operacions de tapar i destapar. Cada una d’elles te dos sifres marcades, una que correspon al numero de sija i l’atra que indica la capacitat senyalada en cafiços, cantitats que oscilen entre els 150 i els 1.278 cafiços (un cafiç equival al volum d’uns 201 litros).
En el centre de la replaça se situa una creu sobre columna, i esta sobre un plataforma de cinc escalons. La creu, realisada per Francisco Marco, imita la primigenia renaixentista obra de Miquel Porcar i Jeroni Munyos, llaurada entre 1579 i 1590, que fon destruida en la Guerra Civil. Junt al Pati de les Siges s’erigix l’ermita de Sant Roc i de la Mare de Deu de la Cabeça, patrons de la localitat. Tambe destaca en el conjunt el brocal del pou (1795), enreixat i cobert a quatre aigües en teules vidriades de color blau, i els almagasens auxiliars a modo de llonges, coneguts popularment com la Casa dels Embarronats, degut als barrots de ferro (antigament de fusta) que tanquen les seues porchades.
Ad esta esplanada s’accedix per dos accessos, un al noroest, a peu pla, per a on podien transitar els carros en la carrega, i l’atre, el mes modern (1742), en el costat surest, conformat per una escala de tipologia imperial que en el seu gran replanell canvia d’orientacio per a continuar en un atre tram perpendicular al mur.
El conjunt es Monument Historic artistic Nacional des de l’any 1982. La següent inscripcio, que figurava en una de les parets d’un dels almagasens, ajuda a datar el conjunt:
D.O.M
LA ILUSTRE CIUDAD DE VALENCIA COMENZÓ
LA OBRA DE ESTOS 41 SILOS, CAPAZ DE
22270, CAHICES DE TRIGO
EL AÑO 1573
DESPUES DE 215 AÑOS
EN 31 DE MAYO DE 1788
Articul original publicat en el fullet “Burjassot” de l’activitat de Convencio Valencianista “Tots els dies 9”, juliol de 2016
