L’EXPOSICIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE VALÉNCIA ENTORN AL 9 D’OCTUBRE: UN BON PROPÒSIT, UN DESGAVELL DE RESULTAT.
Per Vicent Sanz Sancho
Si l’intenció dels organisadors d’esta exposició era fer un recorregut entorn a la festivitat del 9 d’Octubre ajudant-se dels fondos fotogràfics de l’Archiu de la Diputació, el resultat és en certa manera decepcionant. No per les imàgens expostes algunes d’elles desconegudes per a mi, sino sobre tot per la narrativa que acompanya el catàlec fotogràfic.
L’exposició preten mostrar i descriure la recuperació de la festivitat a partir del primer valencianisme cultural a principis del sigle XX i en acabant fer un recorregut per les diferents etapes polítiques en les quals la festa cívica i patriòtica s’ha celebrat en els més de cent anys: Restauració, República, Franquisme i Transició democràtica fins aplegar als nostres dies. Els visitants podran disfrutar en la mostra gràfica. Pero en canvi la part narrativa i els texts que acompanyen l’exposició que es mostra en el Palau dels Scala, és deficient a l’hora de datar part de les fotografies i sobre tot d’explicar en quin moment real comença a recuperar-se en el carrer la commemoració cívica de la festivitat del 9 d’Octubre.
La falta de rigurositat històrica, tan senzilla d’obtindre si s’haguera anat a les fonts periodístiques de l’època o els responsables s’hagueren deixat aconsellar per professionals que han estudiat el valencianisme històric, demostra que és una exposició feta apressa i corrent, de circumstàncies.
Com a mostra d’allò que diem, alguns eixemples que ilustren el desgavell.
Començant per la fotografia que acompanya el follet de públicitat de l’exposició, obra del taller fotogràfic de Vicente Barberá Masip, al que no se menciona perque probablement ni se sap qui és l’autor. La fotografia en qüestió s’acompanya de la següent descripció:
«Processó cívica del 9 d’Octubre. La Senyera pel carrer de les Barques. 1934.»
La fotografia NO ÉS de 1934. Ni tan sevol es dels anys 30. Es una image que reproduix la processó cívica de 1928, en temps del Directori del general Primo de Rivera i de l’alcalde de Valéncia el marqués de Campo. És l’any que la nova Senyera, rèplica de l’original de 1596, fon beneïda en la Catedral de Valéncia abans de encapçalar la manifestació cívica en direcció al Parterre, per a retre l’homenage al rei Jaume I.
Lo important del 9 d’Octubre d’aquell any és que fon la primera commemoració de la festivitat en l’època contemporànea, en el que la Senyera de l’Ajuntament eixia en processó des de les celebracions del centenari en 1838. Tot i que les commemoracions se recuperaren a partir de l’any 1917, la Real Senyera que es guarda en el Museu Històric Municipal no havia tornat a eixir en processó una festivitat del 9 d’octubre fins a 1928. 1928 és l’any tambe de confecció de la rèplica de la Senyera original de 1596, que fon reemplaçada a partir d’eixe moment en els actes públics per aquella. Res d’això se diu en l’exposició.
El segon eixemple de la falta de rigurositat en abordar el procés de recuperació de la commemoració del 9 d’Octubre, és l’explicació que es dona en un panell al principi de l’exposició i en el díptic publicitari que explica l’Exposició. En abdós llocs se descriu lo següent:
«Esta processó adquirix en el segle XIX la seua forma actual.
En 1891 se va inaugurar l’estàtua del rei en Jaume en el Parterre, obra d’Agapit Vallmitjana. Des d’eixe moment Lo Rat Penat va realitzar una ofrena floral que se sumarà a la processó en la Real Senyera. En 1915 se va convocar una manifestació per part d’Acció Valencianista i se va celebrar el primer Aplec al Puig.»
La major part de la descripció és una suma de desgavells. En motiu de l»inauguració en 1891 del monument a Jaume I, es va celebrar una processó cívica encapçalada per la Real Senyera, des de l’Ajuntament als jardins del Parterre. Pero este event es va celebrar en el mes de juliol, en el marc de la Gran Fira de Valéncia i no tingué continuitat històrica o reproducció durant la festivitat del 9 d’Octubre, que va seguir celebrant-se exclusivament en honor de Sant Donís i en l’únic alicient dels célebres pastissos de massapà del nostre tradicional i valencià «Dia dels enamorats».
Caldria esperar al 9 d’octubre de 1917 per a que les poques associacions valencianistes d’eixa época, en Lo Rat Penat al davant, organisaren un acte commemoratiu als peus del monument a Jaume I en els jardins del Parterre consistent en depositar una corona de flors.
Pero entre 1891 i 1917 transcorriren 26 anys sense pena ni glòria.
La referència a una manifestació convocada per part d’Acció Valencianista és un invent. Ni va haver manifestació ni existía Acció Valencianista. En 1915 un grupet de jóvens posaren una corona de llorer al peu del monument a Jaume I convocats per Joventut Valencianista, en acabant d’una velada lliterària celebrada el dia d’abans en el local de Lo Rat Penat. Fon una iniciativa que no tingué continuitat en 1916, fins que en 1917 se planificà una commemoració més concorreguda de gent i d’associacions, duent la Senyera de Lo Rat Penat. Bandera que acompanyaria els primers anys en solitari la commemoració patriòtica del 9 d’Octubre fins a que en 1928 per fi l’Ajuntament de Valéncia es va decidir acodir al monument de Jaume I acompanyat per la seua Senyera.
En resum, una exposició fallida que pensem deuria fer reflexionar a les institucions públiques valencianes a l’hora de programar este tipo d’events i organisar-los en la deguda rigurositat històrica.
