Editorial del Rogle Constanti Llombart
nº170-Novembre 2020
Enmig de les informacions sobre la pandemia, en els noticiaris d’est estiu s’ha colat una paraula fins ara prou desconeguda per al gran public: terraplanisme.
Els seguidors d’este moviment afirmen que la Terra es plana i que aixo de la Terra redona es una invencio, un montage que manté a tot lo mon en l’ignorancia.
La pedra angular de la seua ideologia es un raonament aparentment obvi: com que una persona de peu, encara que estiga dalt d’una montanya, no veu la Terra corvar-se sino plana fins a on alcança la vista, la Terra ha de ser plana. La seua estrategia basica consistix en desprestigiar a l’oponent. Els seus arguments per a explicar, a partir d’una Terra plana, el mon i els fenomens que observem, son facilment desmontats per la ciencia. Per contra, hi ha tota una llau de proves de que el planeta es redo (un esferoide achatat pels pols, en realitat), pero ells aduixen que son falses i que els cientifics estan confabulats per a fabricar-les.
¿Per qué hi ha gent que seguix esta corrent? Per un costat, perque no son experts en estos temes i no entenen la solidea dels arguments de la ciencia, quedant-los sempre un marge per al dubte. I, per un atre, perque en general el ser huma creu en lo que vol creure i, en este cas, se pot voler pensar que la Terra es plana be per a anar contracorrent (la marginalitat es atractiva per a moltes persones), be per raons ideologiques, ya que este moviment està vinculat en certes corrents religioses.
A pesar dels seus esforços, no passen de ser una minoria exotica. En realitat son uns aficionats. Haurien de dependre d’un moviment de similars caracteristiques pero que ha conseguit un exit sense precedents entre les seudociencies. Nos referim al catalanisme llingüistic, al que podriem perfectament denominar “llenguaplanisme” per les seues similituts en l’anterior.
Efectivament, tambe estos partixen d’una pedra angular en la que sostindre la seua ideologia, un raonament aparentment obvi: donat que el valencià i el català se pareixen, el primer es un dialecte del segon. ¿La seua estrategia basica? Puix la mateixa que els atres: desprestigiar a l’oponent.
Els seus arguments per a explicar els fets, a partir de la concepcio del valencià com a dialecte, son facilment desmontats des del valencianisme. Pero, com el valencià corrent no es expert en filologia o en historia, poden enganyar-lo en facilitat. I al final, la gent creu lo que vol creure: si catalanisar-me me fa mes facil la vida ya que es l’ideologia “oficial”, ¿per a qué vaig a qüestionar-la?
Algu pot pensar que es a l’inversa: que l’autentica ciencia es el catalanisme i els llenguaplanistes, en esta comparacio, son els valencianistes. Sino, ¿per qué hauria d’estar el primer en les universitats i ensenyar-se en les escoles i els segons ser marginals?
Pero es que hi ha una diferencia essencial entre els terraplanistes i els catalanistes: estos ultims conten en recolzament politic.
La ciencia triumfa si la politica vol, i si no, no.
Hui en dia, en Estats Units encara el creacionisme presenta batalla per a introduir-se en el sistema educatiu, i en les ultimes decades han conseguit que en alguns estats els mestres hagen de presentar-lo com a alternativa a la teoria de l’evolucio de Darwin. Aixo a pesar de contar en el rebuig unanim dels biolecs del païs.
Mes sagnant fon el cas del lysenkisme. Trofim Lysenko era un ingenier agronom sovietic que elaborà una nova teoria de l’evolucio contraria a la darwinista, la qual considerava una teoria burguesa. Stalin i l’aparat del poder el recolzaren. A partir d’eixe moment, els biolecs veterans es veren obligats a retractar-se o foren depurats. Durant mes de trenta anys el lysenkisme dominà la biologia sovietica fins que, en els anys 60 del sigle XX, els canvis politics en la URSS determinaren tambe la fi d’esta seudociencia.
Veem puix que, si hi ha un soport politic darrere, qualsevol seudociencia pot estendre’s en la societat.
D’estos dos eixemples, ¿a quín se pareix mes el cas valencià? Sense dubte al segon. Per lo manco en Estats Units hi ha un debat public sobre el tema, i la poblacio en general coneix les alternatives i pot opinar lliurement. En la Unio Sovietica nomes hi havia una ciencia, l’oficial, i se mantenia a la poblacio en l’ignorancia de les alternatives.
La perfeccio s’ha alcançat en el cas del “llenguaplanisme”. En una democracia s’ha conseguit introduir una seudociencia en tots els ambits publics –sistema universitari i educatiu inclosos– i mantindre en l’ignorancia a la poblacio casi al mateix nivell que en un regim totalitari; nomes ha fet falta un decidit recolzament politic.
Hem dit que la ciencia triumfa si la politica vol; pero aixo es provisional. Al final la veritat sempre sura. La pregunta es si el descredit del catalanisme aplegarà a temps o quan ya haja conseguit fer desapareixer la llengua valenciana.
