Comunicat de LO RAT PENAT davant les declaracions de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, en el seu discurs de presa de possessió
La nova presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, en el seu discurs de presa de possessió del càrrec, ha declarat hui que “quiero manifestar mi compromiso con el castellano, el catalán, el euskera y el gallego, y la riqueza linguistic que suponen“, ademés de “preserver y respetar la diversidad” d’Espanya.
Davant d’estes declaracions, que ometen de manera flagrant la consideració de la llengua valenciana com a llengua cooficial de l’Estat des de 1982, i per tant, desprecien una part fonamental de la diversitat cultural i llingüística d’Espanya, LO RAT PENAT recorda que:
- La Constitució Espanyola de 27 de decembre de 1978, en el seu artícul 3.1, establix que «el castellà és la llengua oficial de l’Estat» i que «tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la»; en el punt 2 dispon que «les atres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acort en els seus Estatuts»; i afig en el punt 3 que «la riquea de les distintes modalitats llingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció».
- El Poble Valencià, seguint la tradició històrica del Regne de Valéncia i dins del marc de la Constitució Espanyola, obtingué l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, promulgat per Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol.
Com el propi preàmbul de l’Estatut diu, este “fon fruit del consens de les principals forces polítiques valencianes que volgueren recuperar l’autogovern del nostre poble”.
- L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu artícul sext, dispon que: “– La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2.- L’idioma valencià és l’oficial de la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyança del, i en, idioma valencià”.
L’acatament d’este consens, en questions de denominació del territori, simbologia i nom del nostre idioma, són punts bàsics que feren possible l’autonomia i han fet possible la convivència democràtica.
El respecte dels valencians pel marc jurídic i constitucional ha segut una constant sempre. El nostre Estatut d’Autonomia és una Llei Orgànica de l’Estat que desenrolla la Constitució Espanyola i forma part per tant del marc constitucional espanyol, i com a tal, ha de ser estrictament respectat pels diputats i diputades del Congrés, atenent a la jura o promesa del seu càrrec.
- Segons el mateix estatut artícul primer, punt 4, “La Comunitat Valenciana, com a regió d’Europa, assumix els valors de l’Unió Europea i velarà pel compliment dels seus objectius i per la defensa dels drets de tots els ciutadans europeus”.
Per tant, totes les institucions europees també han d’assumir els nostres valors i velar pel compliment de lo establit en el nostre marc jurídic constitucional i estatutari, en el que la llengua dels valencians, per voluntat majoritària dels valencians, no té una atra denominació oficial que la de “valencià”, “llengua valenciana” o “idioma valencià”, com a reflex de la seua tradició històrica, l’us habitual pels valencians de tots els temps, I la seua entitat com a modalitat llingüística diferenciada.
- Per una atra banda, la Llei 4/1983 de 23 de novembre, d’Us i Ensenyança del Valencià, també denomina “valencià” a la llengua pròpia a lo llarc de tota la seua redacció, reconeixent-la com a llengua pròpia en el seu artícul 2:
“El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions en les instàncies públiques”.
A la vista de lo anterior, LO RAT PENAT vol recordar que:
- La denominació de “valencià” és, dins del marc jurídic estatutari i constitucional, l’única aplicable en organismes oficials per a la llengua pròpia del poble valencià.
Un marc clarament delimitat per les normes llegals de més alt ranc de l’Estat Espanyol, les quals no poden ser contradites per l’interpretació forçada de dictàmens sense valor jurídic, pels usos particulars d’entitats o partits politics en eixercici de la seua llibertat d’expressió, ni, menys encara, per interpretacions particulars, que no són més que afirmacions de part.
- Eixa entitat oficialment diferenciada de la llengua valenciana deu tinder el seu reflex en les seues pròpies versions llingüístiques oficials, que són distintes de les catalanes, com la pròpia Advocacia de l’Estat ha reconegut recentment, senyalant que el valencià és només la llengua oficial de la Comunitat Valenciana i distinta, per tant, del català com a llengua cooficial de Catalunya i les Illes Balears.
- Aixina puix, mai en ambits oficials, com el Congrés dels Diputats, el Senat, el Parlament Europeu o el Consell d’Europa, pot usar-se una denominació del nostre idioma distinta a l’oficial, ni tampoc produir-se l’omissió de la llengua valenciana en versions I traduccions oficials pròpies, si volem assegurar el respecte a la llei i a la convivència democràtica I pacífica.
Per tot açò, LO RAT PENAT insta a la presidenta del Congrés dels Diputats a que, en el desenroll del seu càrrec, utilise i respecte la denominació oficial, estatutària i constitucional de “valencià”, “llengua valenciana” o “idioma valencià”, i també garantise la seua consideració diferenciada respecte al català en les versions oficials orals i escrites que emeta el Congrés dels Diputats, en les mateixes consideracions i prerrogatives que el restant de llengües cooficials d’acort en els respectius Estatuts d’Autonomia.
Igualment, instem als diputats i senadors valencians, als diputats de les Corts Valencianes, al Govern Espanyol, al Govern Valencià i, en general, a tots els valencians, a que exigixquen públicament l’estricte compliment de la llegalitat vigent en esta matèria, per damunt d’opinions particulars o partidistes.
En Valéncia, a 17 d’agost de 2023
LO RAT PENAT