Per Chimo Lanuza
Fa poc em preguntaven quina era l’importancia de tindre una ortografia diferencial, per qué l’ortografia no es un “tema menor”.
La llengua, la bandera, la denominacio… son elements fonamentals que definixen una nacio, un poble o com vullgau dir-li. Els noms son importants i, moltes voltes, contribuixen a la -erronea o no- creacio de la cosa; millor dit, a la seua “materialisacio”. Qüestio de noms, ya sabeu. El conjunt d’estos elements (llengua, denominacio, bandera…) es corresponen en uns atres manco “visibles” en primer terme: territori, historia, lliteratura, folclor, tradicions… I la suma d’uns i d’uns atres configuren la singularitat d’un poble que, de forma circular, te un nom, una bandera, una llengua…
Estos elements han de tindre una forma. Aixina, el nom es Valéncia, la bandera es la Senyera (coronada, en blau, quatre barres…) i la llengua té -ha de tindre- una ortografia que l’identifica, la singularisa i la diferencía.
La Senyera, per a ser una Senyera, per a ser la bandera dels valencians, ha de tindre com a component imprescindible i diferenciador de qualsevol atra bandera, la franja blava. Es el component que la fa unica, distinta i indiscutiblement valenciana.
La llengua valenciana ha de tindre tambe la seua franja blava per mig de l’ortografia que, com totes les ortografies del mon, s’ha de “inventar” (¿sorpresa per ad algu?). Una ortografia distinta, diferencial, unica, indiscutible. L’ortografia es a la llengua lo que el blau a la Senyera. De forma que, si li eliminem eixa part diferencial, resultarà dificil de distinguir la llengua valenciana d’unes atres llengües. Per tant, la farem mes vulnerable davant de possibles agressions; deixarém de preservar-la inutilment. La codificacio/estandarisacio d’una llengua pot “admetre” formes dialectals, formes arcaiques, populismes, prestams necessaris d’unes atres llengües… pero sense claudicar en ningun moment en lo diferencial, en l’ortografia. ¿Per que en l’ortografia? Perque es la part mes “visible” de la llengua. D’igual forma, la Senyera pot portar un blau mes ample o mes estret, mes clar o mes fosc; corona, estrela o res; posar-la vertical o horisontal… pero mentrimentres porte blau seguirà sent una Senyera. Si eliminem l’ortografia diferencial de la llengua valenciana, es com si eliminarem el blau de la Senyera. I, en eixe cas, en vore una quatribarrada, ¿sera la bandera dels valencians, dels aragonesos, dels catalans…? Ara, lleveu-li, si voleu, el blau a la llengua.
¿Per qué la denominacio tambe es molt important? Perque es lo que materialisa mes el concepte. D’ahi que, en termens generals, la gent no mostra un gran interes ni implicacio en el “tema” de la llengua mentres se li diga “Valencià”. No entenen les bregues que hi ha entorn de la llengua, son molt esceptics; pero, quan se li diu “catala”, reboten. I, com entre les categories gramaticals tambe existix una jerarquisacio, no es lo mateix que el nom siga un substantiu (Valencia, Espanya, Cantabria, Catalunya, França…) que un adjectiu (Comunitat Valenciana. ¿Vos imagineu denominacions com “Païs espanyol” o “Comunitat catalana”? ¿No rebotarien tots? ¿I per que no rebotem nosatres quan diuen “Comunitat valenciana”? Es lo mateix que quan nos diuen “Païs valencià”, pero si no volem vore les coses…).
Si a la Senyera li llevem el blau; si el nom el passem de substantiu (Valéncia) a adjectiu (Comunitat Valenciana); si l’ortografia l’acostem a les propostes fabrianes… al final lo que es conseguix es la despersonalisacio del poble valencià, que es una manera de vencer batalles -i guerres- sense derramar ni una gota de sanc “visible”.