Discurs de Mª Dolors Garcia Broch (Regidora d’Educacio, Accio Cultural i Patrimoni Historic Cultural de l’Ajuntament de Valencia) en l’inauguracio del monument a Francesc de Vinatea en la Plaça de l’Ajuntament del Cap i Casal, el 6 d’octubre de 1993.
EXCMA: Ilust. Autoritats que formen els braços civils, militar i eclesiastic de l’antic Regne de Valencia.
Poble Valencià:
Hui 6 d’octubre de 1993 l’Ajuntament de Valencia, gracies a les mans de l’escultor valencià Manolo Rodríguez, complix en un deure oblidat a lo llarc de quasi 700 anys i plena el buit que ha existit massa temps.
En la Plaça d’Espanaya una estatua eqüestre recorda al guerrer burgales que conquistà i donà despres llinage a la nostra ciutat: Valencia del Cit.
En els jardins del Parterre una atra estatua fa homenage al Rei valencià d’orige aragones, Jaume I el Conquistador, que reconege a Valencia com a Regne independent i, en una clarissima visio politica la consolidà gracies als Furs.
Estava puix, com dic, pendent un deute, en Francesc de Vinatea, valencià naixcut en Morella en 1273 i mort en Valencia en 1333 i que, en moments dificils per a l’unitat del Regne sabe plantar cara al seu propi Rei en defensa dels Furs que aquell, per debilitat, anava a contravindre.
Alfons II el Benigne es casà en 1329, en segones noces, en Leonor de Castella, germana d’Alfons II que aportà al matrimoni un fill, l’infant Ferrando.
Desijant la Reina dotar-lo en terres valencianes convencent Alfons per a que, en contra dels Furs que ordenaven mantrindre l’unitat del Regne li entrega les terres d’Alcant, Les Valls d’Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, Morella, Xativa, Borriana, Alzira i Castello en depriment de l’hereu Pere, estes ciutats acodiren al Cap i Casal a exigir al Consell que les defenera del Contra Fur anunciat.
Els jurats de la ciutat s’armaren per a atacar el Palau Real i la guerra civil alenava en cada raco del Regne.
Vinatea, que havia segut elegit pels seus conciutadans justicia de lo criminal i jurat de la ciutat per la seua fama d’home inteligent i ferm, s’oferi voluntariament per a exigir al rei a la desestimacio del Contra Fur.
Seguint la cronica de Pere el Cerimonios observem que aquella greu situacio era de vida o mort i possiblement hauria de morir.
La conversacio en els reis fon tensa; pero Vinatea consegui convencer a Alfons i el regne quedà unit.
Eixa gesta mereixia ser recordada, i recordada de forma perenne.
Es pensà, puix, en una estatua que representara el moment i l’acció.
Aixina que l’escultor valencià, de Navaixes, Manolo Rodríguez, reprodui l’efigie d’un home de 60 anys que en gest sere pero ferm recordara al Rei les seues obligacions, reflectides en el Llibre dels Furs que subjecta entreobert en la seua ma esquerra a l’hora que en la dreta conmina, recorda, exigix.
S’havia de fer d’un material durador, fort, que recordara la valencia del Jurat de Valencia.
Aixina que en el mateix bronze de les campanes en el que el braç elesiastic crida als fidels a l’oracio, i el que fon els canons en els que el braç militar s’apresa per a la batalla, el braç civil ha volgut representar a un home noble, prudent pero ferm, que referma els seus peus en força a la terra del poble al que pertany.
Pero tambe nos enfrontavem a un repte, ¿com hauria de ser el pedestal que sustentari la figura?
Es decidi que havia de ser de pedra caliça, de la terra, concretament de Godella, per la seua durea i gran qualitat s’elegi un basament de grans dimensions, símbol del Regne que Vinatea defenia i sobre el que es refermava en firmea.
Guardant la proporcionalitat, havia de donar l’apariencia de gran, rotunt, fort i poderos que transmetera el mensage de que eixa gesta nomes era possible en una terra com la nostra a on estava present el triumf de l’esperit de la gran personalitat desijada per Jaume I per a Valencia.
En una terra a on, es tracta de defendre eixa personalitat qualsevol sacrifici es possible. Inclus la mort.
Eixa llavor fon realisada per la brigada municipal baix la direccio de l’Arquitecte Tecnic Sr. Galiana i del Sr. Castelló.
Pero Vinatea que s’integrarà des de hui en el poble hereu d’aquells Furs es un heroe pacific.
Aixina nos el recorda el gran nacionaliste, juriste, investigador i escritor que fon Miquel Adlert i Noguerol:
«Vinatea… es un heroe civil i civilisat, en un acte civil que, voluntariament (no es heroe a la força) i contra els conculadors d’un Dret amparat per la llegalitat, el defen civilment, juridicament i per la via juridica i legal que no es mai violenta; li recorda el Dret garantit per la llei; un Furs per als que, en nom del Regne de Valencia exigira el respecte».
Hui, ya en les postrimeries del segle XX Vinatea te el reconeiximent de la ciutat, cap i casal del Regne. Hui reconeixem publicament el fet que representa una consciencia nacionalista ben clara i un esperit civic, encara que orgulos, dels valencians d’aquella epoca, que val la pena tindre present en els moments actuals.
