Entrevista a Manolo Gimeno Juan (Benetusser, 1952). Filòlec i escritor, llicenciat en Filologia Valenciana per l’Universitat de Valéncia (1984) i membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de Real Acadèmia de Cultura Valenciana (1977-2005).
També ha segut professor de llengua valenciana, director i president dels Cursos de Lo Rat Penat, entre 1982 i 1989.
Actualment es director de la Secció de Llengua i Lliteratura de l’Institut d’Estudis Valencians.
¿Qué pot trobar el llector en el teu últim llibre?
Es tracta d’una compilacio de vintihuit articuls que he classificat en dos grans apartats: “Sobre identitat i consciencia colectiva” i “Sobre llengua valenciana”.
En el primer he reunit aquells treballs en els quals l’objectiu es moure a la reflexio i despertar en els valencians eixa consciencia colectiva, tan adormida hui.
En el segon tracte temes molt diversos sobre la llengua valenciana, molts dels quals han segut motiu de controversia, sobre tot per desconeiximent profunt de la qüestio. En est apartat analise termens com ‘giner’, ‘deport’, ‘llavar’ o ‘vacacions’, absolutament genuïns, i demostre l’evident catalanitat d’uns atres com ‘endavant’ o ‘peixateria’. Tambe analise l’expressio ‘fi de semana’ i l’importada ‘cap de setmana’, i el digraf ‘ch’, que ya apareix documentat en el s. XIII. Aço, entre moltes atres coses.
¿Quan el presentes i a ón?
El llibre es presentarà el dia 2 de novembre de 2023, a les 19:30 hores, en Cruz del Sur Shambala, carrer Campoamor, 57 (Valencia).
Portada del nou llibre de Manolo Gimeno Juan
¿Qué és per a tu l’identitat valenciana?
Es tot allo que nos fa valencians: territori, historia, llengua, costums, tradicions… Si perdem l’identitat ho hem perdut tot, per aço s’hauria de lluitar, com dien els classics, ‘a tota ultrança’, en l’objectiu de reforçar-la perque, com acabe de dir, es lo que nos fa valencians a tots aquells naixcuts entre Vinaros i Guardamar, desterrant els nous gentilicis –que no han fet mes que dividir-nos i evitar la vertebracio de la nostra terra– conseqüencia de la nefasta i letal divisio provincial.
Tambe es cert que el valencià que recupera la seua identitat, sempre afrontarà millor el repte que suponen les politiques imperialistes que amenacen clarament, com ocorre des de fa molts anys, el nostre futur com a poble.
A dia de hui tots s’autoproclamen valencianistes des de Compromís a Vox passant per PP i PSOE, ¿quína seria la teua definició de valencianisme?
El fet de que hui hi haja molta gent que es fa passar per valencianista no nos favorix en absolut, crea confusio i acaba desvirtuant el terme.
Valencianiste no pot ser aquell que afirma ser-ho, ho ha de demostrar, ha de tindre una trayectoria que no deixe lloc al dubte. Una volta mes, i amprant-li les paraules a Atahualpa Yupanqui, dire que el valencianisme no pot ser un discurs, ha de ser una conducta, i en estos partits als quals has fet mencio la conducta la coneixem tots.
«Valencianiste no pot ser aquell que afirma ser-ho, ho ha de demostrar, ha de tindre una trayectoria que no deixe lloc al dubte»
Estàs en el valencianisme des dels anys 70, época en la qual començà lo que es va definir com la ‘Batalla de Valéncia’, ¿En quína situació creus que es troba ara mateix el moviment?
Es faría molt llarc explicar-ho tot, pero procurare sintetisar dient que es evident que la situacio no es l’ideal, pero sempre s’ha tirat avant sense ajudes ni subvencions, i aço ha segut possible gracies al sentiment de valencianitat irreductible d’aquells que no hem volgut ‘tirar la tovalla’ i hem treballat per la causa a pesar de tot. De totes les maneres, les entitats historiques que haurien de ser referent per al valencianisme, deurien d’haver pegat un pas avant fa molts anys i no ho han fet mai.
Dit aço, a hores d’ara, aquells que posem a Valencia per damunt de tot, no en tenim atra que seguir mantenint la flama encesa.
El nou govern tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Valéncia estan fent gests cap als usuaris de les Normes d’El Puig, ¿qué penses sobre això?
Es dificil jujar ara lo que puguen arribar a fer, pero un partit com el PP que creà la AVLl i, per si no n’hi havia prou en aço, la blindà en l’Estatut d’Autonomia, no crec que vaja molt llunt. ¿Cóm van a anar contra allo que ells mateixos crearen? I si algun carrec electe creguera, de veres, en les Normes d’El Puig, no tardarien gens en dir-li, des de Madrit, que “eso no se toca”, perque no se sap mai quan van a necessitar de nou els vots de ‘la minoria catalana’, i tots sabem que, des de Jordi Pujol, el tema intocable es la llengua. Per tant, crec que queda clar que no soc massa optimiste.
Manolo Gimeno rebent el «Premi Llealtat» que otorga el Grup d’Acció Valencianista.
«Un partit com el PP que creà la AVLl i, per si no n’hi havia prou en aço, la blindà en l’Estatut d’Autonomia, no crec que vaja molt llunt. ¿Cóm van a anar contra allo que ells mateixos crearen?»
Duem molts anys d’imposició castellanista i catalanista, ¿podrà la llengua valenciana tornar al seu esplendor del sigle XV algun dia?
El nivell al qual arribà la llengua valenciana en els ss. XIV i XV es molt dificil que es torne a conseguir, perque les circumstancies socials, economiques i politiques son molt diferents, pero ya em conformaria en que arribarem a revalencianisar la llengua i que el fet de parlar-la fora motiu d’orgull, en fer justicia als nostres grans escritors d’aquella epoca i posar als March, Roig, Martorell i a tants atres, en el lloc que els correspon com a autors del primer segle d’or d’una llengua neollatina, la valenciana. Lliterats que des de fa molts anys son reivindicats com a catalans, en l’inestimable ajuda –per increible que parega– de l’escola, l’universitat i les institucions valencianes, tot aço davant l’indiferencia de la major part dels valencians.
Per a culminar esta entrevista, nos agradaria saber, ¿Quín és el teu pròxim proyecte lliterari?
En estos moments no ho tinc massa clar, pero es cert que hi ha una serie de temes que tinc damunt de la taula. U d’ells es un estudi sobre la llengua lliteraria dels nostres grans classics, pero crec que ara es prioritari difondre el llibre que vaig a presentar i, inclus, no oblidar la difusio del que escrigui anteriorment (Valencia: llengua i patria).
