Per Javier Navarro Andreu
*Artícul publicat en el llibret de la Falla Dr. Marañón-Mestre Palau de Mislata (2020).
Mislata ha segut sempre un poble valenciaparlant, encara que ara per desgràcia només les persones de major edat mantenen com a llengua vehicular el valencià, escoltant-se cada volta manco la dolça Llengua Valenciana en el carrer, anomalia que succeïx en la majoria del Regne de Valéncia per la gran castellanisació de nostra societat i per l’imperialisme pancatalaniste aniquilador de les nostres singularitats.
El poble de Mislata ha segut una peça clau en el foment i estudi de la llengua valenciana tant en el Sigle XIX com en el XX, per les aportacions de dos dels seus fills ilustres, En Joaquim Martí i Gadea, valencià de Balones, pero mislater de cor, ya que residiria la una bona part de la seua vida en Mislata, fon un dels millors llingüistes del seu temps, aportant obres tan valioses per a la normalisació de la nostra llengua, cóm el “Vocabulari monosilabich Valencià-Castellà” o el “Vocabulari Valencià-Castellà”, en moltes atres obres. L’atre fill ilustre i del que anem a parlar més extensament és l’incansable escritor, En Maties Ruiç i Esteve, conegut entre els seus veïns com el “Tio Maties”.
Corria l’any 1876 i en Espanya fon promulgada la Constitució Espanyola base de l’anomenada Restauració Borbonica, en Valéncia començava a florir en força el moviment de la Renaixença Valenciana i Ignacio Pinazo pintava en el seu taller el seu famós quadro “Desembarc de Francesc I en el port de Valéncia”, mentres que en Mislata en el Carrer Major, naixia el millor escritor en llengua valenciana que ha tingut la localitat fins a la data, en el sí d’una família tradicional, En Maties Ruiç i Esteve.
El Tio Maties fon un home polifacètic, amant de lo valencià i constant, ya que a pesar de no viure de la seua obra lliterària, no deixà d’escriure en cap moment de la seua dilatada vida.
Escrigué infinitat de poemes, sainets, dècimes, llibrets de falla, milacres de Sant Vicente (Vicent) Ferrer i fins i tot fent honor al seu catolicisme fervent, realisà uns preciosos Gojos a la Mare de Deu dels Angels, patrona de Mislata i una esplèndida poesia en la Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats en motiu de la coronació.
La casi totalitat de la seua obra lliterària, esta escrita en Llengua Valenciana, solament es coneix d’ell una sola obra que fon escrita en castellà, publicada en l’any 1924 i que portava cóm títul: “Recuerdos de los episodios ocurridos en España hasta el Siglo XV”.
Les seues composicions foren generalment de temàtica costumbrista, matèria tan comuna en aquella época, pero el Tio Maties, va saber diferenciar-se del rest dels autors afegint a les seues obres purnes de chamarrusqueria i humor, portant composicions seues a gojar de gran fama, cóm passà en la seua poesia “¿Fan els novios en Manises?” poema festiu dedicat als grans ceramistes i canterers de Manises, aplegant en 1978, décades despuix de la seua publicació, a ser musicalisada per Jusep Maria Flores i Jusep Bahiló, editant-se en Madrit un LP junt a atres cançons valencianes.
Ademés dels seus incalculables poemes, Maties escrigué obres de teatre i sainets de gran èxit com: “La Verdadera Pasió” (1928), “Blaus i rojos o La Vella i la nova” (1930) , “Carnestoltes a Mislata” (1921), “De Dars-Drius a l’alqueria” (1922), “Entre Novilleros” (1922), “Per fer justicia en la Terra” (1932) o“Malahides llengües” (1927),que rebé excelents resenyes en la prensa local, com podem llegir en La Correspondencia de Valencia el 5 de març del mateix any de la seua presentació, “es uno de los mejores sainetes que han escrito en nuestro idolatrado dialecto”.
Els afalacs i recomanacions als seus sainets foren constants en les seccions de crítica teatral dels diaris valencians.
A partir de 1944, cap al final de la seua vida, el Tio Maties es dedica casi en exclusivitat, a escriure Milacres de Sant Vicent Ferrer per a que s’interpretaren tant en Mislata com en Chirivella, destacant entre ells: “El Baldat i el loco”, “Detin-te en l’aire” (1951), “En la Torre d’Asdrúval”, “Ya es Micaleta bonica”, “Ya te pare el fill de Quico” (1950), “Justicia de Cel” (1947), “El Memorial de la viuda”, “Un Milacre per a tres” (1950) o “Quico el Celós” (1944). En l’actualitat alguns dels seus Milacres se seguixen interpretant de la mateixa manera que els seus poemes continuen recitant-se.
Pero com ben he comentat anteriorment, esta personalitat de la cultura valenciana, era polifacètic, escrigué numerosos Llibrets de Falla, tant per a falles de Mislata com de Valéncia, aplegant a ser malnomenat cóm el “Bernat i Baldoví de Mislata”, colaborà en revistes falleres com “Pensat i Fet”, revistes culturals com la de “Lo Rat Penat” o en periòdics de rellevància cóm “El Diario de Valencia” i hasta compongué en 1927 la sarsuela “El Churament d’un soldat”. Per no parlar de que també participà activament en política, ya que fon secretari des de l’any 1915 del Círculo Instructivo Legitimista i colaborà asiduament en actes valencianistes de caràcter autonomiste, com en el mitíng que es celebrà en Mislata en 1917 organisat pel Semanari “El Poble Valencià”, recitant poemes patriòtics en aquell grandiós acte, orquestat pel seu amic Josep Maria Bayarri.
Este ilustre mislater, rebé en vàries ocasiones premis i homenages per la seua abundant i formidable carrera lliterària.
En vida el Tio Maties obtingué l’any 1906 el primer accèssit en la categoria de poesia satírica en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en el mateix certamen guanyà el premi oferit per Lluís Cebrian i Mezquita per la seua obra “Formigueta d’Or” en el 1910, un any més tart torna a ser premiat en la justa poètica de Lo Rat Penat en el primer premi a la millor poesia humorística, en 1921 guanyà el segon premi en els Jocs Florals de la seua localitat natal, en 1926 fa doblet guanyant el accèssit segon a la Viola d’Or en els Jocs Florals de Valéncia i el primer premi en el concurs de Llibrets de Falla pels seus poemes en la comissió Poble de Campanar, a l’any següent torna a ser premiat en el concurs de falles en el primer accèssit en la secció de poesia festiva per la seua composició “A’ on menjen six (sic), menjen tres”, en 1930 és premiat en els Jocs Florals de Godella, en 1932 rep el tercer accèssit en el concurs faller en el seu poema en la Falla Plaça del Pilar i en 1933 rep el Premi Extraordinari d’En Pascual Sabater per la seua obra “Radiotis” en els Jocs Florals Valéncia i el seu Regne.
Estic segur que guanyaria moltíssims més premis despuix de la Guerra Civil, pero per la dificultat de consultar periòdics dels primers anys de la dictadura franquista i la poca informació queapareix en les hemeroteques virtuals, no he pogut donar un palmarés més detallat.
En els últims anys de la seua vida l’Excelentíssim Ajuntament de Mislata patrocinà la publicació d’un llibre recopilatori dels seus millors poemes en l’any 1952, baix el títul “A riues toquen” i prologat pel seu amic, el valencianiste, Josep Maria Bayarri.
Ya en temps més pròxims als nostres dies i a títul pòstum l’Ajuntament de Mislata en l’any 1977, realisà acertadament una reedició del llibre “A riues toquen”, en motiu del seu 25 aniversari de la primera edició rotulà un carrer en el seu nom.
En l’actualitat, l’Ajuntament de Mislata en el concurs de teatre otorga un premi en el seu nom, al grup que es singularise per el millor ús de la llengua valenciana i per la nostra cultura, per això proponc des d’este llibret a l’Ajuntament de la localitat, que institucionalise un premi faller en el nom de Maties Ruiç i Esteve, per al llibret de falla que en llengua valenciana millor represente l’esperit costumbriste i chamarrusquer que caracterisava al nostre volgut Tio Maties.
Finalisem en una poesia del llibre «A riures toquen»sobre les festes josefines:
EN LA FESTA DE LES FALLES
En la plantà d’esta nit
un pinta nos ha fet feta.
Ha deixat casi en porreta
al ninot més ben vestit.
Aprofitant un descuit
el pantaló li ha afeitat.
Tal volta el porte posat.
Mentres que la comissió
diu… ¡¡nos volà un pantaló!!
¡I busca qui t’ha pegat!
Junt la falla es congrega
del grandot fins el xiquet
que està dentant, i el pobret
quan mama, arrapa y rosega.
Hi ha qui coixejant renega
si l’ull de poll li han xafat.
També hi ha desahogat
en bigote a lo xic,
que fuig quan pega un pessic,
¡i busca qui t’ha pegat!
El ninot que hi ha a la dreta,
diuen que es el carnisser
que li ven carn al carrer
i ell en busca de faldeta.
Li han tret el ull de piuleta
i el bigot que ¡ni pintat!,
i al saber que s’ha indignat,
li tapen l’ull al ninot
i li arranquen mig bigot,
¡i busca que t’ha pegat!
¡Dolç bunyol! ¡Dis-me que sí!
Diu un jove a una Marcela
que té més anys que eixa estrela
que ix a les tres del matí,
Ella porta un llagostí,
sobre el pit, d’or esmaltat:
però el llagostí ha volat.
Al vore que estava encés.
El amor no es torná res,
¡i busca qui t’ha pegat!
¡Músics! ¡A animar el cos!
Diu un fallero dels grossos
desfent uns bescuits a trossos
pa que tots ixquen a tros.
Després que peguen un mos,
tindran puros i anisat.
Un músic s’ha descuidat
enfundant el clarinet,
quan es gira està el plat net,
¡i busca qui t’ha pegat!
Ni l’art ni el humor acaba
el foc, ja va tot, ¡que vola!
Una que per la pallola
perdé el cabell que onejava,
la peluca que portava,
un guasó li l’ha estirat
mes de cent peus l’han xafat,
mentres el autor del fet
riu mirant-li el melonet,
¡i busca qui t’ha pegat!
El festeig per tot arreu,
en tal “lujo” es manifesta,
que hi ha qui al pasar la festa,
no vol pagar lo que deu.
Si està en casa, alça la veu.
Si no està, és que ha volat.
I no asoles no ha pagat
els dos bescuits en les peres,
que ha afaitat quatre banderes,
¡i busca qui t’ha pegat!
Els falleros destinaren
per a paelles i puros
vint-i-cinc o trenta duros
que als artistes repelaren.
Segons diuen es cansaren
de ballar en el Vedat.
També el llibret agotat
va a quedar, i el que el va fer
que no ha cobrat ni un diner…
¡i busca qui t’ha pegat!
