Màxim Rueda i Pitarque naixqué en la ciutat de Valéncia en 1983 i viu en l’actualitat en Mislata. Ingenier Tècnic Informàtic de professió, treballa en l’empresa privada.
Les seues polifacètiques aficions van des dels deports fins a l’economia; passant per la música –tingué la seua época de cantant– i la llectura.
Les seues inquietuts valencianistes el dugueren a ser Responsable en Cap de Poble Democràtic, pero més recentment ha trobat en la creació escrita una productiva i exitosa activitat, que l’ha dut a guanyar tres premis lliteraris en dos anys.
Fon finaliste en 2019 en el V certamen Pascual Enguídanos-George H. White de relat curt, convocat per l’Ajuntament de Llíria. En 2020 fon guanyador ex aequo del XIX Premi Feases de Novela otorgat per l’Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot, en La guerra dels deus, també publicada en esta colecció. I en la present obra guanyà el Premi de Narrativa Miquel Adlert i Noguerol, otorgat per l’Ateneu Cultural Paterna, també en 2020.
Recentment ha segut nomenat «Escritor de l’Any 2022», reconeiximent que otorga l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana.
¿Que t’impulsà a escriure en llengua valenciana?
Des de molt chicotet sempre he tengut l’influència del meu germà, que, a pesar de l’educació que rebem en l’escola tan catalanisada, me va fer tindre un interés i una sensibilitat especial per la llengua i cultura valencianes. Portava molts anys pegant-li voltes a lo que podia ser la trama d’una novela, i el curs que vaig fer en Lo Rat Penat de Grau Mig va ser el detonant que me feu llançar-me a traslladar al paper lo que me rondava pel cap.
¿Qué significa per a tu ser Escritor de l’Any de la Llengua Valenciana?
És un honor molt gran, i he de dir que molt inesperat perque me costa molt considerar-me a mi mateixa un escritor, en totes les lletres. Tinc només dos noveles publicades de moment i encara molt per dependre en este maravellós art. Per desgràcia no sempre li podem dedicar a l’escritura tot el temps que nos agradaria, i sense dubte este premi és un gran impuls per a continuar treballant i millorant.
¿Recordes el primer llibre que vares llegir?
No estic segur de si era el primer, pero u dels que més recorde es “Doneval”, de Graham Dustan Martin, una novela de fantasia jovenil.
El teu llibre «La guerra dels deus» es pot considerar que és una novela de ciència ficció i fantasia, un gènero poc habitual en la producció en valencià, ¿qué te va dur a escriure-la?
Són els gèneros que més m’agraden com a llector i com a escritor. Quan l’estava escrivint no pensava realment en si l’estil era poc freqüent en llengua valenciana o en si no arribaria a tindre pràcticament repercussió, només volia narrar una història que a mi m’agradaria llegir, en els elements que més he fruït sempre en la novela de fantasia. Al final se juntaren dos circumstàncies: volia fer alguna cosa en llengua valenciana i la trama que tenia en ment era d’una història de pura fantasia. Eren dos idees que necessàriament se tenien que juntar.
La teua novela «Matar o morir» està ambientada en el fi de la humanitat, ¿t’ha pogut influir la pandèmia sanitària que hem vixcut recentment per a inspirar-te?
Realment, vist des de fòra, es llògic pensar que sí per la coincidència temporal, pero curiosament “Matar o morir” l’acabí d’escriure abans que “La guerra dels deus”, just abans de la pandèmia, aixina que puc dir que no m’ha influït en excés. Sempre m’han agradat les històries post-apocalíptiques; he segut un gran fan de la saga “Fallout” de jocs per a PC, sobretot els antics, de películes com “Mad Max” o “Waterworld”, o la novela “La Carretera”, de Cormac McCarthy, per donar-te alguns eixemples entre molts atres que me deixe en el tinter. Esta afició des de prou jove sí que puc dir que m’ha influït en gran mida a l’hora d’escriure “Matar o morir”.
«És un honor molt gran rebre este premi, i he de dir que molt inesperat perque me costa molt considerar-me a mi mateixa un escritor, en totes les lletres».
¿En quin moment creus que està les lletres valencianes?
En la meua opinió, en un moment molt delicat. Se manté gràcies a l’immens treball altruista d’un grup reduït de persones, pero la realitat es que pràcticament tot lo que se publica en llengua valenciana és per amor a l’art dels escritors i editors, inclús perdent diners en moltes ocasions, i aixina és molt complicat que puga existir una producció lliterària considerable. La marginació que patix la llengua valenciana per part de les institucions fa que lo que se publica tinga una repercussió molt reduïda que se queda dins del círcul de persones més implicades en el valencianisme cultural. Si no conseguim d’alguna manera tindre més difusió, que la gent conega que hi ha una normativa purament valenciana, en publicacions i autors de qualitat, serà molt difícil poder eixir dels nostres llímits actuals i estendre la lliteratura en llengua valenciana entre el públic general.
Tot escritor té un o varis escritors preferits, ¿podries confessar-nos quins són els teus?
Ne tinc molts, pero si he de dir u seria Brandon Sanderson. Per a mi es un referent absolut en el camp de la fantasia i la ciència ficció. És increible la capacitat que té per a crear multitut d’universos riquíssims en detalls i que no se pareixen gens entre ells. A nivell de novela d’aventures Arturo Pérez Reverte me pareix un mestre absolut en fer-te devorar els seus llibres.
Un truc per a enfrontar-se al full en blanc.
En este sentit m’ajuda molt tindre un chicotet diari en el que anote les coses que me criden l’atenció. Notícies, coses que lligc en revistes o llibres, que escolte en podcasts, o simplement conversacions o situacions del dia a dia que me resulten curioses. Quan no tinc idees li pegue un repàs a este diari i me trobe en montons de coses que he anotat i que me donen peu per a iniciar un relat, o inclús una història més llarga i complexa.
¿Quina és la novela que més t’ha costat escriure?
Puix no te puc dir molt perque és una que encara està inèdita, i que m’està costant una barbaritat per diferents circumstàncies personals. ¡Espere poder acabar-la algun dia d’estos!
¿I de la que més orgullós estàs?
De “La guerra dels deus”. La vaig escriure improvisant-la quasi per complet sobre la marcha, sense pràcticament cap guió, i curiosament crec que, de moment, és la que ha eixit més redona.
Si et pergueres, ¿on et trobaríem?
En Astúries.
