Miquelo García Maldonado (Benimàmet, 1966) és llicenciat en Dret per l’Universitat de Valéncia, advocat, comerciant i ha treballat durant anys en una fundació d’ajuda a víctimes de violència de gènero.
Ha colaborat en distintes revistes i publicacions culturals i falleres. Ademés es autor teatral i ha escrit diverses noveles, aplegant a guanyar l’any 2019 el Premi Federic Feases de narrativa que otorga l’associació cultural El Piló de Burjassot, per la seua obra «Més allà de la foscor».
¿Que te va impulsar per a escriure la novela «Más allá de la oscuridad»?
Durant uns quants anys vaig treballar com a advocat en una fundació d’ajuda a les víctimes de la violència i concretament, a les víctimes de la violència de gènero.
Vaig sentir tants testimonis esgarradors, que me fa fer donar-me encara més conte de lo que en veritat és la discriminació de gènero. Vas viure a través de les meues usuàries escenes tan terribles que vaig pensar que esta tara social que ha passat a través dels temps, deuria de fer-se pública, intentant que aplegara a la major població possible, en l’objecte d’intentar sensibilisar al llector.
La violència de gènero és un fet que succeïx per desgràcia diàriament, ¿en que penses que falla la societat per a que este problema no s’erradique?
No és que pense, és que estic totalment convençut que és una qüestió educacional, en la que els poders eixecutius deurien d’invertir des de ben menuts, tot lo contrari que estan fent en estos temps, malbaratant els diners públics en populisme que com se pot comprovar, no és que no baixa l’índex de criminalitat, és que està pujant i en quant a la discriminació per motius de gènero, desgraciadament està pujant entre els nostres jóvens.
¿Penses que el teu llibre pot ajudar a conscienciar als llectors?
Eixa és l’intenció. Encara que resulta una llectura que en alguns moments pot resultar dura, és una novela que se pot llegir a partir de l’adolescència sense problemes. També és dur el problema que se tracta i dura la realitat que estan vivint moltíssimes dònes. Pense que tenim que espavilar a la societat mostrant la crua realitat del fet.
«Pense que tenim que espavilar a la societat mostrant la crua realitat del fet».
La teua novela no està basada en fets reals, ¿Cóm t’has documentat per a poder desenrollar la trama?
Efectivament el fil conductor o la trama de la novela és inventada, pero els fets que ocorren son fets reals que he vixcut com a professional. Per lo tant es una barreja de fets units que donen com a resultat una novela que ademés de instructiva, resulte en la mida de lo possible entretinguda i amena.
En quant a la documentació la dividiria en dos parts. Per una banda lo relatiu a la violència o fondo de l’assunt, que com he dit son vivències personal com a professional i, per atra la trama que unix tot i en la que se desenrolla el fet novelat, es dir la part de la ficció, que està documentat a base d’estudiar cada u dels punts. Per eixemple parle de la selva amazònica d’Equador que desgraciadament no he estat mai, puix és estudiant la sociologia, la geografia, la botànica i cada u dels punts que puguen ser interessant per a la narració.
¿Quant temps et va costar escriure-la?
Aproximadament un any.
«Más allá de la oscuridad» fon escrita originàriament en llengua valenciana i guanyà el Premi Feases de Novela i ara es publica en castellà, ¿En quin idioma te sents més cómodo escrivint?
La veritat és que el 99 per cent dels meus escrits estan fent en valencià. Ara acabe de escriure la meua primera obra en castellà “Libertad es nombre de mujer” i tinc que dir que també m’he sentit molt a gust i sense problemes.
¿Quin serà el teu pròxim proyecte lliterari?
Puix en el moment de contestar estes preguntes, estic a l’espera de que ixca una novela en el nom de Saïdia. Espere que siga en breu quan ya la pogam presentar, a ser possible abans de l’estiu.
Un truc per a enfrontar-te a un foli en blanc.
El millor truc per a enfrontar-te davant d’un foli en blanc és precisament assentar-te i treballar. Les coses no cauen del cel, primer tindre una idea del tema i, per lo manco yo, estudiar el tema lo més a fondo que me siga possible, a partir de ahí i despuix de prou temps, moltes vegades mesos, començar a teclejar. Possiblement atres ho faran d’atra manera, pero el meu cas és aixina.
Un llibre imprescindible que recomanaries als nostres llectors.
En valencià moderns hi ha molts i molt bons, tant en poesia com en prosa i no me vaig a banyar, conec a massa escritors, hahaha.
Clàssics, el Tirant seria com el Quixot en castellà, no deurien de faltar en les nostres biblioteques.
Per últim i per a culminar està entrevista, ¿On podem comprar el teu llibre?
En les principals llibreries, en el Corte Inglés, Casa del Libro, Fnac i també en la pàgina de la editorial NPQ del grup Sargantana, als que aprofite per a felicitar-les pel bon treball que realisen, dona gust treballar en ells.
