El més de setembre, és un més de novetats per a la llengua valenciana. Les dos principals editorials en el nostre idioma autòcton, nos han sorprés en tres nous llibres i en el primer manga en llengua valenciana.
L’Editorial Mosseguello ha sorprés en la publicació d’un interessant estudi sobre l’Himne Regional Valencià de l’investigador Juli Moreno i Moreno, una novela de l’Escritor de l’Any 2020, Lucas Grao i Silvestre, guardó otorgat per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, i la gran sorpresa per al nostre idioma, el manga Buda, el primer que es publica en valencià.
L’Himne Valencià. Un himne per a un poble de Juli Moreno i Moreno
Juli Moreno, fidel a la seua trayectoria d’investigador-divulgador, nos aporta una documentada historia del Himne Valencià.
Aci trobem el relat de la seua genesis –cóm la lletra de Thous passà de “monstruo” a definitiva– i l’estrena com a Himne de l’Exposicio Regional en 1909, dirigida pel mateix compositor, el mestre Serrano, en un acte multitudinari. L’exit popular fon immediat i es proclamà com a Himne Regional ben pronte, en 1925. Ad aço contribui la permanencia en l’imaginari colectiu com a referent identitari al convertir-se en protagoniste de les celebracions mes importants, tant publiques com privades.
Trayectoria i identificacio que l’han dut a la seua institucionalisacio per mig de la llei de simbols de 1984 del govern valencià que el declarava himne oficial i a la celebracio, en 2009, del centenari de la seua estrena.
Tambe s’arrepleguen les critiques que ha rebut, algunes de les quals continuen hui en dia, principalment per no considerar-lo prou reivindicatiu. Aço justifica dedicar un apartat especificament a les propostes alternatives d’himnes realisades per part del valencianisme militant, les quals començaren ya en 1915, repuntaren en els anys 30 i de nou es feren patents durant la transicio.
Pero res de tot aço ha pogut minvar la seua popularitat. Un recorregut de mes de cent anys d’una musica i una lletra en les que els valencians s’identifiquen i s’emocionen.
Estes qüestions i moltes atres s’expliquen en un llibre d’obligada consulta a partir d’ara per a tots aquells que vullguen tindre una opinio autorisada sobre tot lo que envolta al Himne Valencià.
EN VICI DE BICI de Lucas Grao i Silvestre
Dijous, 17 de novembre, 9:37 h. del matí.
Laura Martí, inspectora d’homicidis, rep la notícia d’un assessinat ocorregut a plena llum del dia en el barri valencià de Marjalenes.
“Varó, blanc, cinquanta i tacó d’anys, vestit en robes de cicliste, complexió deportiva i metro huitantatrés d’alçària estimada. Bicicleta d’alta gama. Presenta importants ferides en la zona facial que impedixen en certea la seua identificació. Segons tots els indicis, l’empresari valencià Pere Lluc Verdeguer, propietari de l’immoble. No hi ha testics presencials”.
D’immediat, l’inspectora dona per oberta l’investigació del cas Verdeguer.
En vici de bici és un thriller ciclista en clau valenciana, una novela canalla gestada a lloms d’una bicicleta, mastegant asfalt i defugint recolps de la carretera. Barrejant idees i històries en la suor de l’esforç agònic i l’èpica de l’imaginari cicliste. Una radiografia dinàmica dels diferents mons ciclistes, feta des de l’amor de l’autor cap ad este ingeni mecànic que ha revolucionat el món i que sense dubte, és el vehícul més eficient en la lluita en favor d’un aire respirable. Mal anem, si el futur no és en bici.
L’història de Buda en manga per Hisashi Ohta
El primer manga en Llengua Valenciana.
Acompanya al príncip Sidarta en la seua busca de la veritat.
El manga BUDA reconstruïx el pelegrinage del jove príncip que abandona la seua vida palatina per a trobar en l’espiritualitat el verdader sentit de la vida.
L’última novetat editorial nos la porta L’Oronella en la publicació de Vida d’héroe de el professor Joan Carles Micó.
Vida d’héroe és una reivindicació vital d’un espirit lliure, és dir, de l’espirit que pren consciència de la seua singular naturalea i intenta ascendir en ella. Ya des del principi se pot vore en l’obra que els espirits lliures conformen una minoria que nada contra corrent en el riu de les personalitats gregàries.
La tragèdia que es representa és la lluita entre els valors d’eixe espirit contra els valors del ser gregari: individualitat front a colectivisme, sensibilitat front a materialisme, exploració front a conservació, independència front a acceptació servil i fortalea front a debilitat. L’enfrontament en totes estes formes fa que la tragèdia se vixca en sí mateixa com un gran desafiu vital, d’ahí que representem al nostre espirit lliure com a un héroe-guerrer, pero que és, a la vegada, musical i poeta, al modo dels trobadors de l’Edat Mija i el Renaiximent.
Per tant, els poemes són per ad aquells que tenen una personalitat pròpia i insubstituible, i que han de lluitar necessàriament cada dia contra el ser conformiste. Pero l’obra és també, com diu l’autor en l’introducció, per als qui viuen “com a oli en aigua, sentint-se perduts en ella, pero buscant als germans: les atres gotes d’oli aïllades i lluntanes, pero alcançables a través del llenguage artístic i la comunitat de valors independents”.
