Per Joan B. Sancho

Per un nou consens que enfortixca el valencianisme del s. XXI

La mes gran debilitat interna que te actualment el valencianisme es el cisma existent que, visualment, es manifesta en l’adopcio de dos sistemes d’accentuacio distints des de 2003. No es tingue, ni des de llavors s’ha tingut, voluntat de dialec per a arribar a un ample consens, com al que s’arribà dos decades abans, en 1981, en la firma de les Normes d’El Puig.

Quan mes dividits estem, mes debils som. Hem arribat al punt inclus d’obviar-nos mutuament, de censurar-nos, de rebujar, estigmatisar i no llegir lo que escriu cada una de les parts de l’actual cisma (i ya portem 17 anys). Pareix que s’ha optat per no reconeixer que existix esta divisio interna i deixar que correga el temps… sense pegar cap passa en la seua resolucio confiant en que el temps fara que, d’alguna manera, l’atra part acabarà entrant en rao, o s’agotarà i abandonarà la seua postura. Pero el pas dels anys no ha fet mes que anar consolidant dos bandos autonoms, independents i endogamics… ¿No ha arribat ya el moment d’aplegar a un consens pel be del valencianisme?

El primer pas podria consistir en que la RACV reconeguera “realment” els dos sistemes d’accentuacio actualment vius i en produccio lliteraria. Aixina es respectaria la llibertat individual de cada u, sense que suponguera cap motiu de discriminacio el sistema d’accentuacio utilisat.

El segon pas podría ser conseguir un pacte de concordia, estendre a totes les entitats valencianistes el mensage de que no estigmatisaren ni rebujaren cap treball narratiu, poetic o d’investigacio que es presente a concurs o certamen lliterari en qualsevol dels dos sistemes d’accentuacio.

Un tercer pas, que ya ha segut propost en mes d’una ocasio, sería que la RACV organisara un congrés de la llengua valenciana a on debatre sense prejuïns en la finalitat principal de consensuar la resolucio del conflicte. L’any proxim se’n complixen quaranta des de l’ultim ample consens, la firma davant notari, de forma individual i colectiva, de les normes en el Monasteri d’El
Puig. Sería la millor forma de commemorar l’efemerides.

*Artícul publicat en el Rogle Constanti Llombart n°171 – Decembre 2020.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies