Pau Giner i Bayarri (Benimaclet, 1975) és mege especialista en Neurofisiologia Clínica. En la seua joventut milità en el sindicat Valéncia Universitària i fon colaborador del Comité de l’Idioma Valencià. Actualment es membre de la Junta de Govern de Convenció Valencianista i es colaborador en Ucrònica.

Ademés ha traduït diversos clàssics de la lliteratura universal al valencià i ha publicat diversos llibres sobre la història de Benimaclet com: ‘Mateu Benet Vicent, Bandoler de Benimaclet’‘Benimaclet, el meu poble’‘Benimaclet, poble de poetes’ i del recent publicat ‘L’horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents’.

¿Per qué penses que era necessari fer un llibre sobre l’Horta de Benimaclet?

L’Horta de Benimaclet és sempre ha segut molt famosa, degut a la seua proximitat a la ciutat de Valéncia; Blasco Ibàñez la recorria freqüentment i ambientà allí «La Barraca» i diuen que el músic Salvador Giner s’inspirà també ací per a compondre «Es chopà hasta la moma». Últimament colectius en defensa de l’horta l’han tornat a
traure als mijos a causa de l’intenció de l’Ajuntament d’eixecutar un PAI que des de fa més de 30 anys amenaça els últims reductes d’ella.

Part de la població de Benimaclet veu en indiferència la seua desaparició i açò és degut al seu desconeiximent. Este llibre busca retraure de la memòria dels més majors lo que va ser l’Horta i posar en valor este tesor que està junt a la ciutat.

¿Qué pot trobar el llector en ell?

El llibre se dividix en parts fonamentals: una introducció per a situar l’Horta i el moment històric. En segon lloc tenim el recorregut per tots els camins que conformaven l’Horta de Benimaclet (Camí Farinós, Cami de les Fonts, Camí de Vera, Senda de la Carrasca, Camí nou d’Alboraya, Camí Vell de Benimaclet i part del camí del Cabanyal) nomenant totes les alqueries i barraques que nos trobàvem i les que encara estan i les famílies que les habitaren (quan ha segut possible).

Per últim tenim un anex en el que hem inclòs notícies antigues ocorregudes en l’Horta de Benimaclet i els censos de població de l’Horta en els anys 1880 i 1920.

Ademés dels camins, séquies i alqueries també parles de les seues gents, ¿quin tipo de gent vivia en elles?

Sempre hi hagué una diferència entre la població de l’Horta i la del poble (hui barri de la ciutat). A pesar de que la majoria dels habitants del poble tenien els seus antepassats en l’horta, el pas a viure allí els va donar més estatus. Els habitants de l’horta celebraren les seues festes patronals (dedicades als Sants de la Pedra) de forma separada als del poble fins als l’últim terç del segle
XX. La gent de l’horta, tots llauradors, eren més humilts… i han conservat la llengua valenciana fins als nostres dies.

«La gent de l’horta, tots llauradors, eren més humilts… i han conservat la llengua valenciana fins als nostres dies».

¿Quina ha segut l’anècdota històrica més curiosa que has trobat mentres investigaves per a fer el llibre?

L’anècdota històrica tal volta ha segut l’alt grau de poligamia que hi havia en l’Horta. Els fills dels habitants d’una barraca o alqueria se casaven en els veins, com a molt llunt se n’anaven a un centenar de metros. Pots adivinar de quin camí és un habitant pel seu llinage i este llinage seguir-lo durant generacions en el mateix lloc.

¿I la més graciosa?

En 1909, durant l’Exposició Regional de Valencia se va fer una exhibició de Globos aerostàtics en l’Alameda. Un dels globos va perdre el control i acabà en el camp d’un llaurador del camí de Vera que li dien Miquel.

Miquel estava llaurant el seu camp quan el globo va caure i hagué de traure’l d’allí com va poder, vaig la supervisió de tot els veïnat que s’havia acostat a vore que ocorria. Des d’aquell dia, fins a hui, a eixa família se li coneix com els de la Bola. Varen tindre un famós forn en Vera fins a fa pocs anys: El Forn de Bola.

¿Quina importància té l’horta de Benimaclet per a Valéncia actualment?

Soc de l’opinió que l’Horta és un tesor a conservar. Poques ciutats europees tenen un al seu costat un espai productiu tan extens com ho és l’Horta de Valéncia que a la volta és parc, camp, naturalea, rebost,… Ha costat mils d’anys conformar-se i no podem privar als nostres fills i nets del seu disfrut.

¿En quina situació es troba ara mateixa l’Horta de Benimaclet?

Podem dir que s’ha perdut un 80% de la mateixa degut a la construcció de l’Universitat Politènica en els anys 60 (i les seues posteriors ampliacions) i del creiximent de la ciutat. A banda els seus habitants també s’han reduït i els pocs llauradors que queden superen l’edat de jubilació i no tenen repost. Sense llauradors l’Horta morirà, i l’administració no fa res per solucionar-ho. Preferim dur creïlles del Perú abans de produir-les a uns metros de les nostre cases. És un sense sentit en ple segle XXI i en els problemes energètics que estem patint.

¿Quàntes alqueries i barraques queden actualment en peu?

De les vora 200 barraques que hi havia a finals del segle XIX ne queden 3, una d’elles en estat lamentable de conservació. En quan a les alqueries ne queden unes quantes decenes, algunes d’elles ya dins del casc urbà i atres en greu perill de desaparició. El cas de l’Aqueria de Serra que està datada del segle XVIII està en tal estat de degradació que qualsevol dia caura. Ho han denunciat des de l’Associació Cultural L’Horta i des del  Círcul per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, inclús el Sindic d’Agravis ha demanat la seua protecció, sense que se faça res per ella.

«De les vora 200 barraques que hi havia a finals del segle XIX ne queden 3, una d’elles en estat lamentable de conservació».

¿I quantes han desaparegut en els últims anys?

En la segona mitat del segle XX desaparegué el 80% del camí de Vera per la Politècnica. Entre 1995 i 2000 desaparegueren una decena en el camí Farinós, destacant la del Patach que era monumental i va patir d’un sospitós incendi quan se va fer en ella uns de les constructores del PAI. Per atra banda fa un parell d’any l’ampliació de la V-21 s’endugué per davant l’Alqueria Bayarri, també del segle XVIII.

¿Qué faries tu per a preservar lo que queda d’horta?

Per a preservar l’Horta s’ha de promocionar l’agricultura i la professió dels llauradors. Sense ells, no hi ha horta. També s’ha d’invertir en la restauració de les Alqueries i convertir-les en comerços de proximitat, restaurants de cuina tradicional o cases rurals.

L’Associació de Veïns va fer una proposta fa uns anys en colaboració en la UPV en la que s’aportaren molt bones idees en este sentit.

¿Penses que falta compromís polític per a portar-ho a terme?

Sense dubte. S’ha de concienciar a la població de l’importància de la conservació de l’horta. Mentres no sigam conscients, l’horta té els dies contats.

¿Cóm poden conseguir el llibre?

El llibre se pot conseguir a través d’este formulari:
https://forms.gle/Z5MesED1meuAFiuf8 o si ho prefiriu en Amazon (a on es un poc més car).

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies