Per Walter Moncho
Fa ya algunes semanes me trobava en la ret social Twitter la paraula clau o hastag #Crida21EnLínia, l’etiqueta estava inclosa dins un twit publicat des del conter de la JCF (Junta Central Fallera) i fea referencia a la retransmissio en directe, online, que s’anava a fer per ad est event tan importat per als valencians.
¿Línia?, no me sona de res, segur que s’han enganyat es lo primer que me passà per el cap, encara que en dubtes. Res nou per als que com yo hem vixcut a cavall d’una educacio normalitzada i sense tindre l’oportunitat de parlar en valencià genuï fins molt tart.
Com de costum, la solucio ad esta incertea, va ser tirar del diccionari de la RACV i del de la AVL (no perque me crega al segon mes que al primer, simplement eixercici rutinari de contrastar). De lo que vingue despres, poca diferencia en lo ocorregut en unes atres ocasions, una burda subsitucio d’una paraula propia per una aliena. Com m’esperava, el diccionari de la RACV proponia llinea, mentres el traductor de l’AVL recomana la catalana línia.
Sense voler ser llingüiste, d’aixo ya s’encarreguen els que saben, este cas me servix per a posar en evidencia cóm la suplantacio de la nostra llengua ha passat de ser un fet puntual a convertir-se en una activitat descarada gracies a l’ajuda d’entitats que veuen cóm la seua financiacio depen de l’us que fan d’ella en les seues comunicacions. No hi ha mes que entrar en qualsevol ret social per a vore cóm associacions de qualsevol naturalea i color politic s’han convertit en embaixadores de la “normalitzacio” imposta pel Botanic. El mensage es important, ya no es tracta d’una televisio (com era ans C9) que podia o no agradar-nos i que podiem decidir no vore. A dia de hui els valencians hem de conviure de manera obligada en un ‘no-valencià’ normatiu que unicament busca ensenyar-nos a parlar be (el catala) fent-nos creure que encara que sigam valenciaparlants natius, no sabem parlar be.
Salvant les distancies, el 28 de febrer me trobava en Twitter molts mensages de felicitacio al poble andalus pel seu dia autonomic, soflames en alguns casos identitaries exigint un estatus autonomic particular, seguit d’un respecte total a la seua manera de parlar. D’entre estes felicitacions me vaig quedar parat al llegir la contestacio d’una chicona, que s’identificava com pancatalanista i molt activa en la lluita de la llengua catalana, a uno d’estos videos en els que es defenia en orgull el parlar “andaluç”. Sense amagar-se, exigia respecte cap ad este dialecte i fea un alegat en favor de Blas Infante. Curiosa hipocresia, ser capaç de burlar-se dels que defenen la genuïnitat de la llengua valenciana, i al mateix tems posar-se del costat dels que exigixen un estatus especial de la varietat dialectal andalusa. Mateixa demagogia que va demostrar Joan Baldoví (Compromis) en seu parlamentaria exigint respecte al català per part dels diputats catellaparlats, mentres seguix negant l’existencia de la llengua valenciana.
Es evident que la situacio va mes alla de la llingüistica. Es tracta d’un debat en el qual els que no som experts perdem el temps sense obtindre res de profit. Es una demostracio que defendre la nostra llengua sense els coneiximents necessaris i des d’una posicio unicament defensiva i reactiva (no constructiva), no servix per a res, unicament nos debilita mes i contribuix a la desaparicio.
Sigam autocritics, sense un canvi d’actitut mes constructiva anem abocats a un punt de no retorn en el que el valencià que coneixem pot acabar desapareguent. Encara estem a temps, tenim enguany una bona oportunitat de fer balanç, analisar els erros comesos i tambe de valorar l’immens treball colectiu fet en estes ultimes quatre decades des de la gran adhesio popular a les Normes d’El Puig per a reconciliar als valencians en la nostra llengua, cultura i patria propies. Un gran esforç colectiu este que hauria de contribuir a despertar l’autoestima tan important despuix d’anys de cinisme i autoodi.
La reflexio interna es necessaria: ¿volem ser l’espill en el que mirar-se tots els que tenen por de parlar per a no fer el ridicul o anem a quedar-nos en uns simples critics asocials? ¿anem a contribuir a que molts es revelen i decidixquen escriure en la normativa valenciana o anem a continuar en els “copia-pega” de les rets socials que no aporten res nou?.
La llengua valenciana no necessita que estem permanentment justificant-la davant d’uns i d’uns atres atres, per ad aixo ya te a filolecs en el coneiximent suficient per a desmontar teories absurdes. El nostre paper ha de ser diferent, nosatros hem de ser l’eixercit del que s’ha de servir per a donar-la a coneixer i promorcionar-la, parlant-la segons nos ensenyaren o escrivit-la segons la nostra codificacio. Pero sobretot, donant la cara davant d’imposicions illogiques demostrant que no som uns pocs que no saben parlar be, sino la veu d’un poble que te una identitat propia.
#UnixTeAlsDiferents #YoDoneLaCara #40AnysDeLesNormesDelPuig #UnitsMesForts #LlenguaValenciana
Image: Accio Nacionalista Valenciana (Facebook)
