Les rets han esclatat quan el parc d’atraccions Port Aventura World ha publicat hui un anunci en Facebook, invitant a celebrar Sant Joan en el seu parc d’atraccions.
El motiu ha segut que ha utilisat en el seu anunci l’expressió valenciana «Che» veu de clara identitat valenciana i en la que som identificat els valencians normalmentm
L’anunci respecta la grafia històrica sent escrita en CH i no en X que seria segons la fonètica catalana, tal i com recomanen erròneament l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu Diccionari General de la Llengua Valenciana escriu «Che» i definix esta veu com:
che, -es
s. f. Nom del dígraf ch. També es pot denominar ce hac.
che
(D’orige onomatopèyic.)
interj. Interjecció típica valenciana que s’usa per a donar a entendre reaccions de sorpresa, entusiasme, enuig o uns atres sentiments.
La terra del che, Valéncia.
s. m. i f. Persona valenciana.
Per un atre costat Ricart García Moya en el seu diccionari DHIVAM aporta cites que aclarixen que en llengua valenciana sempre s’ha escrit «Che» i no «Xe».
Cites del DHIVAM:
«¿Che? Vols rifat?» (Canción valenciana, Barcelona, Imp. Flotats, 1858, p. 37)
«¡Che, quins…» (Liern, Rafael María: La Toma de Tetuán, Valencia, 1861)
«¡Ché, quina idea!» (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 38)
«¡Che, fuig d’ahí!» (Escalante: Del porrat de Sent Antoni, 1887, p. 15)
«¡Che, que bo!» (Palanca Hueso, Antoni: Noblea obliga, c. 1890)
«¡Che, espera!» (Tafalla: Un defensor de Melilla, Alacant, 1893, p. 25)
«¡Ché, ¿qué penseu fer?» (Bernat, Ll.: El terreno del honor, 1894, p. 26)
«¡Che, no sigues guasón! (Sansano: Una sublevació en Jauja, Elig, 1896, p. 23)
«¡Che, Tofol!» (El Cullerot. Alacant, 10 de giner, 1897)
¡Ché! ¿De ahon a eixit…? (Semanari El Cullerot, Alacant, 17 abril de 1898)
«¡Ché, qué valent está hui!» (Pastor, V.: Un meche per afisió, Alacant, 1905, p. 23)
«¡Che, qué gust!» (Diari «El Pueblo» de Monóver, Canyisaes, 1907)
«¡Che Chimo, m’has asustat!» (Soler, Santiago: ¡Mos quedem!, Castelló, 1907, p. 37)
«Valencians, fumeu el paper Che, Che, Che!» (anunci de paper alcoyá, Pensat y fet, 1914)
«anemsen, che» (Peris: Terres malahídes, 1919, p. 44)
«¡Gasparet! ¡Che! ¡Gasparet!» (Torre y Vidal: La Llangosta, estrená en Castelló, 1928, p. 5)
«¿Che, Sento, tú per así?» (Breva, Vicent: Anem a la Madalena, Barcelona, 1930, p. 5)
«¡Che, quin cap!» (Herrero, J.: En temps de la Dictaura, 1931, p. 7)
«¡Che, quín bolet mos ha pegat!» (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934)
«¡che!, el llus… la sepia…» (Román, A.: Tots de la mateixa familia, Alcoy, 1937, p. 7)
«¡Che, a tú te hu dic!» (Llibret Foguera La Rambla, Alacant, 1942)
«¡Che, qué llástima de vara!» (Mallent, Rafael: Episodis tranviaris, 1949)
Molts comentaris han rebut el parc d’atraccions recriminant la publicació d’una paraula valenciana, pero també han rebut molts atres en els que eren felicitats, com per eixemple: Che, en bon valencià. ¡¡Gràcies PortAventura World !! Espere anar estes vacacions al vostre parc.
