Editorial nº 196 del Rogle Constanti Llombart
Nou any, nous proposits. Esta es la frase feta i recurrent de la que normalment fem us en iniciar un nou any. El Rogle Constanti Llombart te proyectes, modests, per ad este 2023, que voldriem vore realisats; entre ells, celebrar el numero 200 d’este bolleti que, si tot va be, publicarém en el mes de maig. Tambe nos hem embarcat en varies possibles publicacions; una d’elles sera la que arreplegue els 50 editorials que van del numero 151 al 200 d’este bolleti, com hem vengut fent en tres ocasions anteriors, en un nou llibre.
Els atres proyectes estan en proces d’estudi i maduracio, i la consecucio d’alguns d’ells estara en funcio, no solament de la voluntat de la nostra associacio, sino tambe de la valoracio que unes atres, en les que mantenim una estreta vinculacio, consideren pot ser d’interes. De moment hem de seguir reivindicant la figura de Vinatea i fer difusio del gran personage i del fet que protagonisà. Per un atre costat, voldriem vore consolidat un proyecte de revista interassociativa, com ho es el calendari que edita Convencio Valencianista, a qui instem a l’efecte, i que deuria ser l’altaveu del valencianisme de construccio. Pensem igualment que nos fa falta provocar mes d’un encontre, tambe interassociatiu, i traçar una ruta en conjunt per a 2023 i, ¿per qué no?, per a un futur mes lluntà.
Afrontarém unes eleccions municipals i autonomiques i, ad estes hores, el valencianisme politic, si be està creixent a poc a poc, necessita tot el recolzament que pugam donar-li si vol alçar la seua veu front als partits en el govern, els quals, estem comprovant, no son precisament uns aprenents en aço de la corrupcio i s’oblidaren pronte d’eixa transparencia que venien a impondre, ademes de que culturalment i identitariament treballen 24 hores al dia per a diluir el sentiment valencià, que si ya de per si va sent fagocitat pel globalisme –com els negocis i l’economia, abans valenciana i ara carent de singularitat– nomes li faltaven aquells que no reparen en mijos per a despersonalisar la societat valenciana i construir una atra realitat.
Provablement son molts proposits, i desgraciadament poques les mans per a dur-los avant, pero l’ilusio i el treball constant de moltes persones no falta, ben al contrari, seguixen sent titans entre tanta indiferencia. No caben defalliments ni renuncies, nos es necessari treballar, deixar constancia, crear memoria…, ya vindran darrere els que, en criteris manco manipulats i dirigits, sabran valorar lo fet i interpretar eixe desconhortador pla de fer desapareixer un poble, de subsumir-lo en proyectes centralistes, quan no imperialistes, despersonalisant-lo per complet.
Afrontem un 2023 en grans reptes, ya hem parlat del politic, pero tambe els hi ha de caracter social i cultural. Buscar una societat mes justa nos ha de preocupar a tots, ser una societat solidaria nos ha d’omplir d’orgull, acabar en les malversacions i en els vividors a costa del treball i l’esforç d’atres es prioritari; com ho es donar de nou valor a la llengua que nos es propia, fent resorgir aquell orgull de finals dels anys setanta i dels huitanta del segle passat, en els que es converti en un element de distincio i d’orgull. Hui, els alcavots, els proxenetes de la llengua han conseguit que les noves generacions –per l’obligatorietat curricular en el proces educatiu– lligguen i inclus escriguen en propietat el llenguage hibrit que han depres en l’escola, pero eixe mateix model ha conseguit perdre parlants de manera accelerada, cosa que comencen a reconeixer els mateixos procatalanistes, que han fet mes mal ad esta societat que les dos dictadures passades juntes: han arribat a inocular odi i rebuig i sobretot a crear autentics analfabets en la llengua valenciana patrimonial i viva.
En l’editorial del numero 9 d’este bolleti, de juny de 2007, comentavem un titular de la prensa: “Los niños dominan cada vez más el valenciano, pero lo hablan menos”, que se basava en un informe de la AVL i que dia lo mateix que estan dient ara: increment de la competencia i disminucio de parlants. ¿I que han fet en estos 15 anys des de llavors? Continuar el proces catalanisador en el mateix o major furor. No esperem cap canvi a millor perque encara que parega una atra cosa, la veritat es que la seua prioritat no es crear catalaparlants, sino destruir valenciaparlants. No es l’amor lo que els guia, sino l’odi; no el desig de crear, sino l’afany de destruir. I est es el resultat.
Estem per l’adreçament, per tornar a la normalitat i a posar en valor la transmissio generacional, per enorgullir-nos dels nostres antepassats que, contra vents i marejols, saberen viure en absoluta normalitat en allo que els feya, provablement sense reparar conscientment, ser valencianes i valencians sense complexos.
El Rogle estarà ahi per a, en els seus humils mijos, seguir donant testimoni d’una realitat i per a treballar per una societat valenciana inconformista, que deprenga a caminar junta, exigint lo que en dret li correspon i conseguir que eixes exigencies es tornen realitats, perque comencem a tindre veu en les institucions d’aci i de l’Estat puix hem conseguit que ad elles arriben representants lliures de llastres i de complexos, que miren per tota Valencia (Ciutat i Regne) i per tots els seus habitants i interessos.
Image portada: Pep Bertomeu.
