«I la Verge Maria infatà lo Fill de Deu» de Baltasar Bueno (Las Provincias, 24-12-1998)
«La verge Maria concebe lo Fill de Deu estant ella verge, e infantà lo Fill de Deu prenent de la carn humana, romanent verge. Ysayes diu: la verge concebrà e infantarà fill, e sera apellat Enmanuel, ço es, Deu e hom».
«…la verga Maria devia concebre e infantar verge, sense neguna dolor, com ort clos, e com fon sagellada, isque d’ella com paradis de Deu, ço es, Emanuel, Deus-es-ab-nos, Deus e hom, Jhesu Crist lo salvador».
Estos dies que estic disfruntant furgant en els origens de la nostra volguda Llengua Valenciana, historia molt interessant, totalment desconeguda i amagada per aquells que no els interessa predicar d’ella que es valenciana, i m’he trobar ab un dels primers text literaris -de finals del segle XIII-, que conegam hui per hui, de la llengua original i autoctona dels valencians.
Se tracta de la «Biblia Parva», del valencià Sant pere Pasqual -naixcut en Valencia, qui tenia 12 anys quan Jaume I conquerí la ciutat-, la qual està redactada en el «romanç» que parlaven els mossàraps o molts hispanomusulmans durant la dominació islamica.
La «Biblia Parva» es un dels testimonis més importants que existien per a demostrar als catalanistes que lo que parlem els valencians es el «continuum» de parlars que hem tingut en la regió valenciana des dels primers pobladors fins ara, i que la llengua autoctona es nostra des de sempre, i no importada pels pocs soldats i repobladors analfabets que s’apegaren a ultima hora a Jaume I per a fer-se propietats dels habitants del Regne moro de Valencia.
Quan Jaume I i demés gent que l’acompanyaven arribaren a Valencia, ací ya es parlava una llengua romanç molt viva i evolucionada, testimoni de la qual trobem en la «Biblia Parva», escrita en el parlar dels cristians, el llatí molt evolucionat i degenerat, que va sobreviure durant l’ocupació i dominació musulmana del Regne de Valencia.
Parla que era, evidentment, la mateixa que tots els díes utilisaven al carrer i en les seues relacions familiars els habitants d’esta terra de molt mes ans d’entrar ací el rey aragonés.
Una parla que, a pesar de haver passat tant de temps, i ser primitiva produccio de nostra literatura, s’enten molt be, encara que no en la claretat de la literatura valenciana del XV, la dels nostres classics.
Tinc a les meues mans un estudi-transcripcio de la «Biblia Parva», despres de llegir varios manuscrits d’ella, feta pel P. Joan Costa S.J., un treball de moros, que els recomane, està ya en les llibreries, que me dona preu a estes reflexions nadalenques i de valencianitat de la llengua del nostre poble.
Es la «Biblia Parva» una especie de primer Catecisme fet en Llengua Valencia, 62 lliçons de teología, on d’una forma clara, breu i concisa Sant Pere Pasqual explica els misteris mes grans de la religio catolica.
La lliço 23 es resposta a una qüestio que sempre s’ha plantejat a la teología catolica, si la Verge Maria, al parir al Nostre Senyor Jesucrist va fer al mateix temps a un Deu i a un home, ademes de continuar ella sent verge.
La breu pregunta diu: «Demanda: alcuns fora nostra ley, oydes les coses sobredites, demanden si la verge Maris concebe ver Deu a ver hom estant verge.
Reponch: la verge Maria concebe lo Fill de Deu estant verge, e infantà lo Fill de deu prenent de la carn humana, romanent ella verge. E que aço sia veritat aporta la prova la paraula scrita per Ysayes, qui diu: vet que la verge concebrà e infrantà fill, e sera apellat lo nom d’ell Emanuel, ço es, Deu e hom«.
En la reposta, Sant Pere Pasqual fa una exegesi biblica, un raonament tecnic llingüistic a partir de la llengua hebraica i la seua traduccio al llati, explicant el contingut de cada una de les paraules principals dels texts sagrats, especialment de l’Antic Testament, d’entre els quals cap destacar el referit a un de Salomo.
«Testificant Salamo que la verge Maria devia concebre a infantar verge, sens nenguna dolor, e seria axi com ort clos, e com font sagellada, e aço que isque d’ella es aixi com paradis de Deu, ço es Emanuel, Deus es-ab-nos, ço es, Deu e hom, ço es, Jhesu Crist lo salvador; lo qual tots qui veuran la sua divinitat, veuran lo paradis de Deu, lo qual isque del dit ort clos e de la font sagellada, ço es, de la molt eccelent verge Maria, la qual concebe lo Fill de deu sencerament, aixi com llum per vidriera, e nasch de ella; e en per tots temps romas closa e sagellada; per que aquesta tan alta e tan maravellosa concepcio fon feta e obrada sobre tots cors de natura; per ço infantà sobre tot cors de natura. E, nat l’infant en la verge Maria, no hac res qui d’abans ni apres hi fos sobre fus, axi com alscuns malvats han volgut dir».
Fa aci Sant Pere Pasqual una preciosa exegesi teologica al comparar la Verge Maria l aparadis de Deu, la qual -bonica manera de explicar sa virginitat- «e en per tots temps romas closas e sagellada» i també de la doble condicio de Jesus, com a Deu i com a home, que explica de forma molt clara i breu, ab el nom de Emanuel que vol dir «Deus-es-ab-nos, ço es, Deus es hom, ço es, Jhesu Crist lo salvador: lo qual tots qui veuran la sua divinitat veuran lo paradis de Deu».
Es la «Biblia Parva» un text interessant, apropiat per a analisar ab motiu Nadal, des del punt de vista teològic, pero també filològic. D’esta manera parlaven, i alguns escrivien, la Llengua Valenciana en el segle XIII, ans inclus de que apareguera per ací Jaume I. Lo qual demostra que la Llengua Valenciana no nos la portaren ací els catalans, la teníem ya, era nostra, no fou necessari que ningún nos portara cap llengua.
