La batalla d’Almansa s’inserta dins de la Guerra de Successio, en la que els dos aspirants a la corona d’Espanya -l’Archiduc Cales i Felip d’Anjou- lluitaren per a ser el monarca dels territoris espanyols. Els regnes de l’antiga Corona d’Arago, entre els quals es trobava el Regne de Valencia, pregueren partit majoritariament en favor de l’Archiduc (de la dinastia dels Austria), puix significava el respecte cap a les instituacions i lleis propies de cada nacionalitat, i, en el cas valencià, el respecte als Furs. Pel contrari, Felip d’Anjou representava una monarquia centralisadora de tall frances sense cap tipo d’interes en respectar les llibertats dels pobles.
Els valencians no estaven units en la guerra. Es dividiren en dos bandos, els que estaven disposts a morir per defendre les nostre llibertats nacionals -els maulets- i els que, per motius economics de classe, no tenien escrupols en vendre el nostre poble -els botiflers-. Els primers recolzaren llogicament a l’Archiduc, mentre que els atres ho feren al princip frances.
Els maulets, que lluien com a distintiu una veta blanca, estaven compost socialement per les classer meys elevades de la societat valenciana, per no solament per llauradors com pot creures per l’etimologia de la paraula maulet (diminutiu de “maula”, que es referi a una persona de baixa categoria social, que està en relacio de subordinacio respecte d’un atra). Tambe s’enquadraven dins dels maulets el baix clero secular, la burguesia, els gremis i la mijana noblea, sobre tot, urbana.
Els botifles, que portaven com a distintiu colors grocs, eren sobre tot els membres de l’alta noblea terratinyent, pero tambe s’inclogueren l’alta jerarquia eclesiastica i els llauradors de realenc. El nom botifler prove de la paraula frances “beautéfleur”, que es la flor de lis borbonica.
Els resultats de la guerra fon un exit per als partidaris de Felip V. Les seues tropes, compostes sobre tot per francesos i castellans, conseguiren guanyar als austracistes.
Transcrit del Quaderns de Divulgacio 8 de Lo Rat Penat (25 d’Abril de Mª Pilar Proper i Soriano – Josep Manuel Matas i García)
